La reforma constitucional que reconeix la capacitat legislativa civil a la Comunitat Valenciana està 18 mesos parada

Al febrer del 2020, quan les paraules pandèmia, coronavirus o confinament eren una massa abstracta i no formaven part del vocabulari diari, el parlament valencià aprovava una proposició de llei per a impulsar una reforma constitucional que li permetera recuperar la seua capacitat legislativa en matèria civil. La proposta, que va sorgir quatre anys després que el Tribunal Constitucional tombara una darrere l’altra les lleis que ho recollien, va passar desapercebuda en un clima polític agitat que la pandèmia va acabar de trastocar.

Dissabte es compleixen 18 mesos de la publicació en el Butlletí Oficial del Congrés de la proposició de reforma constitucional, una peça fonamental en l’avanç cap a l’autogovern valencià. La proposició de llei va ser aprovada per les tres formacions d’esquerres i el Partit Popular; més de tres cinquenes parts dels diputats de les Corts Valencianes. La redacció de la proposta és senzilla i pretén que la Comunitat Valenciana puga legislar en matèries com les unions civils (matrimonis) i els règims de custòdia dels descendents, així com pel que fa a les herències o transmissions de grans patrimonis.

En vista de la paràlisi, que coincideix amb les albors del 40 aniversari de l’Estatut d’Autonomia valencià –l’efemèride se celebrarà l’1 de juliol de 2022–, l’Associació de Juristes Valencians, impulsora de la reforma constitucional, reclama al president de la Generalitat, Ximo Puig, i al president del PP valencià, Carlos Mazón, que insten els seus partits en el Congrés a tramitar la reforma. La via plantejada obeeix a una reforma blana, una modificació en la disposició addicional segona de la Carta Magna que deixe negre sobre blanc una capacitat legislativa fins a la data ambigua, però que obeeix als costums centenaris. Aquesta reforma necessita el suport de tres cinquenes parts del Congrés.

La cascada de sentències d’inconstitucionalitat sobre les lleis de règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet el 2016 va deixar buit de contingut el dret civil valencià. Des de llavors, l’associació que presideix José Ramón Chirivella ha presentat mocions subscrites en pràcticament tots els municipis valencians –a penes en queden una desena sense rubricar la petició– i ha posat en marxa campanyes d’informació i divulgació sobre la matèria. “Des de fa cinc anys tenim un autogovern retallat”, denuncien els juristes. Chirivella considera “incomprensible que les cúpules del PSOE i del PP de Madrid ens discriminen també en aquest tema” i encoratja Puig i Mazón a “reaccionar” atés que és “la voluntat generalitzada dels valencians en un tema previst en l’Estatut”.

L’organització professional recorda el suport que va suscitar la reforma de l’Estatut d’Autonomia el 2006, que va comptar amb el suport de 291 diputats en el Congrés, “fruit de l’acord entre PP i PSOE”; dues formacions a priori antagòniques a què la ciutadania reclama sentit d’Estat. Chirivella recorda que “si bé va comptar amb vots en contra (Esquerra Unida i els nacionalistes bascos o catalans), per descomptat no qüestionaven la recuperació d’aquesta capacitat de dictar normes civils, reclamada de manera reiterada per polítics valencians de diferent ideologia, i historiadors i juristes des de l’època de Maians”.

L’Estatut d’Autonomia valencià del 1982 i la reforma posterior, el 2006, incorporen aquesta capacitat legislativa, encara que la falta de concreció escrita de normativa civil valenciana en el moment en què es va redactar la Constitució Espanyola, quatre anys arrere, ha deixat aquesta capacitat als llimbs. En la reforma de l’Estatut d’Autonomia valencià del 2006, aprovat com a llei orgànica, es va introduir el dret foral civil com a eix de l’autogovern; una norma que, com recorda l’Associació de Juristes Valencians, no es va recórrer, però sí les lleis a què donava cobertura. Sobre la base de la reforma estatutària es van aprovar les lleis del règim econòmic matrimonial valencià, la llei de custòdia compartida i la llei d’unions de fet, que es van declarar inconstitucionals el 2016. L’alt tribunal va entendre que la seua disposició en l’Estatut no tenia rellevància competencial.

El dret civil valencià parteix dels furs, les normes per les quals es regia el Regne de València entre els segles XIII i XVIII. A Espanya les nacionalitats històriques com Aragó, Catalunya i les Balears, hui amb la divisió estatal autonòmica, tenen reconeguda la seua capacitat legislativa civil; un reconeixement que no es produeix en el cas valencià per l’abolició dels furs que va decretar Felip V el 1707 i la seua substitució per les normes basades en els costums castellans. Aquesta substitució resulta clau per a esborrar el costum en què es basa la normativa civil autonòmica.