Papi Robles: “El model econòmic no ha de ser un depredador de drets”

La portavoz de Compromís en las Corts, Papi Robles. / Jesús Císcar

Carmen Luisa Robles (Múrcia, 1982), més coneguda com a Papi Robles, és la nova portaveu de Compromís en el parlament valencià. La diputada va ser elegida per unanimitat després de la dimissió de Fran Ferri per a tornar a la seua antiga ocupació i es farà càrrec de coordinar el treball legislatiu l’any que resta fins a les eleccions. Secretària comarcal de Més Compromís a València, ha centrat el seu activisme en l’àrea mediambiental, enfocada a iniciatives contra l’especulació urbanística i l’ampliació del port de València. En conversa amb elDiario.es, Robles apunta les prioritats de la formació i censura la campanya del PP contra Mónica Oltra, que qualifica de “guerra bruta”.

Assumeix la direcció del grup parlamentari en un moment clau per a Compromís, però també per al Pacte del Botànic. Quines mesures vol impulsar en l’últim any de legislatura?

Fran Ferri se’n va anar amb un acord tancat per a la taxa turística i ja estem en marxa per a arribar a un acord amb els socis del Pacte del Botànic. També teníem altres qüestions, com la llei d’economia circular, que estava bastant de temps a punt, i volem impulsar mesures relacionades amb la lluita contra el canvi climàtic. La taxa turística va en aquesta línia, també la llei d’economia circular, que és una bona base de treball, però cal encarar el canvi de model productiu. En Compromís pensem els serveis públics com una cosa que sustente les persones, que ningú haja de tindre por de sobreviure a aquesta situació, però també com una font d’ocupació de qualitat. Pensem que la situació social està canviant molt, malgrat o gràcies a la pandèmia i hem d’aprofitar aquesta oportunitat de canvi de model.

Confia que l’acord per a la taxa turística es complirà?

Tinc moltíssima confiança. La gent entendrà que no volem ser els pagafantes d’Europa. Hi ha reticències, perquè no s’entén, però quan es pose en marxa es veurà que té una aportació positiva. Quan anem a París, no tenim problema de pagar-la, la gent entendrà que els visitants han de pagar-la, perquè fan una despesa de serveis públics que han de veure’s repercutits. És una mesura que funcionarà bé.

En Fitur, la presidenta balear ha presentat una reforma de la llei de turisme que s’adapte a les externalitats negatives de l’activitat, tant les ambientals com l’impacte sobre els drets dels treballadors i l’impacte sobre l’habitatge. Cal una nova llei de turisme autonòmica a la Comunitat Valenciana?

Hi ha moltes maneres d’afrontar això. Les Balears tenen una situació que no és exactament la que tenim nosaltres. Totes les mesures que prenguem han de tindre una visió holística de la qüestió. Que la Marina siga una de les zones més turístiques i els drets laborals es vegen vulnerats és un problema. Per a Compromís, el turisme ha de ser una font d’ingressos, però justa, sostenible i beneficiosa per a tothom, no un creixement depredador. Coneixem molts llocs que han tingut una bomba turística i han acabat devaluant-se. Cal veure els serveis des d’aquest prisma: sostenibles mediambientalment i socialment. El model econòmic no ha de ser un depredador de drets, pot ser una oportunitat justa i sostenible per a la societat.

Una qüestió que sembla que marcarà el que resta de legislatura és l’actitud de l’oposició, principalment del PP. La formació fa unes quantes setmanes que insisteix en els centres de menors, amb els abusos detectats i denunciats. En la compareixença de la titular d’Igualtat vostés van denunciar una campanya de desprestigi contra la vicepresidenta, Mónica Oltra, encarregada de la gestió. A què creuen que es deu aquesta agressivitat?

