“El PP entén l’Orgull com un espectacle de comiat de solter”

El col·lectiu LGTBi+ a la Comunitat Valenciana es planta davant les polítiques del PP i Vox. L’organització Lambda, la més longeva a València, ha trencat les relacions amb la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament després de la denúncia d’“ingerències” constants per part de l’Administració i l’intent d’“instrumentalització” del col·lectiu per a afavorir el PP. Des de fa setmanes, l’entitat, abrigallada per una altra desena de col·lectius, protesta contra el retrocés en les polítiques públiques i els actes de censura en matèria de diversitat.

Fran Fernández, coordinador de l’entitat que ha sigut assenyalada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat, que dirigeix la ‘popular’ Susana Camarero, i organitzadora de l’Orgull, assegura que les relacions estan trencades i critica l’intent d’“emblanquiment” o pinkwashing de l’executiu bipartit. “El modus operandi és clar, turisme i diners rosa”, però “d’esquena al col·lectiu”, assenyala en l’entrevista.

Des de l’últim Orgull, com està el col·lectiu?

Hi ha hagut un retrocés clar en les polítiques vinculades a l’LGTBi. Des de l’estiu hi ha hagut moviments de retrocés, per molt que vulguen vestir-ho d’una altra cosa. Separar els llibres infantils de les biblioteques és un retrocés, és allunyar-los dels que més els necessiten i considerar-los una cosa térbola. Argumenten que això ho diu la llei, però la llei parla d’una secció específica, que no implica separar físicament els llibres. Això es va aprovar en contra del criteri del col·legi de bibliotecaris; és una qüestió ideològica: sorgeix de Vox i s’extrapola a les Corts Valencianes, després que la Direcció General de Diversitat es comprometera explícitament a no fer-ho.

En l’Ajuntament de València, s’ha cancel·lat el servei Infosex, que donava atenció a joves amb dubtes sobre diversitat sexual, de gènere i familiar. S’ha cancel·lat l’únic programa provincial per a fer xarrades contra l’lgtbifòbia. Després ix el número dos del Consell –Vicente Barrera, vicepresident primer– a dir que no patim lgtbifòbia. Se’ns ha intentat silenciar sistemàticament: l’any passat no es van convocar les dues reunions ordinàries, que són semestrals, dels consells LGTBi+ i Trans. Quan finalment se’ns hi convoca, és entre setmana, en horari laboral; cal tindre en compte que les entitats socials funcionen amb voluntariat. El Consell Consultiu Trans es despatxa en 30 minuts; l’LGTBi en una hora, i després veiem que s’ha col·locat a dit representants que pertanyen a l’Administració, que és il·legal –un és un alcalde del PP, Jesús Salmerón, i un altre, representant de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

És a dir, l’alcalde de Gàtova és nomenat representant del Consell Trans en un altre òrgan sense que el Consell haja proposat aquesta persona.

Exacte. En el Consell Trans, l’Administració posa a qui considere i els col·lectius a qui consideren, però una vegada dins del consell, perquè siga representat en un altre, ha de passar pel consell. I no ha sigut així. Deixant de banda que representa les administracions i és il·legal. Sabem que ha passat en altres òrgans.

Arran de les últimes denúncies, com està la relació amb la vicepresidenta segona i la Conselleria d’Igualtat?

Les relacions amb la Generalitat Valenciana i amb l’Ajuntament de València estan trencades. Quan es comença a cometre ingerències... I no parlem d’ingerències econòmiques com volen fer veure, compte, Lambda ha tingut convenis en el passat amb governs del PP, sabem què és gestionar bé; parlem que ens diga si poden pujar o no drag queens en l’Orgull, perquè ja hi ha hagut un acte previ amb drags, o que ens diga a qui hem de portar a actuar, posar-nos d’acord perquè no coincidisca amb un altre esdeveniments, com si això foren carreres populars. L’enuig amb l’Ajuntament és per plegar-se al joc brut; s’ha intentat controlar la festa i, com no s’ha pogut poder, han muntat altres actes per a donar imatge de col·laboració, que no existeix.

Quin problema han tingut amb les dates per a la festa en la plaça de l’Ajuntament?

