Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Per què (quasi) tots els partits valencians volen reformar la Constitució

Representants de Juristes Valencians a les portes del Congrés dels Diputats.

Miguel Giménez

València —

0

El 31 d’octubre de l’any que ve la princesa Elionor compleix la majoria d’edat, de manera que haurà de jurar l’acatament de la Constitució espanyola, un moment que sembla oportú perquè abans s’incloguen en la Carta Magna dues modificacions que tenen un ampli consens social i polític (tots els partits amb representació en les Corts hi estan d’acord, llevat de Vox): la primera, impulsada per Cermi (Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat), exigeix la modificació de l’article 49 de la Carta Magna per a eliminar l’ofensiu terme “disminuït” per a referir-se a les persones amb discapacitat i la segona, impulsada des del parlament autonòmic valencià amb un ampli consens a penes trencat per l’extrema dreta, es refereix a la recuperació plena efectiva del dret civil propi, una competència de què poden presumir per motius històrics sis comunitats autònomes més, però no la valenciana.

El mes de setembre passat, Unides Podem va presentar una proposició no de llei davant la mesa del Congrés perquè aquestes dues propostes de modificació es tramitaran de manera conjunta –la primera presentada en la cambra amb data 21 de maig de 2021 i la segona datada amb anterioritat, el 28 de febrer de 2020.

Des de l’associació Juristes Valencians apunten que aquestes “reformes mínimes”, que es presenten de manera conjunta per una qüestió d’“economia processal”, es canalitzen a través del procediment simplificat previst en l’article 167 per a modificacions “poc rellevants”, tal com explica José Ramón Chirivella, president de l’entitat cívica. La sol·licitud relacionada amb el dret civil valencià està sotmesa a “pròrrogues contínues” en el tràmit d’esmenes, cosa que ha provocat que la iniciativa estiga paralitzada des de fa mesos en la comissió constitucional del Parlament.

Segons el parer de Chirivella, no és gens positiu “per a la salut de la democràcia espanyola l’estancament de qüestions que tenen grans consensos socials”. Per això, el president de Juristes Valencians, que exigeix la implicació del secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Rafael Simancas, crida a la responsabilitat de PP i PSOE per a “evitar” que la princesa hereua haja de jurar un text constitucional qüestionat pels representants de cinc milions de persones amb diverses discapacitats i per cinc milions de valencians, “perplexos davant la desatenció del Congrés, fins i tot davant una qüestió sense cost econòmic, com és la recuperació del dret civil valencià”.

Juristes Valencians, que el 30 de novembre passat va protagonitzar una acció reivindicativa en el Congrés dels Diputats recolzada pels parlamentaris valencians de PSOE, PP, Unides Podem i Compromís, denuncia que la reforma que reclamen societat i partits (llevat de Vox) ja està “tres anys dormint” en la cambra baixa, cosa que qualifiquen de “menyspreu” a la plena recuperació de la capacitat legislativa civil valenciana, “retallada de facto” després de les sentències del Constitucional el 2016 que van anul·lar tres lleis civils valencianes (les normes relatives al règim econòmic matrimonial, a les unions de fet i la que regula la custòdia compartida). Chirivella recorda que entre el 2008 i el 2016 es va aplicar a 300.000 valencians, segons detalla.

El febrer del 2020, les Corts Valencianes –amb els vots a favor de PP, PSPV, Compromís, Unides Podem i els exrepresentants de Ciutadans– van plantejar al Congrés la recuperació efectiva del dret civil valencià per la via legislativa prevista en l’article 167 de la Constitució. Es tracta d’una modificació “tècnica i irrellevant” de la Carta Magna que està paralitzada en el Congrés perquè PSOE i PP “no s’han pres interés en la tramitació”.

Carta de Morera a Batet

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha remés una carta a la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet (datada el 25 de novembre) en què recorda els tres anys que està paralitzada la petició per a la recuperació del dret civil valencià i sol·licita una tramitació conjunta de l’article 49, tal com reclama Cermi, que persegueix una redacció respectuosa amb les persones amb capacitats diverses i una millora dels seus drets: totes dues reformes “representen un bé inqüestionable per a la nostra vida política i per a l’extensió i l’aprofundiment de la nostra democràcia”.

Les institucions valencianes i els seus representants ja han reclamat en reiterades ocasions l’esmena d’aquesta “injustícia històrica” sense que s’hagen produït avanços en aquesta matèria. La reforma de l’Estatut d’Autonomia impulsada per Francisco Camps com a president de la Generalitat i aprovada el 2006 recull explícitament que la Generalitat procurarà la recuperació del dret foral valencià. L’Estatut va ser confirmat pel parlament espanyol sense que hi haguera cap sospita d’inconstitucionalitat.

En virtut d’aquest text, es van promulgar –encara amb el Partit Popular al capdavant del Govern autonòmic– les lleis de règim econòmic matrimonial valencià (2007), de relacions familiars dels fills i les filles els progenitors dels quals no conviuen (2011) i d’unions de fet (2012), tres normes que van ser declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional el 2016. D’aquestes tres normes es van beneficiar els 250.000 valencians casats entre l’1 de juliol de 2008 i el 31 de maig de 2016, que mantenen el règim econòmic matrimonial de separació de béns; 15.000 parelles a qui se’ls continua aplicant la coneguda com a llei valenciana de custòdia compartida i les 15.000 parelles que conviuen com a unió de fet en el territori valencià i que mantenen efectes civils de què manquen les unions constituïdes a partir del 15 de juliol de 2016.

Les sentències del Tribunal Constitucional entenen que la modificació estatutària de l’any 2006 “no té cap rellevància competencial i buiden de contingut efectiu una sèrie de disposicions capitals de la norma bàsica, trivialitzant en última instància el mateix Estatut”.

Per evitar aquest tipus de lectures, la proposició impulsada per les Corts a instàncies de Juristes Valencians insta el Congrés a modificar la disposició addicional segona de la Constitució per poder garantir “el ple exercici de les competències estatutàriament assumides en igualtat de condicions respecte de la resta de les comunitats autònomes amb tradició foral”. El text quedaria de la manera següent: “La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida en els seus propis estatuts conforme a l’article 149.1.8a de la Constitució, s’estendrà a la recuperació i l’actualització del seu dret privat històric d’acord amb els valors i els principis constitucionals”.

La pèrdua del dret civil valencià té l’origen en els Decrets de Nova Planta promulgats per Felip V després de la Guerra de Successió espanyola –que va tindre lloc entre els partidaris del rei Borbó i els de l’arxiduc Carles d’Habsburg al començament del segle XVIII després de la mort sense descendència de Carles II–, que van suposar la derogació dels furs de l’antic Regne de València pel seu suport al candidat dels Àustria.

Etiquetas
stats