“Puig no pot defensar la seua gestió en el PSPV i es refugia en la Generalitat”

És García l’ariet utilitzat per Pedro Sánchez i José Luis Ábalos contra Ximo Puig?

Sens dubte, no, en absolut. Però posats a preguntar, podríem plantejar-nos la pregunta següent: Va ser Ximo Puig un dels ariets que va utilitzar Susana Diaz per a desfer-se de Pedro Sánchez?

Puig ho va preguntar a García en el debat. Quin és el seu pla?

Fer del PSPV un partit organitzat de baix a dalt, on la militància ocupe el paper protagonista que li correspon. Amb canvis profunds en l’estructura i el funcionament. On no decidisquen quatre sense els òrgans de què està dotat el partit, amb informació, discussió i debat i propostes que recórreguen transversalment els diversos nivells: local, comarques, provincial i de país. On les grans decisions es prenguen i es contrasten amb la participació de totes i tots. Un PSPV del segle XXI, no del XX.

“Els quatre de sempre”, la “camarilla”. Puig i el seu cercle de confiança han actuat per lliure en el partit?

Així ha estat. Des d’octubre se li va demanar i exigir que convocara un Comité Nacional per explicar i debatre la postura adoptada en els diversos òrgans federals [En referència a la dimissió de Puig de l’executiva de Sánchez]. No va fer cas del que la militància reiteradament li va demanar. Això ha provocat una fractura profunda entre la militància i el seu secretari general. L’organització està paralitzada, si no morta.

Ni Comité Nacional, màxim òrgan entre congressos del PSPV, ni vida en les agrupacions, comarques desactivades, militància alienada. Tan malament està el PSPV?

Sí, tan malament. I jo afegiria que en algunes agrupacions i comarques, fins i tot pitjor.

Les seues demandes no es podrien canalitzar a través de canvis en la cúpula que no posaren en dubte Puig?

No posem en dubte el company Puig, sinó la manera que ha tingut d’exercir la seua responsabilitat de secretari general dels socialistes valencians.

Vostés insisteixen que aquest procés és intern, que no afecta la tasca institucional. Els seus adversaris diuen el contrari.

Si es refereix als comentaris que fan els membres del partit més corrupte de la història [en referència al PP] de la nostra democràcia, ens deixa indiferents. Van ser capaços de nomenar i mantenir com a president de la Generalitat una persona que els valencians i valencianes no van elegir com a president sense pestanyejar, i que tots sabem com ha acabat.

Puig no ha abandonat en cap moment de la campanya el seu perfil institucional, de president de la Generalitat. Què li sembla?

Que és una postura tramposa, que intenta confondre. Ell sap perfectament que no té gestió per a defensar com a secretari general, i es refugia en la institució on el seu paper té una valoració positiva.

Ha denunciat davant del Comité de Garanties, sense èxit, alguna cosa semblant a l’ús de les institucions per a fer campanya orgànica. És un combat desigual?

Ho és, sens dubte. La militància del nostre partit n’és plenament conscient. Per això cal preservar al màxim possible la imparcialitat i la neutralitat en el procés. És curiós que, davant d’una reclamació sobre el paper dels càrrecs públics en la campanya, el Comité de Garanties responga d’aquesta manera, quan un dels signants [el secretari, Francisco Rodríguez Mulero], és també secretari autonòmic d’Agricultura, càrrec de designació de confiança del nostre president. Sense menyscabar la integritat del company, ens resulta, almenys, poc “estètic”.

García ha obtingut menys avals que Puig. Sánchez en va obtenir menys que Susana Díaz.

Aqueixa és la realitat, els avals són un mecanisme del segle XIX, nosaltres ja havíem proposat canvis profunds en aquest sentit. Estic convençut que els vots de la candidatura de Puig no arribaran al nombre d’avals, mentre que els de Rafa García poden estar prop de duplicar-se en funció del nivell de participació que s’obtinga el dia 16 de juliol.

Per què la gran majoria de quadres –consellers, diputats, alcaldes– dóna suport a Puig?

[Rialles] Aquesta pregunta crec que no cal respondre-la per no posar en dubte la intel·ligència de la nostra militància... Seria com si li preguntàrem la taula de multiplicar del 2!

Està més fort el seu soci de govern, Compromís, que vostés?

Com a organització han fet un treball molt important en aquests dos primers anys de govern autonòmic. Treballen en les institucions on governem conjuntament, Generalitat, diputacions i municipis, però no descuiden l’enfortiment de les seues estructures de partit. És en aquest segon front on anem perdent protagonisme. García és la garantia que el partit tornarà a ser fort, actiu, amb múscul social.

Compromís pot superar el PSPV-PSOE en les eleccions del 2019?

Pot, una força que està a menys de 50.000 vots de diferència, superar-te en el pròxim cicle electoral? Evidentment, sí. La candidatura de Rafa García ho té clar i treballarà des del minut 1 perquè els resultats electorals del PSPV-PSOE en les pròximes convocatòries tornen a situar-nos com la força majoritària de l’esquerra.

Valore la gestió del Consell.

En conjunt és positiva, encara que les enquestes reflecteixen problemes en la transmissió de l’activitat i dels assoliments que, sens dubte, s’han produït en la gestió.

Hem de tenir clar que hi ha un examen que deixa cadascú en el seu lloc, i s’anomena eleccions autonòmiques 2019. Hem d’arribar a aqueix moment amb els deures fets, amb el partit fort, amb la militància bolcada en un únic objectiu: guanyar les eleccions en la Generalitat i en tots i cada un dels municipis de la Comunitat Valenciana.