Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El PSOE convierte su Comité Federal en un acto de aclamación a Pedro Sánchez
Las generaciones sin 'colchón' inmobiliario ni ahorros
Opinión - El extraño regreso de unas manos muy sucias. Por Pere Rusiñol

El PP demana investigar la fundació embrionària de Podem i es topa que la van subvencionar Camps i Zaplana

Francisco Camps junto a uno de los beneficiarios de los programas de la Fundación CEPS.

Laura Martínez

0

Quan un llança un bumerang, sempre corre el risc que torne amb la mateixa força. És el que li ha passat al PP amb la investigació de les subvencions de la Fundació CEPS (Centre d’Estudis Polítics i Socials), un projecte d’universitaris que després serien dirigents de Podem abans d’organitzar la formació política i que va acabar assessorant governs llatinoamericans en els seus processos constituents. La dreta ha utilitzat des de fa anys els contractes de governs com el d’Hugo Chávez a Veneçuela per a carregar contra la formació liderada per Pablo Iglesias, acusant el partit de finançament il·legal. Causes que s’han anat arxivant judicialment.

La fundació CEPS es va nodrir de nombrosos membres de Podem a escala nacional, com Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, i a la Comunitat Valenciana, entre ells el seu primer secretari general, Antonio Montiel, la diputada Ángela Ballester, l’ara vicepresident segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau i el director de la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social, Héctor Illueca. La fundació va rebre unes quantes subvencions del Govern valencià i el 2019 la Conselleria de Transparència, llavors dirigida per Manuel Alcaraz, de Compromís, li va requerir la devolució de 21.000 euros amb interessos, perquè considerava incomplida una de les subvencions. En aquell moment, la fundació estava quatre anys dissolta i uns quants més sense activitat. Després d’uns quants requeriments, una persona sense identificar a ulls de la Generalitat –la Tresoreria no ha pogut identificar-la– es va personar en la finestreta de l’Agència Tributària i va fer el pagament.

Els dubtes sobre el procés van portar el Partit Popular a demanar la compareixença de l’actual consellera de Transparència, Rosa Pérez Garijo, d’Unides Podem-Esquerra Unida, per explicar les subvencions atorgades pel Govern autonòmic a la fundació. Dona la casualitat que Pérez Garijo és dirigent d’Esquerra Unida, que va concórrer en coalició a les eleccions amb Podem, per la qual cosa, a més de ser socis de govern, ho són electoralment. En la seua compareixença de dilluns, la consellera va respondre a la pregunta plantejada pel PP exposant que precisament havien sigut els seus governs els que havien ‘regat’ la llavor política de Podem: fins a 250.000 euros en set projectes des del 1999 fins al 2010, amb els governs d’Eduardo Zaplana i Francisco Camps, sent Rafael Blasco conseller “Els sona el nom o era aquell home que passava per allí?”, ironitzava la consellera, en referència al polític del PP condemnat per frau en les ajudes de cooperació.

Entre els projectes finançats per governs del PP hi havia llibres i conferències, com ara ‘Gènere i democràcia a Amèrica Llatina’ o estudis per al desenvolupament local, formació en processos electorals a l’Equador, jornades de drets humans a Colòmbia; projectes entre 13.000 i 80.000 euros.

La consellera ha sigut interpel·lada insistentment pels pagaments del govern de Veneçuela, qüestió que excedeix les seues competències. “Jo no soc consellera de cap govern de Veneçuela. No s’ha concedit cap subvenció a CEPS pel Govern del Pacte del Botànic. No sé per què li les degueren donar vostés, però ni tan sols les fiscalitzaven”, expressava Pérez Garijo, considerant que els populars pequen d’una “doble personalitat per demanar explicacions de la seua mala gestió” davant la “quantitat enorme” d’expedients pendents de fiscalitzar.

L’últim executiu popular va deixar sense fiscalitzar més de 550 expedients de subvencions per un import de 96 milions d’euros, segons els càlculs de Transparència, l’equivalent a 3 anys sense fiscalitzar les ajudes. Aquesta deixadesa ha portat a la impossibilitat de recuperar tres milions d’euros en ajudes públiques ara revisades i a la sol·licitud de reintegrament de 3,5 milions d’euros en projectes d’altres entitats, una pràctica “normal” en les subvencions.

Etiquetas
stats