L’esquerra valenciana després del 28M
El terratrémol polític del 28 de maig encara ha de deixar les seues rèpliques. 56 dies després de les eleccions autonòmiques i municipals, en què l’esquerra va perdre en conjunt prop de 150.000 vots, els quatre partits preparen els seus quadres per a les eleccions generals, que determinaran si el país passa per un canvi de cicle polític cap a una majoria conservadora que assumeix els postulats de l’extrema dreta.
Pràcticament sense temps per a llepar-se les ferides, els partits han de preparar l’assalt següent, gairebé molt a la vora. Però una vegada passat el 23 de juliol, amb independència dels resultats que les esquerres valencianes aconseguisquen en el Congrés i el Senat, les formacions hauran de bregar amb la seua situació autonòmica. Els socialistes han començat a preparar la batalla interna i calfen per dirigir l’oposició al PP, Podem apunta una mala digestió del resultat, mentre que Compromís prepara un grup d’oposició i s’alia amb Sumar per preparar l’assalt polític a quatre anys vista.
El bac electoral d’Unides Podem, que desapareix de les institucions, apunta a problemes seriosos per a la branca morada de la coalició. A l’organització valenciana de Podem li queden a penes una desena de regidors entre més de 500 ajuntaments. Després de tres setmanes de silenci i nombroses peticions de càrrecs locals, la direcció va decidir dimitir divendres passat i comunicar-ho tres dies més tard. En un escrit remés per Pilar Lima, la ja ex-coordinadora autonòmica va demanar obrir un procés de reflexió “serena i rigorosa” sobre la desfeta, que va emmarcar en un “cicle reaccionari a escala europea”. Héctor Illueca, vicepresident segon de la Generalitat i candidat, deixa la primera línia política i tornarà a la seua faena com a inspector de treball.
Per part d’Esquerra Unida, que aguanta el múscul municipal amb més d’un centenar de regidors, l’escenari és un altre. Han optat per Sumar des del principi, mantenen alcaldies en coalició amb Compromís i el PSPV i poden rearmar-se des dels grups municipals. En paral·lel, dirigents que van anar apartant-se de les direccions respectives han tornat a ressorgir per a integrar el projecte Sumar. És el cas de Naiara Davó, que va perdre les primàries contra Lima, o Ignacio Blanco, que va deixar la direcció d’Esquerra Unida el 2015 i la militància sis anys després. La primera serà la número 3 al Congrés per Alacant; el segon el cap de llista al Senat per València, dos llocs patidors.
Després del resultat de maig, que els va fer perdre l’alcaldia de València i la presència en l’executiu autonòmic i en la direcció del parlament, en Compromís van optar per gestionar ràpidament la integració en Sumar. Els valencianistes ja feia mesos que teixien relacions amb la plataforma de Yolanda Díaz –el congrés d’Iniciativa, la branca política en què milita Mónica Oltra, va exercir d’amfitrió per al prototip del projecte polític–. L’acord es va negociar de manera intensa i en tot just deu dies es va pactar un protocol d’integració que els dona plena autonomia i els llocs d’eixida en la circumscripció de València.
Una vegada salvat l’escull de la negociació estatal, els de Joan Baldoví se centren en el seu territori i comencen a armar l’estructura d’un grup parlamentari que vol disputar el lideratge de l’oposició al PSPV i fiscalitzar el govern del PP amb la ultradreta. L’exdiputat en el Congrés serà el portaveu en les Corts Valencianes i farà valdre la seua experiència en el parlament estatal, que li ha donat gran popularitat. Tindrà tres portaveus adjunts que no ha concretat i entre els quals es perfilen els exconsellers Vicent Marzà i Aitana Mas i l’exvicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó.
Els valencianistes perden la presidència de les Corts Valencianes, que passa a l’extrema dreta, i tampoc tindran representació en la Mesa del parlament. L’expresident, Enric Morera, podria optar a ser senador per designació territorial. En l’àmbit intern, la branca majoritària, Més, celebrarà un congrés al començament del 2024, que volen plantejar com un conclave fundacional de Compromís per a preparar el partit per a les eleccions autonòmiques del 2027.
En les files del PSPV, els socialistes han de configurar-se com a oposició amb un grup parlamentari pensat per a formar Govern, amb els sis consellers de l’executiu autonòmic ixent com a diputats i cares noves, tant membres de joventuts com diputats independents. Els socialistes valencians compten amb el joc favorable si impera el discurs del vot útil o el bipartidisme, porten amb si l’aval de ser un partit històric i majoritari. En contra, la imatge del president del Govern, que algunes faccions en el seu propi partit s’obstinen a combatre. En l’ala esquerra de l’hemicicle són la formació que ix més ben parada, sumant 65.000 vots en les autonòmiques, que es tradueixen en 31 escons, malgrat perdre la Generalitat. I com és tradició en les grans formacions, és en el terreny de la derrota que apareix la guerra pel poder.
En el si de la formació que dirigeix Ximo Puig ja han sonat els tambors de guerra, amb la configuració de les llistes per a les eleccions generals i dels representants en la Diputació de València com a primera batalla. Els representants provincials de València i Alacant, Carlos Fernández Bielsa i Alejandro Soler, ja han plantat cara al dirigent autonòmic, anticipant un conflicte en el pròxim congrés del partit i disputant la direcció. El conflicte per les llistes va arribar al Comité Federal, on la direcció de Ferraz va intervindre en favor del sector crític amb Puig. Mentrestant, el president de la Generalitat encara en funcions medita anar a la cambra alta com a senador per designació autonòmica, sense renunciar a l’acta com a diputat en les Corts Valencianes, segons apunten alguns mitjans. La decisió depén dels resultats de les eleccions generals, apunten.
La configuració de la Diputació de València serà clau per a l’esquerra. Si Carlos Fernández Bielsa aconsegueix el suport d’Ens Uneix, serà la gran institució en què socialdemòcrates i valencianistes puguen deixar empremta. De la Diputació depenen institucions culturals que atorguen visibilitat, subvencions en infraestructures, la gestió de recursos supramunicipals; és un lloc des del qual teixir relacions municipals i té menys problemes de finançament que la Generalitat Valenciana. Va ser precisament en la seua homòloga alacantina on el futur president popular es va fer fort. La paradoxa vindrà si l’esquerra fa el mateix en la institució provincial de València.
0