Em fa molta pena. M’entristeix veure aquest model d’oposició que està fonamentat en l’insult i la mentida de manera continuada. En el cas de la vicepresidenta, és esborronador veure com s’està utilitzant una mentida com a arma llancívola contra una persona, perquè no pots anar contra les seues polítiques. És la punta de l’iceberg: el PP fa una oposició en què intenta judicialitzar tot el que pot. No poden amb les nostres polítiques i intenten equiparar-nos al que ells feien, estan anant-se’n a un fang polític que no construeix res. No hi ha propostes, no hi ha polítiques, hi ha una guerra bruta en què ells entenen que trauen rèdit electoral. Crec que fa un mal servei a l’espai democràtic.

Com respondran a aquesta oposició?

Amb més democràcia, diàleg i polítiques públiques que demostren a tota la gent que allò públic és positiu. [Des de l’oposició] estan desprestigiant el sistema públic de manera sistemàtica. El PP es va encarregar de deixar una Administració raquítica que no poguera donar resposta als serveis. Ara intenten continuar degradant la imatge de les polítiques públiques; com menys espai públic hi ha, menys democràcia hi ha i millor per a la gent que té un bon punt de partida, que la gent que necessita les polítiques públiques no les tinga en prestigi, perquè es puguen degradar més encara. La nostra resposta és l’enfortiment dels serveis públics des de la perspectiva que comentàvem: quan poses en marxa una residència, dones faena i prestes un servei necessari.

Encara no hi ha eleccions fixades, però la qüestió electoral està constantment present. En una entrevista en El Temps, va afirmar que s’emmarcava més en l’espai associatiu de la CUP que en formacions com Esquerra Republicana. Des d’aquesta perspectiva, com veu aquesta plataforma d’esquerres que encapçala Yolanda Díaz en aliança amb Mónica Oltra?

No és només una aliança la que està damunt la taula. Hi ha molts agents que estan acostant-s’hi i parlant. Crec que tot el que siga construir societat des d’un punt de vista sobiranista és molt positiu i hem de mirar-ho. Estem acostumats a models estatals amb uns partits molt estàtics governats des de Madrid, un format en què Compromís no pot jugar. Per a nosaltres la configuració estatal des de la varietat dels territoris és important i tot el que parteix d’ací ens sembla positiu, cal escoltar-ho i veure cap a on vol caminar. I quan arribe el moment, prendre les decisions.

Compromís ja va participar de l’experiment Més País per a les generals. Estan contents amb el resultat?

Crec que en aquesta aliança s’ha respectat la sobirania de Compromís i els interessos valencians, un punt de partida indispensable. Estem funcionant bé, ens entenem i les col·laboracions són satisfactòries.

En l’àmbit autonòmic i municipal, tindria sentit una aliança similar?

No tinc respostes per a les aliances hui dia. Ara només podem parlar molt, veure quins són els objectius i analitzar-ho tot.

Quan decidirà Compromís qui són els seus candidats a la Generalitat i a l’Ajuntament de València? Haurien de repetir Mónica Oltra i Joan Ribó per tercera vegada?

Per a mi els dos tenen la legitimitat moral per a fer el que vulguen quan vulguen. Fins ara, sent els nostres cartells, les candidatures de Compromís han funcionat. Han demostrat treball, implicació i una capacitat que no deixa lloc a dubtes. Ells han de prendre les seues decisions personals quan les hagen de prendre. Sabeu que Compromís té experiència a arribar a temps als llocs, però sempre a última hora (riu).

També es va parlar tant per al càrrec de portaveu en Corts com d’una possible candidatura en el partit del conseller d’Educació, Vicent Marzà. En la reunió de grup ell va rebutjar ser el portaveu per centrar-se en la gestió de la conselleria en la pandèmia. Estudien que siga un possible representant per al partit?

Crec que primer de tot cal deixar que els plans A funcionen i després, en cas que hàgem de calcular altres coses, es puguen calcular. Vicent Marzà ha demostrat una capacitat sobrada de gestió i política i en aquesta ocasió ha demostrat que és capaç d’anteposar els interessos col·lectius als personals. Crec que serà capaç, si arriba el moment donat, d’anteposar els interessos col·lectius i fer el que entre tots decidim que s’ha de fer.

