Quatre anys de la llei trans valenciana: 578 persones assessorades, 33 canvis de documentació

L’11 d’abril de 2017 el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) recollia l’aprovació de la Llei integral del reconeixement del dret a la identitat i a l’expressió de gènere a la Comunitat Valenciana, coneguda com a ‘llei trans’. El document va ser el primer projecte que va eixir de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mónica Oltra (Compromís), un text que pretén donar reconeixement i protecció a les persones trans, especialment en els àmbits sanitari, educatiu i laboral.

La llei es va aprovar en el parlament valencià el 30 de març de 2017 amb el vot favorable de PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans, i el vot en contra del PP, que també va participar de la redacció i hi va fer aportacions en la comissió parlamentària. La norma plantejava, com les d’altres comunitats autònomes, la despatologització de la transsexualitat i la persecució a les anomenades teràpies de conversió, com passa en el cas de la llei LGTBI. El text recull, entre altres qüestions, el dret al reconeixement de la identitat de gènere de les persones transsexuals, concretament “el dret d’autodeterminació de gènere de les persones que manifesten una identitat de gènere sentida diferent a l’assignada en el moment del naixement”, sense la necessitat de prova psicològica o mèdica. A més, planteja la possibilitat de concedir la documentació administrativa adequada a la seua identitat dins de les competències autonòmiques, amb l’objectiu d’afavorir una integració millor i evitar situacions de sofriment per exposició pública o discriminació, com va expressar en la seua presentació la vicepresidenta i consellera d’Igualtat, Mónica Oltra. Així doncs, especifica la norma, “la Generalitat reconeix la llibertat, dignitat i igualtat de les persones trans. Les persones naixen lliures i iguals en dignitat i drets, amb independència de la seua identitat o expressió de gènere”.

Tot i que la llei ja està quasi quatre anys en vigor, alguns dels seus elements normatius encara han de desenvolupar-se. Un any després de l’aprovació, es va aprovar el reglament que permet el canvi de nom en la documentació oficial expedida per la Generalitat Valenciana –targeta SIP, documents escolars i les targetes de les oficines PROP–. Des de llavors, segons les xifres de la Generalitat, 33 persones trans han sol·licitat el canvi: 16 homes, 12 dones i 5 no binàries. Només tres menors d’edat han procedit a la rectificació de la seua documentació arran de la sentència del Tribunal Suprem que permet fer-ho.

Un altre dels serveis que preveu la llei, juntament amb la Llei d’igualtat LGTBI, és la posada en marxa d’una oficina d’assessorament i suport psicològic, anomenada Servei Orienta. Segons el director general d’Igualtat en la Diversitat, José de Lamo, un 25% de les atencions el 2019 i el 2020 són a persones trans, que suposen 573 persones, amb més de 3.152 actuacions dutes a terme. El servei va ser un recurs especialment demanat durant la pandèmia, en què es van multiplicar les atencions a dones trans prostituïdes i migrants, segons va explicar una treballadora a elDiario.es. Les dones trans són les que demanen més aquest servei (1.643 consultes, segons les dades de la Generalitat) i la majoria de les persones tenen entre 18 anys i 30 (1.460 consultes), encara que els menors destaquen amb 335 atencions telefòniques.

Abans de rebre la telefonada per a incorporar-se a la Generalitat Valenciana, José de Lamo centrava la seua activitat en el col·lectiu Lambda, que treballa pel reconeixement de les persones LGTBI. El director general assegura: “L’experiència de les lleis autonòmiques és que el que han aconseguit és fer la vida una mica més fàcil a les persones trans, una cosa fonamental. Si una cosa podem destacar és que ha contribuït a donar drets i felicitat a la vida de les persones trans”. Sobre possibles casos de frau o d’ús inadequat de la norma, l’executiu autonòmic no té constància: “La llei ha funcionat bé. No tenim constància de cap problema. La gent exerceix un dret que és fonamental per al desenvolupament de la personalitat”. En tot cas, destaca, hi hagué problemes al principi amb alguns centres educatius que es negaven al reconeixement de la identitat de gènere dels menors trans, una qüestió que es va solucionar amb el desenvolupament del reglament.

