Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Israel aprovecha hasta el inicio del alto el fuego para continuar la masacre en Gaza
El grupo de León: la conexión entre Quirón, la pareja de Ayuso y el ático de Chamberí
OPINIÓN | 'Los imperios de las galaxias', por Enric González

L'acadèmic Eduard Mira va cobrar 360.000 euros per ser comissari de l'Any Jaume I com a persona física i amb una societat immobiliària

L'exconsellera de Cultura amb Francisco Camps i Eduard Mira, en un acte de l'Any Jaume I.

Sergi Pitarch

València —

0

El sociòleg de la Universitat d'Alacant i des de 2011 membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Eduard Mira, va cobrar com a persona física i a través d'una societat immobiliària la seua assessoria a la Generalitat sobre l'Any Jaume I entre els exercicis 2006 i 2011. En total, l'historiador va ingressar per aquest treball 359.682 euros en sis anys, dels quals 195.682 euros que corresponen als seus assessoraments en els anys 2006 a 2009 els va percebre directament i altres 164.000 a través de l'empresa Bermi 2000, pels anys 2009, 2010 i 2011. Aquest diari ha cridat l'historiador fins a tres ocasions per a preguntar pels motius de la doble facturació i ha deixat un missatge en el seu telèfon mòbil i no ha obtingut resposta.

Mira es va convertir durant els anys de majories absolutes del PP en l'historiador de capçalera de l'expresident de la Generalitat Francisco Camps. L'expresident, ara tres vegades imputat per la seua gestió, li va encarregar a aquest intel·lectual valencià que fos el comissari de l'Any Jaume I, una fita que va tindre com a any gran el 2008, però els actes del qual es van desenvolupar entre 2006 i 2011 amb diverses exposicions, edicions de llibres sobre l'etapa medieval del Regne de València i la macrocabalgata commemorativa, que només en vestits d'època es va gastar més de 600.000 euros de l'erari públic.

Eren els anys en què Camps i el PP valencià van esprémer la seua bandera més valencianista donats suport, entre altres, per aportacions intel·lectuals com les d'Eduard Mira. Les despeses de l'any Jaume I les va sufragar la Fundació Jaume II El Just, que va acabar amb un forat de 9,8 milions d'euros. La gestió d'aquesta entitat, dirigida en el seu moment per l'imputat Vicente Burgos, serà investigada des d'aquesta setmana en la comissió d'investigació de les Corts que fiscalitzarà les entitats dependents de la Generalitat implicades en el cas Taula.

Aquesta comissió haurà d'analitzar un informe de la Intervenció General sobre la Fundació Jaume II que va ser encarregada per la Conselleria d'Educació i Cultura de Vicent Marzà per a poder procedir a la seua liquidació en 2017. Entre les moltes excepcions i irregularitats que han detectat els interventors de la Generalitat en l'informe en poder d'eldiario.es, es troben les que es van realitzar a l'empresa Bermi 2000, una societat l'objecte social de la qual és la “promoció immobiliària” i que té com a administrador en l'actualitat a Eduard Mira.

“Singularitat”, segons la fundació

Els interventors van detectar pagaments sense concurs públic a la societat Bermi 2000 en els anys 2009 a 2011. En concret tres, 51.000 euros en 2009, 68.000 en 2010 i 45.000 en 2011. A les preguntats els responsables de la fundació sobre el motiu d'aquestes transferències van confirmar que es devien a l´“assessorament, programació i direcció de les activitats programades de la fundació” i que el seu beneficiari era l'empresa d'Eduard Mira, de la qual era administrador, segons els responsables de la Jaume II El Just.

A més, els gestors van explicar a la Intervenció que aquests pagaments es van realitzar de manera “singular”, és a dir, sense concurs públic, perquè Mira havia sigut nomenat pel Consell comissari de l'Any Jaume I.

Després d'aquestes perquisicions, la Intervenció va concloure que aquests pagaments són totalment “irregulars”: “No s'ha fet cap procediment administratiu, ni plec previ amb la determinació de les característiques singulars, ni anunci a aquest efecte d'acord amb la Llei de Contractes que regeix aquest tipus de contractacions”. Considera el fiscalitzador públic que “Eduard Mira va ser nomenat pel Consell a títol personal i no en favor d'una societat”.

La filla també en la fundació

De fet, Mira si que va cobrar a títol individual de la Fundació Jaume II El Just pel seu comissariat en els anys 2006 a 2009, per la qual cosa és més cridaner si cap que entre 2099 i 2011 ho fera també a través d'una societat. L'intel·lectual va percebre com a persona física en 2006 34.500 euros, 49.950 en 2007, 89.002 en 2008, 20.500 en 2009, 1.192 en 2010 i 534 en 2011, segons els comptes de la fundació.

També és cridanera la resposta de la Fundació Jaume II El Just a la Intervenció. Perquè quan Bermi 2000 va ingressar els 164.000 euros pel comissariat, l'administradora única era la seua filla Mireia Mira, treballadora de la pròpia fundació entre els anys 2007 a 2017, aquest últim any de la seua liquidació. Eduard Mira no va ser segons el registre mercantil administrador fins almenys, març de 2015, mesos abans del canvi de Govern i un any abans de l'auditoria pública.

En 2011, la fi dels actes de l'Any Jaume I coincideixen amb el nomenament d'Eduard Mira com a membre de la Acadèmia Valenciana de la Llengua el mes de juliol, amb Camps recentment dimitit per l'escàndol del cas Gürtel. L'intel·lectual va realitzar en aqueix exercici la seua última facturació a la Jaume II El Just per un muntant de 45.000 euros.

Etiquetas
stats