Els partits del Botànic impulsen un impost per a grans tenidors d’habitatges buits i negocien augmentar tributs a rendes altes

Els partits que conformen el Govern del Botànic avancen en les negociacions de la reforma tributària. Malgrat que Hisenda, departament de titularitat socialista, s’ha mostrat reticent a tocar alguns impostos, els grups parlamentaris han començat a treballar en algunes modificacions. Divendres, representants de PSPV, Compromís i Unides Podem van començar a treballar en la reforma fiscal que van acordar abordar fa més d’un mes, en la comissió de seguiment del Pacte del Botànic, amb la Llei de mesures fiscals per al 2021 ja presentada. Així doncs, qualsevol canvi requereix un consens de les tres forces polítiques, que es materialitzaria en esmenes a la norma que s’aprova cada any juntament amb els pressupostos de la Generalitat Valenciana.

Els grups avancen en la creació d’un impost als habitatges buits, una mesura que plantejava la formació morada i que pretén sancionar els grans propietaris que no traguen al mercat habitatges desocupats –que estiguen dos anys buits sense causa justificada–. El tribut s’empara en la Llei de funció social de l’habitatge, aprovada pels socialistes en la legislatura passada i que ara Unides Podem gestiona des de la vicepresidència segona. Rubén Martínez Dalmau, titular d’Habitatge, fa mesos que adverteix que l’executiu autonòmic incorporarà “mecanismes sancionadors perquè els habitatges finalment isquen al mercat i puguen habitar-se”. Compromís i Unides Podem han presentat propostes fiscals molt semblants i compatibles, que a penes disten en alguns matisos i segueixen les línies ja anticipades en les seues conselleries: sancionar les grans empreses que contribuïsquen al canvi climàtic, incrementar tributs a rendes elevades i avançar contra el frau fiscal. Tots dos insten el PSPV a ser coherent amb les línies del Govern de coalició i la seua proposta de reforma fiscal.

Reduir la pressió fiscal a rendes baixes i elevar-la a les grans fortunes és una altra de les línies en què els partits volen avançar. Segons expliquen fonts pròximes a la negociació, els socialistes assumeixen el compromís de revisar l’impost sobre el patrimoni que planteja Unides Podem perquè comence a gravar-se a partir de 500.000 euros (ara el mínim és de 600.000, i s’exclou el primer habitatge) i estudiaran amb Hisenda les possibilitats en els trams de l’IRPF, com va plantejar Compromís, encara que sobre aquesta qüestió es mostren escèptics, atesa la negativa reiterada del PSPV, que argumenta que el sistema fiscal valencià es va reformar el 2017.

El relat, aquest concepte tan repetit durant les negociacions del Govern de coalició estatal, continua present. Els socialistes no volen que la població general pense que els apujaran els impostos en un moment de crisi i les dues formacions a la seua esquerra creuen que el discurs ha de posar l’accent en la justícia fiscal: que pague més qui té més. Pujades com la que planteja Compromís afecten el 0,6% dels contribuents de l’IRPF –unes 13.000 persones– i propostes com la d’Unides Podem, prop de 20.000 contribuents, els que paguen l’impost sobre el patrimoni, dues xifres allunyades del gros dels cinc milions de persones que habiten la Comunitat Valenciana. Per part seua, la proposta que va presentar el conseller d’Hisenda advoca per bonificacions fiscals per a famílies vulnerables, víctimes de violència de gènere i lluita contra la despoblació.

On es troba més còmode el departament de Vicent Soler és en la persecució del frau fiscal. Fa un parell de setmanes l’Agència Tributària Valenciana comunicava una investigació a 60 grans patrimonis per haver canviat el domicili social a Madrid i apuntava un possible frau i ja va sancionar 22 defraudadors per recuperar 14 milions d’euros. Si s’aprova la proposta que hi ha damunt la taula, Hisenda hauria de fer pública la llista de defraudadors.