Vam demanar tres dates per no coincidir amb Sant Joan o amb l’Orgull a Madrid, que és una cosa tradicional. Després de demanar reunions amb la regidora d’Igualtat, Rocío Gil, ens informa que ha decidit concedir-nos una de les tres dates, el 22 de juny, sense dir-nos per què no la resta i assegura després que hem arribat a un acord. Si això era així… Per què sol·licitem, amb posterioritat, resposta per escrit a la negativa de les altres dues dates? No se sosté, hi ha documentació sobre aquest tema. Quan s’ajunta en el terreny polític la designació a dit en el Consell d’Inclusió amb el fet que veiem que no hi ha res previst en la plaça de l’Ajuntament aquests caps de setmana que ens han negat... veiem que ens utilitzen. Quan parlem de pinkwashing, parlem d’això: utilitzar el col·lectiu perquè rendisca a les teues finalitats. Per què el 22? Perquè el 20 i el 21 la conselleria ha muntat altres esdeveniments i li ve bé en l’àmbit mediàtic. Dos mesos abans de la roda de premsa vam enviar una carta a Susana Camarero en què li demanàvem una reunió, per a palar de les ingerències que hi havia, dels comentaris inapropiats rebuts… mai va contestar i ara es diu sorpresa...

Quins comentaris?

Ens ha dit, en diverses formes, que ‘qui paga, mana’, que qui no estiga en els comités, no rebrà subvencions [per a l’Orgull]. A Alacant, una altra entitat va rebre una telefonada per a dir que no els agradava el lema. Quin era? ‘Davant del feixisme, orgull i resistència’. Anar venent que no sabien res del descontentament... Ací està l’hemeroteca. Com amb els Gay Games: ens van deixar els col·lectius en dos vocals de huit per al comité organitzador.

Tots aquests conflictes són només amb dirigents del PP.

Clar, no necessiten Vox per a tot això. Això no són les polítiques de Vox. Les de Vox no han entrat encara en joc; entraran quan toque retallar les polítiques LGTBi. Això és el PP, que diu que és aliat: per això ens neguem a blanquejar-los. No estan a favor del col·lectiu, estan a favor del turisme que porta el col·lectiu, una altra vegada un pinkwashing. Les relacions estan trencades amb tots, menys amb la Diputació de València, perquè damunt han mentit, fent una escenografia amb una pretesa reunió amb la regidora d’Igualtat i el director general on diuen que els vam deixar plantats. Abans, la regidora ens va demanar una reunió. Li vam dir que després del que va dir Susana Camarero en les Corts Valencianes [aquest matí va acusar Lambda de protestar per pèrdua de privilegis i per qüestions econòmiques], si no estava la vicepresidenta, no assistiríem a cap reunió. Fer-se la foto escenificant una plantada, tot i que sabien des de les 12 del migdia que la reunió no es produiria, és vergonyós i demostra l’actitud i l’intent d’emblanquiment que denunciem.

Quan comença aquest conflicte?

El malestar ve des de quasi el començament, quan se’ns va plantejar demanar informes sobre un possible mal ús de la llei trans en una trobada amb les entitats. Clar, si has d’agafar els rumbs que tenim a Madrid amb Ayuso...

Després ve el tema dels comités de l’Orgull, en què diuen que no finançaran res en què no puguen opinar. A València, qui demana el permís és Lambda i qui n’és responsable és Lambda.

Creu que intenten instrumentalitzar l’Orgull?

Sí, amb la marca Orgull de Comunitat.

En altres celebracions de l’Orgull hi ha hagut carrossa de la Generalitat?

De Turisme. No seria una novetat. Però hi havia una col·laboració. Amb les relacions trencades, bé, el dret a manifestació és lliure; però traure un vehicle és un privilegi, conseqüència d’una col·laboració estreta amb qui convoca la manifestació. I això, ara mateix no es dona amb cap Administració.

Consideren que la Generalitat utilitza la marca turística Orgull de Comunitat com una manera de respondre a les acusacions de discurs lgtbifòbic?

La marca ja naix com a emblanquiment, com pinkwashing. Es presenta en el Benidorm Fest, sense informar les entitats ni per cortesia. Després es porta a Fitur. El modus operandi és clar, turisme i diners rosa. És una marca que intenten situar en tots els espais on puguen traure-li rendiment mediàtic. Si la ciutadania veu aquest logo en algun Orgull, ja sap que és un Orgull en què el PP s’intenta blanquejar.

Després, el vicepresident Vicente Barrera diu que no hi ha lgtbifòbia...