Al marge del reflex de la identitat de gènere sentida en la documentació, la llei regula una sèrie de prestacions en l’àmbit sanitari i en la protecció educativa. La llei protegeix en les persones trans el “dret a l’atenció sanitària, en termes similars que en altres comunitats autònomes, que som les que tenim competències”, expressa el director general. Això inclou assistència psicològica, assessorament sexològic, acompanyament mèdic i psicològic en el procés de transició –si la persona vol fer-ho i fins on considere que ha d’arribar–, l’hormonació i algunes cirurgies (“exèresi de mama i de genitals, d’implant de pròtesis mamàries i reconstructiva de genitals i altres tractaments mèdics o quirúrgics per a la modificació corporal que asseguren la seua congruència amb la identitat de gènere de la persona, incloent-hi els necessaris per a la modificació del to i el timbre de veu quan es requerisquen”, indica l’articulat). La transició, explica el responsable autonòmic, és un procés “molt personal” i apunta que “generacionalment hi ha més persones que accepten el seu cos i decideixen no operar-lo”.

En l’àmbit educatiu, la Generalitat “vetlarà perquè el sistema educatiu siga un espai respectuós” amb la diversitat, estableix que el centre “es dirigisca a les persones trans pel nom que hagen triat”. També preveu que es respecte el nom triat en totes les activitats docents i extraescolars organitzades pel centre, i la indumentària “segons la identitat de gènere sentida”. “Es garantirà l’accés i l’ús de les instal·lacions del centre d’acord amb la identitat de gènere sentida, incloent-hi els lavabos i els vestidors”, afig. Els centres estaran en contacte amb Sanitat per previndre situacions de risc. La qüestió de la discriminació laboral, assumeix De Lamo, encara s’ha de treballar amb més insistència. L’executiu espera que a l’octubre estiga a punt l’informe d’avaluació de la norma, de la qual s’encarregarà el Consell Trans, constituït la tardor passada.

El Govern central va plantejar discrepàncies pel que fa a l’article relatiu a la documentació i als tractaments mèdics, que es van resoldre en la comissió bilateral al gener del 2018 i no va arribar al recurs d’inconstitucionalitat. Sobre la documentació, l’executiu plantejava dubtes sobre la competència de l’autonomia, que es va resoldre aclarint que no podia referir-se al Registre Civil, mentre que per a l’accés a la sanitat es va resoldre amb un acord similar al d’altres autonomies.

Meses de negociació i elaboració de la llei

El procés d’elaboració i tramitació de la norma va ocupar els seus legisladors més de dos anys. Segons explica José de Lamo, va ser un procés participatiu des del primer moment. El seu departament va prioritzar l’elaboració de la norma per petició de les entitats LGTB, amb les quals va mantindre diverses reunions després de la creació de l’anomenat Govern del Pacte del Botànic, el signat pel PSPV, Compromís i Podem per constituir un executiu progressista després de 20 anys del PP. “Va ser molt positiu que en el procés de la llei estigueren els col·lectius, els sindicats i les persones trans. Van portar la seua realitat a una llei. Quan parlàvem d’articles, de drets, de l’àmbit educatiu, de l’acompanyament necessari si les persones ho demanen, ells ens explicaven la discriminació concreta” per poder plasmar-la en el paper, expressa el responsable.

Així doncs, a l’octubre del 2015, la Direcció General va començar una sèrie de trobades amb col·lectius LGTB, partits polítics, sindicats i altres agents socials per posar damunt la taula les necessitats de les persones trans. El procés d’elaboració de l’esborrany va ocupar el seu departament fins al març del 2016, en què va començar el procés d’exposició pública i aportacions ciutadanes que va culminar a l’octubre amb l’aprovació de l’avantprojecte de llei en el ple del Govern valencià. Després va ser avaluat pel Consell Jurídic Consultiu i va passar a les Corts Valencianes, on va quedar en mans dels grups parlamentaris fins a l’aprovació al març del 2017.

El Consell Jurídic Consultiu, organisme amb caràcter preceptiu, i no vinculant, i format llavors per una majoria conservadora de consellers, va plantejar reticències al projecte, considerant que havia d’introduir-s’hi alguna una cautela per a acreditar la disfòria de gènere, i va formular qüestions respecte a les teràpies de conversió, precisament dos elements contra els quals lluita aquesta llei. La norma s’avançava al canvi que un any després va introduir l’Organització Mundial de la Salut (OMS), quan en la publicació del seu manual de malalties va traure la transsexualitat del capítol “trastorns de la personalitat i el comportament” –en el subcapítol “trastorns de la identitat de gènere”– i el va introduir en el capítol “condicions relatives a la salut sexual”, on va passar a denominar-se “discordança de gènere” o “incongruència de gènere”. El nou volum de la Classificació Internacional de Malalties (CIE) es va aprovar el 2018 i entrarà en vigor el 2022, segons va informar l’OMS en el seu moment.