La conselleria de Mónica Oltra considera que el model abolicionista sancionador pot perjudicar les dones prostituïdes

La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives del Govern valencià reclama un debat més assossegat sobre la manera de posar fi a l’explotació sexual i planteja dubtes seriosos sobre el model abolicionista que impulsa el PSPV-PSOE en el Govern valencià. El departament que dirigeix Mónica Oltra ha presentat al·legacions al projecte de modificació de la Llei d’espectacles que ha tret a exposició pública la Conselleria de Justícia, que dirigeix Gabriela Bravo, argumentant en primer lloc que les competències en violència de gènere són de la Conselleria d’Igualtat.

La proposta de Bravo, la primera d’àmbit autonòmic en aquesta qüestió, fa servir un text administratiu per a sancionar i perseguir els locals en què s’exerceix la prostitució a través del règim de prohibicions i de publicitat. La redacció del text permet a la policia clausurar espais si té constància que “s’hi incite o s’hi fomente la violència, el racisme, la xenofòbia o qualsevol altra forma de discriminació, així com que s’hi atempte contra la dignitat humana o els drets de les dones”. Així mateix, es considerarà infracció greu la demanda de prostitució –“la sol·licitud, negociació o acceptació de serveis sexuals a canvi de preu o contraprestació”– i s’introdueix la terceria locativa –el benefici a tercers–.

En el departament d’Oltra entenen que aquestes mesures sancionadores, encara que tenen per objecte perseguir el proxeneta i el demandant, “suposen, de facto, una sanció indirecta a dones que exerceixen la prostitució”. “Si les persones prostituïdes estan en situacions de gran vulnerabilitat -–com apunta el pròleg de la proposta de Justícia–- haurien d’adoptar-se les mesures per a afavorir i garantir l’eixida d’aquesta situació, i no agreujar-la de manera indirecta”, apunten les al·legacions. Aquest punt coincideix amb el posicionament que trasllada el sindicat Otras, que agrupa dones que exerceixen la prostitució de manera “lliure i autogestionada” i alerten que una persecució o criminalització del seu entorn aboca les més vulnerables a condicions de clandestinitat, on s’incrementa el risc d’abusos i violència.

Les al·legacions recorden que els convenis internacionals distingeixen prostitució de tràfic i apunten que el marc competencial per a la persecució del tràfic és estatal, amb modificacions del codi penal o la llei d’estrangeria. A més, indiquen fonts d’aquest departament, es requereix una coordinació de diferents agents per a abordar-lo, tenint en compte la pobresa com un factor determinant, i reclamen un debat més assossegat per a evitar que les polítiques públiques perjudiquen aquelles persones a qui pretenen protegir. La vicepresidenta advoca per un marc assistencial, dins de la capacitat d’acció de l’Administració autonòmica, que permeta les dones abandonar la situació de prostitució, recordant l’estigma i la vulnerabilitat que les envolta, amb itineraris d’inclusió sociolaboral. Divendres passat, preguntada per aquesta qüestió, Oltra va apuntar que en el Consell s’han posat en marxa diversos programes pilot i s’ha equiparat la renda d’inclusió al salari mínim en casos de dones prostituïdes.

L’agenda abolicionista del PSPV

Tant en el Congrés com en els executius central i autonòmics els socialistes han intensificat la seua agenda contra la prostitució, considerant-la una forma de violència masclista. El president de la Generalitat i secretari general del PSPV, Ximo Puig, va ser un dels dirigents que van impulsar en el congrés federal del PSOE la introducció de l’abolicionisme en la ponència política, celebrada entre les feministes d’aquest espai socialdemòcrata. Una setmana abans, la consellera de Justícia va organitzar amb l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero un espai de diàleg en què l’expresident socialista va cridar el seu partit a incorporar una esmena per a comprometre’s a impulsar una llei integral abolicionista.

L’agenda abolicionista que impulsa la branca socialista en el govern del Pacte del Botànic emana del Fòrum Abolicionista que es va constituir l’any passat al marge del Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, en què aquest tema ha causat bastants disputes. En el pacte sí que es va consensuar una estratègia contra les violències sexuals, que aborda itineraris sociolaborals perquè les dones puguen eixir de la prostitució, després de diverses tensions entre els partits i les entitats que en formen part.

L’abolicionisme no és una postura unànime en el moviment feminista i l’agenda per a combatre la prostitució es discuteix des dels anys setanta en els entorns socials, polítics i acadèmics. Els plantejaments per a erradicar la prostitució forçosa divergeixen entre els posicionaments abolicionistes de tota forma de prostitució i els regulacionistes, així com entre els que consideren que pot exercir-se la prostitució de manera lliure i voluntària –distingint-se del tràfic amb finalitats d’explotació sexual– o els que l’engloben en el marc de la violència masclista per les desigualtats que l’envolten.