La nova RTVV prioritzarà la contractació d’antics treballadors

El parlament valencià ja té l’esborrany –70 pàgines– per a parir la nova televisió valenciana. El document, elaborat per Podem basant-se en les aportacions dels experts que han comparegut en les Corts, dóna quasi exclusivitat als extreballadors de Canal 9 per a la televisió provisional i prioritat a l’hora de confeccionar la plantilla definitiva.

La proposta d’Antonio Montiel, portaveu de Podem, es llança basant-se en dos antecedents: un acord recollit en l’ERO que va acomiadar tot el personal de RTVV, que donava prioritat a aqueixa plantilla en cas de recuperació del servei, i la llei 12/2015 sobre la recuperació de Televisió Valenciana.

Aqueixa preferència, no obstant això, té limitacions. La plantilla es confeccionarà basant-se en les propostes de la direcció, “que definirà el nombre i la denominació dels llocs” de treball necessaris. És a dir, si la futura televisió pública necessita professionals no existents en la plantilla anterior –llocs relacionats amb les noves tecnologies, per exemple– eixiran a concurs.

Quan es necessite contractar professionals les funcions dels quals ja existien en Canal 9, “l’experiència acumulada” pels extreballadors i el fet d’haver superat l’oposició– “hagueren superat proves selectives d’accés”– serà considerat un mèrit en un altre concurs, com l’anterior, públic, transparent i obert. Ací, no obstant això, els extreballadors de RTVV, fortament mobilitzats després del tancament de la cadena, sí que eixiran amb avantatge en les noves oposicions.

Montiel creu que la solució proposada –que ara serà debatuda en la comissió parlamentària i després en el ple de les Corts– és la ideal. “Està a mitjan camí entre la proposta del comité d’empresa de RTVV i d’altres idees, com la de la Unió de Periodistes. Es valora l’experiència dels extreballadors basant-se en acords i lleis, però es plantegen concursos que respectaran els principis d’igualtat, transparència i publicitat”.

Plantilla, cost i llançament

Plantilla, cost i llançamentL’esborrany no concreta ni la grandària ni la manera del procés de selecció de la plantilla necessària per a ressuscitar Canal 9. Tampoc el cost de la societat pública o la data de llançament. La intenció dels grups que donen suport al Govern valencià (PSPV-PSOE, Compromís i Podem) i també del Consell és que siga el pròxim Nou d’Octubre, però això dependrà de diversos factors. El primer, de l’aprovació de la llei en les Corts Valencianes, prevista per a aquesta primavera.

Montiel és optimista. Creu que la llei podria debatre’s al maig i aprovada al juny. La direcció de la societat pública, ser elegida al juliol. I l’engegada? La televisió provisional al final del 2016, depenent de factors ja aliens a les Corts Valencianes: la dificultat d’armar el projecte proposat pels professionals i el pressupost aprovat per al Consell, que enguany ja ha reservat 20 milions per a Canal 9. La definitiva, en data per concretar.

Dos canals de televisió i un per Internet

Dos canals de televisió i un per InternetL’esborrany, lliurat aquest dilluns per Podem a tots els partits, preveu la creació de dos canals de televisió. Un de convencional –per a informar, formar i entretenir– i un altre d’especialitzat en informació o la cobertura d’esdeveniments especials, incloses retransmissions esportives. Aquest podria col·laborar amb les televisions locals o comarcals. El tercer canal –dedicat al públic infantil– emetrà en principi per Internet, on ja es concentra el consum del gros d’aquest públic. En una segona fase, l’emissió podria doblar-se per televisió, ja que es vol demanar una tercera freqüència –múltiplex, en l’argot– al Govern central. La proposició de llei també proposa la creació de dues emissores de ràdio, una per a la música i la cultura en valencià.

Blindar la tele d’ingerències governamentals

Blindar la tele d’ingerències governamentalsDes del punt de vista organitzatiu, s’intenta, a diferència de l’etapa del PP en el Consell, blindar la televisió de la influència del poder polític. La direcció de l’empresa correspondria al consell rector –amb competència plena sobre la gestió econòmica– i la direcció general, encarregada de confeccionar la graella. Els membres del primer serien elegits pel parlament (cinc) i diverses entitats sense lligam directe amb els partits.

La direcció general seria escollida per concurs públic, no per nomenament directe del Consell. La presidència de la televisió seguiria un patró idèntic. A més, per a controlar tant el consell rector com el director general, es constituiran dos comitès més: un consell de la ciutadania, amb presència de la societat civil (sindicats, universitats, organitzacions del sector…) i un consell d’informatius, compost per treballadors de la casa. Aquest podrà, per exemple, criticar una eventual manipulació informativa i vetar l’elecció del director d’informatius.

Un esborrany que no cou

Un esborrany que no couEl portaveu del PP en la comissió de RTVV, Jorge Bellver, posa alguns entrebancs a l’esborrany de Montiel. Especialment, un: “El retorn a una estructura antiga, la de la Llei del 1984, que creava un ens per a la televisió i un altre per a la ràdio. Ens sembla un esquema complex que va contra la simplificació de l’aparell administratiu i complica la transparència i la supervisió de l’ens”.

Bellver també veu alambinats els contrapesos de l’esborrany per a evitar la manipulació política de la televisió. “No està clara, per exemple, l’elecció del consell ciutadà, ni la seua capacitat de decisió”. El representant popular sí que lloa que la televisió funcione basant-se en un contracte programa, un acord entre Generalitat i empresa. “Aqueixa va ser la fórmula que vam utilitzar nosaltres al seu dia”.

La portaveu del PSPV, Rosa Peris, és més generosa. “Es planteja un model modern, transparent, participatiu i amb control social per a evitar el domini del Govern que vam patir en l’època del PP. Ara, per contra, es garanteix la pluralitat de la televisió pública”, basada, segons Montiel, en el model danés. Peris també està a favor del tracte als extreballadors: “Em sembla raonable. Se’ls té en compte sense oblidar que aquesta televisió és una de nova que ha de construir-se per als valencians”.

El portaveu de Compromís, Fran Ferri, ha acollit favorablement l’esborrany elaborat per Podem, partit encarregat en l’Acord del Botànic d’impulsar la nova RTVV. “Recull el sentiment dels experts que han desfilat per la comissió i va en el bon camí per a aconseguir un objectiu bàsic: desgovernamentalitzar al màxim la televisió pública”.

Ciutadans no veu res “que cride l’atenció negativament en l’esborrany”, segons Toni Subiela, portaveu del partit en la comissió. “No tenim molt clar com s’articularan tants organismes [consell rector, consell ciutadà, consell d’informatius, direcció general] per evitar que es bloquege la gestió. Volem estudiar amb atenció la manera de dissenyar el control extern tan necessari de la televisió”.