La portada de mañana
Acceder
La moción de Vox sume al PP en el desconcierto
El toque de queda, la medida que anticipa otra disputa entre Sanidad y Madrid
Opinión - Moción de propaganda, por Rosa María Artal

En què consisteix i com funciona la llei de plurilingüisme valenciana

Alumnes en un col·legi de Primària.

Diumenge passat, PP, Ciutadans i l'extrema dreta de Vox van participar en diverses manifestacions i concentracions convocades pel col·lectiu 'Hablemos Español' en diferents punts del territori valencià, la més nombrosa d'elles la celebrada a Oriola, capital del Baix Segura, per a protestar contra la llei de plurilingüisme impulsada pel primer Consell del Botànic des del departament d'Educació que dirigeix el conseller Vicent Marzà. Però, en què consisteix aquesta norma que ha provocat que unisquen les seues forces les dretes valencianes?

L'actual model plurilingüe aprovat per les Corts en 2018 -està implantada de manera normalitzada en els col·legis valencians des de fa tres cursos, inclòs el Baix Segura, on "funciona sense cap problema", i es començarà a implementar en els centres de Secundària a partir del pròxim curs- es caracteritza, tal com apunten des del Govern valencià, per la seua "flexibilitat i capacitat d'adaptació" a cada centre educatiu; "potència la participació i decisió per part de les comunitats educatives"; "assegura el dret al coneixement" del castellà, el valencià i l'anglés per part de "tot l'alumnat".

Flexibilitat i capacitat d'adaptació

La normativa està dissenyada per a "adaptar-se" a l'entorn de cada centre educatiu. "Ho fa precisament perquè som conscients de la diversitat, també lingüística, del nostre territori. I que la realitat d'un alumne de Rojales no té res a veure amb la d'un de Dénia, ni la d'aquest amb un de Morella", assenyalen des de la Conselleria.

La normativa contempla uns mínims de les llengües oficials del 25% i entre un 15 i un 25% d'anglés. "La resta del temps, cada centre educatiu el configura en les llengües que considera adequades en el seu propi entorn", expliquen. Aquests mínims del 25% segueixen els pronunciaments del Tribunal Suprem i del Constitucional en diferents sentències sobre els models lingüístics en les comunitats autònomes bilingües.

Així, recorden quan l'exconseller popular d'Educació Alejandro Font de Mora pretenia implantar una normativa de blocs estàtics del 33% per a cadascuna de les llengües -valencià, castellà i anglés- en totes les comarques i "sense tindre en compte la diversitat lingüística valenciana". "Ningú dels qui estan ara en contra de la llei de plurilingüisme es va manifestar, malgrat que suposava implantar de colp un 33% d'assignatures en cada llengua en totes les etapes educatives, també al Baix Segura", sostenen, per la qual cosa defensen que l'adaptabilitat de la llei a cada entorn concret "fa que no tinga sentit el que exigeixen algunes veus: derogar la llei o una moratòria en Secundària".

Potenciar la participació

Fins a la implantació de la llei de plurilingüisme era l'Administració la que determinava quin era el projecte lingüístic de cada centre educatiu. Dins dels percentatges mínims establits per a tots els centres són els consells escolars els que, per majoria de dos terços, determinen quin és el percentatge de cada llengua que més s'adapta a la seua realitat. En els col·legis, "en quasi el cent per cent dels casos", els consells escolars (famílies i professorat) van acordar adaptar el model al seu context.

Amb aquesta normativa "exemplar a Europa", s'apel·la "a la participació, el consens i l'acord de les comunitats educatives de cada centre".

Dret de tot l'alumnat

L'objectiu de la norma és "pal·liar" els efectes d'un model anterior "fracassat". "Ho demostren les dades: tot l'alumnat domina el castellà i cal assegurar que continue sent així; bona part dels alumnes no tenen l'oportunitat de dominar el valencià; i centenars de milers d'escolars no adquirien fins ara el domini en anglés necessari en les seues etapes educatives".

