El Port de València contra a la ciutat: aprovada la terminal de creuers amb l’oposició de l’alcalde

Sense arribar a un mínim consens amb el màxim representant de la ciutat en què està situat el port. Així va aprovar dijous el consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) l’adjudicació a Baleària de la concessió per a la construcció i l’explotació de la nova terminal pública de creuers per un termini de 35 anys, ampliable a 50, tal com va avançar elDiario.es.

Aquesta infraestructura se situarà entre el Moll de Ponent i el Moll Perfecto Palacio, en la zona ocupada anteriorment per la drassana d’Unión Naval de Valencia, i tindrà aproximadament 100.000 metres quadrats. La inversió prevista per la naviliera valenciana radicada a Dénia per a desenvolupar aquest projecte superarà els 37 milions d’euros, mentre que l’APV aportarà 61,8 milions d’euros més de fons públics. Les obres podrien començar d’ací a 14 mesos i la previsió és que la terminal entre en funcionament el 2025.

La votació va tindre els vots en contra de l’alcalde de València, Joan Ribó, que va delegar el vot en Iván Castañón, el representant del consell per designació de la vicepresidència de la Generalitat, de Compromís, que també va votar en contra. Ribó estava a Ginebra, on amb el vicealcalde Sergi Campillo va recollir el guardó atorgat a València com a ‘Ciutat Aiguamoll’ per la seua conservació del Parc Natural.

L’alcalde va votar a favor del plec de condicions del concurs de la terminal el gener del 2020, però en aquesta ocasió va votar en contra de l’adjudicació pel fet de considerar, segons fonts d’alcaldia, que falten informes ambientals en matèria de qualitat de l’aire, de contaminació acústica i de mobilitat, els mateixos argumentats per Castañón. En definitiva, la lectura és que consideren que l’aprovació es produeix a la valenta i amb presses sense haver garantit al 100% que no suposarà perjudicis per als barris de l’entorn.

En concret, es justifica el vot en contra en el fet que el Pla Especial de la Zona Sud 2 del Port no està aprovat i no s’han respost les al·legacions; el Pla de Mobilitat Metropolitana (Pmome) no està aprovat i no s’han respost les al·legacions; el trasllat de la terminal de creuers va vinculada a l’ampliació nord del port, que no està aprovada i tampoc s’han respost les al·legacions.

A més, malgrat estar situada en zona 100% portuària, hi ha almenys un assumpte que interessa plenament en el municipi i que encara no està solucionat en el terreny tècnic, com va reconéixer dijous el president de l’APV, Aurelio Martínez: l’afecció pel que fa a la mobilitat en l’entorn i la solució dels accessos d’acord amb la creació d’un espai públic de qualitat davant dels magatzems 4 i 5.

A més, aquest projecte hauria de tindre un informe dels serveis de Mobilitat i Infraestructures de l’Ajuntament de València en matèria de contaminacions acústiques, lumínica, de l’aigua i de l’aire, quatre apartats d’afecció sobre l’entorn residencial que s’esmenten en una única pàgina de la resolució a manera de condicionants ambientals segons la legislació vigent.

No obstant això, el Servei de Platges, Qualitat Acústica i de l’Aire, “no s’observa cap estudi acústic sobre el qual poder informar” en la proposta de Baleària i adverteix de “la constància de molèsties acústiques que genera aquesta mena d’activitat a causa fonamentalment de les baixes freqüències que emeten els motors i que poden incidir sobre la zona residencial pròxima”.

Finalment, no es disposa, perquè no s’ha sol·licitat, de cap informe de la Conselleria d’Emergència Climàtica i Transició Energètica ni del servei municipal homòleg. Únicament de la Conselleria d’Avaluació Urbanística, Territorial i Ambiental del Planejament en el procés de petició d’informes a les administracions urbanístiques, cosa que es considera insuficient del tot en un context d’emergència climàtica i d’acord amb la Missió Climàtica València 2030, l’Estratègia Urbana València 2030 i la Green European Capital 2024.

