La Fórmula 1 a Madrid: Ayuso vol per a la capital el negoci ruïnós que va deixar un deute milionari a València

Dimarts, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i l’alcalde de la capital, José Luis Martínez Almeida, presenten el projecte del nou circuit que a partir del 2026 acollirà el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, inèdita en la capital des del 1981. D’aquesta manera, un recorregut urbà que discorrerà per Ifema i Valdebebas substituirà el circuit del Jarama, que fa més de quatre dècades acollia la carrera. El Gran Premi d’Espanya es disputa actualment al Montmeló (Barcelona), en el que és l’única carrera que es corre al país des que València va deixar d’acollir la màxima competició automobilística el 2012 en el que va ser un negoci ruïnós per a les arques públiques valencianes.

València va acollir un total de cinc grans premis de Fórmula 1 entre el 2008 i el 2012 en el que va ser una aposta personal del president de la Generalitat llavors, el popular Francisco Camps. I malgrat les paraules de l’ex-Molt Honorable, que va assegurar que el circuit urbà eixiria “a cost zero” per a les arques públiques, la Generalitat Valenciana ha acabat pagant una factura milionària.

Concretament, el Govern valencià ha acabat pagant 66 milions d’euros pel circuit urbà –el traçat va costar 98 milions d’euros, dels quals 32 correspon abonar-los als promotors del sector del Grau per les càrregues urbanístiques, 10 menys de l’avançat per la Generalitat per a asfaltar-lo i adequar-lo-. L’Administració autonòmica va haver de sol·licitar en el seu moment un crèdit de 60 milions d’euros per a poder fer front a la construcció del circuit, un préstec que es va començar a pagar el 2016 i que tenia una vigència de huit anys a raó de 7,5 milions d’euros anuals fins al 2023.

A aquesta partida cal sumar els 111 milions d’euros abonats en cinc exercicis pel cànon anual de la prova; els 26 milions pagats per l’extinta Canal 9 en concepte de drets televisius; o el deute de 44 milions de l’empresa Valmor, organitzadora del Gran Premi, que va assumir el Consell. En total, els valencians han acabat pagant més de 230 milions d’euros per la ‘festa’ de la Fórmula 1.

El traçat pel qual fa poc més d’una dècada circulaven a tota velocitat els monoplaces de Fernando Alonso i companyia i els seus voltants –una zona en què es pagaven preus desorbitats pel lloguer de balcons i terrasses i on es podien veure iots de luxe atracats a l’interior del port per a presenciar les carreres–, va acabar acollint un assentament de barraques en què va arribar a intervindre la Policia Nacional.

La via judicial

El novembre del 2021, el Jutjat d’Instrucció número 2 de València arxivava la investigació pels contractes tramitats per l’empresa pública Circuit del Motor per a la celebració de la Fórmula 1 en la capital valenciana, per considerar la magistrada que no hi havia indicis dels delictes de prevaricació i falsedat documental que van motivar l’obertura de la causa. Entre els investigats hi havia diversos càrrecs de l’etapa del PP al capdavant de Consell com l’ex-secretari autonòmic d’Hisenda José Miguel Escrig, l’exdirector de Circuit del Motor Julio García o altres exdirectius com Blanca Tomás.

A penes quinze dies després, la mateixa jutgessa arxivava també la causa contra Francisco Camps per l’aval de la Generalitat a l’empresa Valmor per a la celebració del Gran Premi de la Comunitat Valenciana de Fórmula 1. La instructora va considerar “evident que no es va seguir el procediment adequat” quant a l’aval esmentat, però conclou que “no pot assegurar-se que fora Camps mateix qui va determinar la substitució de Bancaixa per –la societat pública– SPTCV, perquè no hi ha cap prova sobre aquest aspecte concret”.