El “cordó democràtic” o com conviure en el parlament valencià amb l’extrema dreta sense entrar en els seus marcs

La paradoxa de la tolerància en el sistema democràtic ha tornat al debat parlamentari després de les nombroses amenaces que han rebut membres del Govern central i dirigents de partits polítics enmig de la basta campanya de les eleccions madrilenyes. Les excuses tan esquives de Vox, que insinua que es tracta de muntatges del PSOE i Unides Podem, així com les bromes de la candidata popular Isabel Díaz Ayuso respecte als sobres amb cartutxos han portat les formacions d’esquerres a rebutjar compartir espais amb la ultradreta i reclamar a la dreta que abandone el seu marc conceptual.

Fa ja dos anys, després de les últimes eleccions autonòmiques que Ximo Puig va fer coincidir amb les generals, els partits que componen la majoria progressista en les Corts Valencianes –PSPV, Compromís i Unides Podem- Esquerra Unida– es van comprometre a aïllar la formació d’extrema dreta Vox dels espais de representació institucional. En la seua primera legislatura amb representació a la Comunitat Valenciana Vox va quedar fora de la Mesa de les Corts Valencianes, que ordena els debats parlamentaris amb un representant del PP, Ciutadans, Unides Podem-EUPV, PSPV i Compromís, que la presideix. L’acord incloïa no signar declaracions institucionals amb el partit de les sigles verdes ni facilitar que presidisca cap comissió parlamentària, de la mateixa manera que, per norma, no es recolzarien en ells per a cap tràmit per situar-se fora de consensos bàsics referents als drets humans.

Després de les amenaces i els missatges de dirigents de Vox, els partits progressistes s’han refermat en el compromís, assegurant que “no debatran” amb l’extrema dreta, en referència als espais mediàtics. Per a la cambra parlamentària, en què hauran de respondre a les seues interpel·lacions –tant els portaveus parlamentaris com els consellers– cada grup ha decidit portar la seua pròpia estratègia. Mentre que Unides Podem-EUPV reduirà al mínim la seua expressió en els diàlegs amb “partits feixistes” i reclama actuar com a “escut”, encara que, segons ha advertit Pilar Lima després de la junta de portaveus, Vox no “podrà silenciar-los”, Compromís advoca per les rèpliques, “no per entrar en el marc de la ultradreta ni en els seus debats o iniciatives, sinó per desmuntar-los”. “Vox no respecta els drets humans i, per tant, és feixista”, ha resumit Ferri, ja que creu que les seues campanyes s’assemblen més “a les que utilitzaven els nazis en els anys 30 que les d’un partit del XXI”, ha expressat en sintonia amb la portaveu d’Unides Podem-EUPV.

Els socialistes creuen que la seua “única arma és la paraula” i el debat parlamentari és “l’únic instrument per a confrontar-los”, en paraules del seu portaveu, Manolo Mata. Mata, com va indicar el president Puig dilluns, considera perillosa la “complicitat que està donant-li el PP” un escenari “que no passa a Europa”. “No es pot generar cap complicitat amb ells, encara que ells mateixos intenten blanquejar-se i fer propostes raonables”, ha insistit el representant del PSPV.

Per a populars i Ciutadans la situació no passa per “vetos”. La dirigent popular, Isabel Bonig, creu que la situació política a Espanya s’acosta a un terreny perillós pel to que augmenta en els últims debats i retrau “excloure un partit legítim en el parlament, la casa de la paraula”. La portaveu de Ciutadans, Ruth Merino, ha defensat el diàleg amb tots els partits elegits democràticament, perquè “cal convéncer amb la paraula i seure a escoltar a qui pensa diferent”, a més de condemnar “qualsevol mena de violència, sense matisos”. De la seua banda, Vox considera que les postures dels partits del Pacte del Botànic són “extremadament greus i crispen l’ambient des de l’extrema esquerra” i insulten els seus votants amb aquesta postura.