El pla A és Mónica Oltra?

El pla A era el que comentava: que les candidatures que han funcionat i estan legitimades han de prendre les seues decisions.

La successió es va ratificar per unanimitat, encara que en els dies previs hi hagué prou de debat. Corrents com Bloc i País van manifestar el seu descontentament amb la gestió del procés. Queda alguna ferida?

Entenc que pot haver-hi divergència amb els processos, més quan et marquen uns temps que no són els que esperaves. En el grup parlamentari ja funcionàvem molt bé, hem tingut capacitat de dialogar de tot amb naturalitat. És cert que hi hagué uns quants noms de què es va parlar, però crec que, si tens uns quants noms a proposar per a una responsabilitat com la de dirigir el grup parlamentari, és que tens un grup àmpliament preparat. Analitzar diferents alternatives és una cosa positiva en un cas com aquest i al final s’ha arribat a un acord de manera unànime. Crec que eixim més forts d’aquest procés.

Han presentat nombroses iniciatives parlamentàries contra l’ampliació nord del port de València que no han prosperat per desacords amb el PSPV. Preveuen arribar a algun acord?

Si a la meua mà està poder arribar a algun acord, esgotaré totes les vies perquè passe.

Demanaran la compareixença del president de l’Autoritat Portuària de València per a explicar el procés?

Aurelio Martínez ja va vindre a comparéixer a la comissió d’Obres Públiques. No deixem de valorar que es vinga a donar explicacions a aquest parlament, que és l’espai on s’ha d’explicar. També hem demanat la compareixença del president de Ports de l’Estat, que va rebutjar vindre-hi. Entenem que hi ha un debat molt clar en què ningú vol assumir les responsabilitats de l’ampliació. Fa sis anys, quan vam començar a parlar del tema, érem uns bojos els que qüestionàvem aquesta ampliació. Ara veiem un piloteig entre Aurelio Martínez i els diferents ministeris en què s’envien cartetes dient de qui és la responsabilitat. Està molt clar que aquest projecte està sustentat en una normativa que no està vigent i està més que demostrat que les platges del sud de València han desaparegut per aquesta ampliació i que és impossible que aquesta ampliació siga mediambientalment sostenible. En Compromís continuarem actuant d’acord amb el que entenem que respon a l’emergència climàtica. Entre altres coses, perquè un dels arguments que s’utilitza, el de les raons econòmiques, amaga dues grans mentides: no generarà més ocupació per a València, serà la mateixa o automatitzada, com indiquen els sindicats, i les empreses valencianes no han manifestat una necessitat d’ampliació per a millorar la seua capacitat d’exportació i importació. Estem donant resposta als interessos d’una empresa en concret que està cobrant-se tot el que pot cobrar-se del nostre territori i no assumirà les externalitats negatives, entre aquestes els índexs de contaminació.

El pla de regeneració de les platges del sud, del ministeri, també reconeix l’impacte del port.

Exacte. Llavors, quin tipus de broma és aquesta? La gent ha d’entendre que, quan parlem de protegir el medi ambient, no parlem de posar camions de terra a les platges que s’emporte la mar. Parlem que les platges no desapareguen; el litoral tenia una estructura que està desapareixent. Ells ho reconeixen, perquè, quan agafen un document i el separen del port, el veuen. El port està fent un mal irreparable, per molts camions d’arena que s’hi vulguen posar. Fa uns anys ningú entenia les qüestions mediambientals, però ara hi ha una sèrie d’exigències de què no ens podem escapar.

Com que viu i ha desenvolupat part del seu activisme a Benimaclet i ha presidit el Consell de la Joventut, com veu les polítiques d’habitatge que ha anunciat el Govern central?

Crec que les polítiques que hauríem de fer són de regulació de preus i permetre l’emancipació jove. Això significa ocupacions estables i de qualitat, no posar pegats de 250 euros al mes perquè el cercle viciós continue ampliant-se. Entenc que hi ha preocupació per l’habitatge jove, però aquesta no és la solució que necessitem.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats