PP i Vox aprofundeixen en l’esborrament de la “violència masclista” a la Comunitat Valenciana

El que no es nomena no existeix. Sobre aquesta màxima, assumida pel moviment feminista, que posa en relleu la necessitat de visibilitzar una realitat per a actuar sobre aquesta, s’han articulat una bateria d’accions per a lluitar contra la violència de gènere i comprendre-la com un conflicte polític, social, cultural i simbòlic. Els pactes polítics accentuen la necessitat de portar el debat sobre una violència abans amagada en l’espai privat al debat públic per a conscienciar a la població. No debades, el primer objectiu del pacte valencià contra la violència masclista advoca per la “sensibilització amb perspectiva de gènere amb disseny universal com a eina de prevenció de tota la societat”.

Des de l’arribada al poder de la dreta ajudada a pujar per l’extrema dreta, la màxima continua operant, però ho fa al revés. La unanimitat en la condemna a la violència de gènere i masclista es va trencar fa una legislatura amb la presència de Vox en els parlaments, que consideren el concepte ideològic i erroni, i ara, gradualment, ha anat eliminant-se des de les institucions en què governen. En els seus discursos, els dirigents populars es mostren compromesos a erradicar el conflicte, però en les estructures de poder, com en el parlament valencià, cada vegada hi ha menys rastre d’aquestes paraules.

A la Comunitat Valenciana, l’acord per a un govern de coalició presidit pel PP amb la presència de Vox, amb un diputat nacional condemnat per violència psicològica cap a la seua exdona, ometia les referències a la violència de gènere o masclista. En compte d’això, el document que va donar la presidència a Carlos Mazón al·ludeix a la “violència intrafamiliar”, terme que prefereix Vox, i afig: “Especialment la que pateixen dones i xiquets, garantint la igualtat entre totes les víctimes”. En l’únic municipi valencià en què la formació d’ultradreta deté l’alcaldia es va acordar, també amb el PP, “substituir les concentracions de ‘No a la violència masclista’ per ‘No a la violència’ o ‘Condemnem tota violència’”, com diu l’acord de govern.

Les competències en violència masclista també van ser una qüestió clau en la composició de l’executiu autonòmic. Mazón va deixar Vox sense gairebé competències en aquesta matèria i va subratllar el seu compromís en la sessió d’investidura, anunciant que mantindria la cartera d’Igualtat amb rang de vicepresidència, encara que la formació ultra gestiona la Conselleria de Justícia, a càrrec de les oficines d’atenció a les víctimes i dels cossos policials. Dos mesos després, encara és una incògnita si es mantindran les oficines d’atenció. La titular de Justícia, Elisa Núñez, va assenyalar dijous passat que la Generalitat Valenciana estudiava si mantenia aquests recursos i amb quines competències. El president de la Generalitat la va rectificar un dia després.

Vox també ha manifestat el seu rebuig al terme violència masclista en les concentracions pels assassinats de dones a les mans de les seues parelles o exparelles. Ho va fer la legislatura passada com a grup parlamentari i ho fa ara la presidenta de les Corts, Llanos Massó, que en les dues últimes concentracions a les portes de la cambra s’ha apartat de la pancarta institucional juntament amb els diputats de Vox. Abans de la constitució del Govern autonòmic, un dels seus diputats va afirmar que “la violència de gènere no existeix” davant les càmeres de Televisió Espanyola.

Després de les crítiques, que han portat Compromís i el PSPV a demanar la reprovació de la segona autoritat valenciana, la majoria conservadora de la cambra autonòmica ha aprovat un protocol nou. A proposta del PP, el parlament valencià eliminarà el terme “violència masclista” de la pancarta institucional i aquest serà substituït pel de “violència contra les dones”, un terme que, a priori, no generaria rebuig en Vox. El vicepresident primer de la Mesa i autor de la proposta, Alfredo Castelló, justifica la mesura en el fet que fins hui no hi ha un protocol unificat entre les institucions, com marca el pacte valencià contra la violència de gènere, i que, fins que aquest existisca, el lema triat és el mateix que fa servir la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana, “amb l’ànim d’homogeneïtzar les actuacions de les administracions públiques”. Es guardaran tres minuts de silenci a les 12 del migdia, una vegada el Govern comunique que es tracta d’un cas de violència de gènere. La mesura ha tirat avant amb l’oposició del PSPV i Compromís, que critiquen l’esborrament.

La vicepresidenta segona de la Mesa i exconsellera de Justícia amb el PSPV, Gabriela Bravo, ha acusat el PP de “contradir-se” i d’impulsar aquest canvi perquè “Llanos Massó, que forma part d’un partit que nega la violència de gènere, se senta còmoda” i així “blanquejar” Vox. El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha acusat el PP de “plegar-se a Vox” i “no tindre escrúpols de llevar d’una pancarta una reivindicació com la violència masclista”.

El portaveu del PP, Miguel Barrachina, ha defensat el canvi per a “despolititzar” els minuts de silenci i evitar que s’utilitzen com a “arma llancívola” entre partits. “El dia que desgraciadament hi haja un cas [de violència masclista] i estiguem els quatre grups, s’acabarà aquest debat que no porta enlloc”, ha augurat, i ha subratllat que “el cent per cent dels valencians se situarien darrere d’una pancarta que diga ‘No a la violència contra les dones’”, ha incidit.