Sobre aquest tema, la consellera d’Emergència Climàtica, Isaura Navarro, va criticar dijous que no s’havia sol·licitat al seu departament amb competències en els temes de qualitat de l’aire cap mena d’informe ni pronunciament sobre aquesta activitat.

“L’APV no pot tapar-se l’orella i allunyar-se del model de ciutat que necessitem. Hi cal més responsabilitat i respecte amb el nostre medi natural i també que siga amable amb la ciutadania, perquè així ho reivindiquen també les plataformes ciutadanes”, va defensar.

“Possible prevaricació”

La Comissió Ciutat-Port, plataforma ciutadana i ecologista opositora a l’ampliació del port, va remetre dijous un escrit al consell d’administració de l’APV en què va advertir que l’adjudicació “pot constituir un delicte de prevaricació, atés que s’ha omés el tràmit essencial d’avaluació ambiental”. Això sense perjudici d’altres eventuals responsabilitats “per un possible delicte contra els recursos naturals i el medi ambient”.

La Comissió Ciutat-Port va recordar al president de l’APV, el socialista Aurelio Martínez, i a tots els membres del consell d’administració, que “l’actuació que es pretén aprovar està fora de l’àmbit de la declaració d’impacte ambiental del 2007 vinculada a l’ampliació del port i infringeix la legislació ambiental vigent”. Així mateix, recorda que, “amb motiu d’aquesta concessió, l’Autoritat Portuària de València està sent investigada pel Tribunal de Comptes i que hi ha en curs un procediment de revisió d’ofici que es va iniciar a instàncies de l’Advocacia i la Intervenció de l’Estat.

La Comissió Ciutat-Port, a més, “donarà trasllat al Tribunal de Comptes de l’Estat de la pretensió de l’APV de defugir les conseqüències de la investigació oberta per l’ocupació dels terrenys de Boluda Corporación Marítima SL mitjançant aquesta precipitada i injustificada adjudicació”.

Sobre aquest tema, l’APV al·lega que, segons informes de Ports de l’Estat i de la Secretaria d’Estat, el sòl sobre el qual s’adjudica la terminal de creuers està disponible independentment del que determine la justícia sobre la procedència o no de la compensació atorgada a Boluda per la recuperació de la seua concessió d’Unión Naval Valencia.

La Comissió assenyala també que “el Defensor del Poble té també oberta una investigació per la queixa formulada contra l’ampliació del port i, amb la finalitat de complir el principi constitucional (article 45 CE) imposat als poders públics, de vetlar per la utilització racional de tots els recursos naturals amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, ha requerit al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic un informe justificatiu dels criteris ambientals que avalen aquesta actuació”.

Terminal ecosostenible

El projecte presentat al concurs que va traure l’APV recull les aportacions de l’Ajuntament de València en matèria mediambiental. L’estació marítima apostarà per l’economia circular i comptarà amb un espai per a la dinamització cultural.

La nova terminal de passatgers del port de València garanteix que el 100% de l’energia elèctrica necessària es produirà en les mateixes instal·lacions i serà d’origen renovable: fotovoltaica, eòlica, hidrogen renovable o biocombustible. Baleària proposa comptar amb 10 miniaerogeneradors per a produir 60.000 kWh/any, panells solars en les cobertes amb una generació estimada d’1.459.062 kWh/any, un sistema d’electròlisi a partir d’aigua, i un sistema de pila de combustible per a produir electricitat a partir d’aquest hidrogen amb una generació prevista de 39.525 kWh/any, entre altres.

Tots els seus molls estaran equipats amb xarxa de subministrament elèctric als vaixells atracats, facilitant així parar els motors i les seues emissions quan estiguen de visita a València, sempre que els vaixells estiguen preparats per a això. La terminal reciclarà el 100% dels residus que genere en una planta de biometà que es construirà expressament per a aquesta finalitat; i tractarà els residus dels vaixells i els propis de l’edifici per obtindre biogàs.

Totes aquestes mesures es complementaran amb sistemes de control i gestió centralitzada de les instal·lacions, sistemes intel·ligents de consums, il·luminació amb tecnologies led, sistemes de carregadors elèctrics a instal·lar en pàrquings i un sistema de seguiment de l’empremta de carboni.