Pel que respecta a temes "purament pedagògics, que són en els quals s'hauria de basar el debat", el que pretén la Generalitat Valenciana és que "no depenga del fet que una família puga pagar-se una acadèmia on els seus fills aprenguen anglés o valencià. Aspirem al fet que tot l'alumnat tinga l'oportunitat d'aprendre llengües de manera gratuïta".

Recorden des de Conselleria que en educació, les famílies no tenen la potestat de "restringir" drets als seus fills: "Ningú no pot prohibir, per exemple, que l'alumnat no tinga coneixements de matemàtiques, i el mateix passa amb l'oportunitat de conéixer llengües".

Des de desembre, Educació ve organitzant reunions amb equips directius, associacions de mares i pares, i fins i tot alcaldies de zones com el Baix Segura per a explicar el model i "treballar conjuntament, entre tots, l'adaptació del plurilingüisme a aquesta comarca, evitant que els xiquets del Baix Segura es convertisquen en ciutadans de segona per no tindre una formació com qualsevol altre alumne valencià". "Es tracta de conéixer, dialogar, escoltar i treballar conjuntament amb les comunitats educatives metodologies d'èxit enfront de qui promou la por, la crispació i la mentida en famílies als fills de les quals se'ls volen llevar drets", manifesten des del departament de Vicent Marzà,i incideixen en què la llei actual també corregeix la segregació per línies de l'antiga normativa".

Avals al model

L'actual model plurilingüe, tal com ressalten des del Consell, "va ser posat en valor a Europa en presentar-se a Brussel·les fa dos anys a petició de la Comissió Europea com a exemple de plurilingüisme educatiu". A més, la llei va ser elaborada després de consultar a experts de les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló.

"Ara, els mateixos partits que no van fer res quan podien -la norma va ser aprovada per les Corts al febrer de 2018 i ni el Govern, en mans del PP de Rajoy, ni els diputats i senadors populars o de Ciutadans que podien haver-la recorregut ho van fer-, diuen que lluitaran judicialment contra la llei, la qual cosa demostra la seua instrumentalització de manera partidista", denuncien, i insisteixen: "El Ministeri d'Educació va reconéixer que era una norma impecable".

Formació del professorat

Altre dels aspectes a destacar de la llei és que està configurada per a ser "realista" i tenint en compte al professorat. Pel que fa a la capacitació de valencià, després de més de tres dècades de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, "més del 90% posseeix capacitació per a impartir la seua assignatura en valencià. D'igual manera, a través dels Centres de Formació del Professorat (19 en tota la Comunitat Valenciana) s'ofereixen cursos de formació continuada en matèria de llengües: "Específicament a Oriola hi ha cursos per a reforçar el valencià per als docents i s'oferiran encara més".

Pel que respecta a l'anglés, "tenim constància que almenys un 30% té el B2 quan en 2015 aquest percentatge no suposava ni el 3%". A més, les places per a cada centre educatiu es cobreixen amb personal capacitat en aquesta matèria; s'ofereixen cursos sobre didàctica en anglés en els centres de formació; es facilita que els docents puguen matricular-se de manera gratuïta a les Escoles Oficials d'Idiomes en anglés; s'organitzen estades gratuïtes a Irlanda i Gran Bretanya per a professors i cursos intensius d'immersió lingüística en anglés; es compta amb auxiliars de conversa natius en els centres per a donar suport al professorat en les classes d'anglés i en aquelles matèries que es donen en aquesta llengua...

Assignatures troncals en l'ESO

Des de la Conselleria asseguren que és "completament fals" que assignatures troncals com a Matemàtiques o Física i Química s'impartisquen obligatòriament en valencià. En zones on no existeix un domini del valencià en els centres educatius "no se'ls ocorre impartir en aquesta llengua assignatures troncals". "L'objectiu és generar contacte amb la llengua per mitjà d'altres àrees de coneixement, la qual cosa en pedagogia es denomina transversalitat d'aprenentatge", sostenen.

El que es fa en aqueixos casos és que l'anglés i el valencià siguen llengües vehiculares en assignatures com a Educació Física, Música o Plàstica.

Etiquetas
Publicado el
20 de enero de 2020 - 21:59 h

Descubre nuestras apps

stats