Ximo Puig reclama una harmonització d’impostos ‘deslocalitzables’ i una “profunda” reforma fiscal a Espanya

L’enèsima proposta de rebaixa d’impostos dels presidents autonòmics del PP –i dels candidats a ser-ho el pròxim 2023– ha tornat a desfermar una batalla verbal pel model fiscal espanyol. El Govern d’Andalusia que dirigeix Juan Manuel Moreno Bonilla ha aprovat dimarts suprimir l’impost sobre el patrimoni, que paguen menys de 20.000 contribuents en un territori de huit milions d’habitants, com un ham per a atraure grans fortunes a la comunitat autònoma. La mesura segueix la línia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que té bonificada al 100% la quota d’aquest tribut i que genera el denominat “dúmping fiscal”, una forma de competència deslleial entre comunitats autònomes.

La baixada d’impostos –a les rendes més elevades– és una proposta habitual en la dreta parlamentària, que en el marc autonòmic sovint té com a resposta una pulsió recentralitzadora. Dimarts, el ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivà, ha tornat a insistir en una harmonització fiscal per a evitar la competència deslleial, una qüestió que rebutgen els seus socis de Govern, argumentant que resta autonomia a les comunitats autònomes. En una entrevista en Onda Cero, el ministre i expresident de l’Airef ha considerat un “despropòsit” que “les comunitats es dediquen a competir fiscalment les unes amb les altres”.

A cavall entre la plena autonomia fiscal i l’homogeneïtzació d’alguns tributs està el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, el govern autonòmic del qual prepara una reforma fiscal que ajuste els tipus impositius a la inflació per evitar una sobrecàrrega en les rendes més baixes. El president creu que suprimir tributs és un “desarmament” de les arques públiques en un moment de necessitat i ho considera una qüestió insolidària. “Un desarmament fiscal no és la via correcta en un moment de crisi com aquest”, ha apuntat en una entrevista en Televisió Espanyola.

El líder socialista valencià considera que “cal una reforma fiscal a Espanya” en què “tot és revisable” excepte la “progressivitat”. Al seu judici, la reforma ha de respondre al principi constitucional de la progressivitat fiscal: que pague més qui més té, una qüestió que, apunta, no acaba de complir-se amb l’impost sobre el patrimoni, que cada comunitat pot regular i bonificar. “Del que es tracta quan parlem d’una baixada d’impostos és, primerament, de fer-ho amb rigor i, després, saber a qui se li baixen els impostos”, ha subratllat el president autonòmic, que recalca: “En els impostos no es pot ser neutral, es fa costat a una part de la societat o a una altra”.

Respecte a la reforma en què treballa l’executiu de coalició que presideix, que s’analitza en una comissió integrada pels tres partits (PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida), advoca per “suturar” la ferida provocada per la inflació i “ajudar les classes populars a passar la tardor i l’hivern”.