Sí. Després els partits polítics els plantegen que per al dia contra la lgtbifòbia, 17 de maig, facen un acte en les Corts Valencianes i pengen la bandera, i els diuen que pengen la bandera, però que les entitats socials no entren a les Corts. Què és si no la definició de pinkwashing? Posar una bandera i donar l’esquena a les entitats perquè no siguen escoltades. No és només Lambda, hi ha 17 entitats que han alçat la veu; altres tenen por. Després de l’assenyalament a què ens ha sotmés la vicepresidenta, amb el poder polític i mediàtic que li confereix el Consell... Qui ha assenyalat al més pur estil pinxo d’escola són ells i, damunt, amb mentides. Van dir que vam parlar d’ingerències econòmiques, i no degueren escoltar bé: els ho hem dit clar en reunions, si per a manifestar-nos i obtindre ajudes hem de plegar-nos a ingerències, no necessitem diners per a manifestar-nos. Si obtindre una subvenció per a l’Orgull suposa plegar-nos al fet que vosté ens coordine, no la necessitem. Si la Generalitat té indicis de qualsevol il·legalitat de Lambda a efectes comptables, que posen la demanda on corresponga o que deixen d’assetjar-nos; insinuar que cometem irregularitats és posar en marxa la màquina del fang, la persecució a entitats socials és el nivell més baix a què es pot caure en democràcia. Estem cansats d’assenyalaments, i això no és només per a entitats LGBTi+, qualsevol associació que proteste ja coneix el missatge: anirem per tu.

Creuen que intenten apartar-los de les institucions i de l’espai públic?

De la vida pública no poden; estarem sempre al carrer. Però de les institucions, per descomptat, no som una entitat amable que els balle l’aigua. Som una entitat amb dret a demanar subvencions i això no compra la nostra voluntat. Per això no ens volen en les administracions i no volen que representem els col·lectius; per això aquest intent d’enterbolir la imatge de Lambda, que no té una sola causa econòmica pendent amb la justícia, no sabem si tothom pot dir el mateix. Això només corrobora la nostra denúncia: un intent de controlar l’activisme LGTBi a les bones o a les roïnes.

Quina relació tenen amb Compromís? Camarero els va acusar de ser una associació “nascuda i creada” en el partit.

Vam naixer tres anys abans del PP i quinze abans de Compromís. Però clar, tota persona que haja fet activisme després se n’anirà a un partit que defense els seus valors; mai acabaríem en Vox o el PP, és lògic, però no significa res. Hem de sospitar de Càritas perquè dos directors generals de l’actual Consell han eixit d’ací? Doncs no, perquè Càritas té una sobrada trajectòria que l’avala. Si cada entitat social que haja tingut algú en política és sospitosa, caldrà buscar l’entitat que va deixar de presidir Susana Camarero per a ser vicepresidenta i buscar les seues subvencions; cosa que els col·lectius no farem, perquè sabem el que costa alçar alguna cosa des del no-res, amb voluntariat. Susana Camarero assenyala els moviments socials amb el consentiment de Carlos Mazón, que després d’asseure’s en una taula amb nosaltres i assegurar que no havíem de preocupar-nos, ho consent.

A què obeeix aquest intent de pinkwashing? Què vol llavar el PP?

La seua consciència, potser. Ens recordem del recurs d’inconstitucionalitat del matrimoni igualitari o el seu president nacional dient que derogaran la llei trans si governen. Saben que el col·lectiu LGTBI no està amb qui li roba drets. Han intentat acostar-se a la diversitat, però en els únics paràmetres que entenen: diners i turisme. El treball real de la Direcció General de Diversitat ha sigut fer una llista de dates d’actes que haurien passat igualment sense la seua intervenció. Això i muntar festes i concerts.

En la branca de les polítiques públiques, han notat algun canvi, per exemple, en Sanitat?

Encara no. Toquem fusta, especialment per les companyes trans. Tot està buit de contingut. Què fa la Direcció General de Diversitat? De moment, crear una marca. I un concert de veles per al dia contra la lgtbifòbia. Ens trauen dels espais públics, dels edificis, i fan esdeveniments blancs que no enfaden els seus socis de Govern. Com ha d’estar en contra Vox d’un concert amb una arpa i unes veles, fet en un espai tancat un divendres a la nit? Segons sembla, es tracta de fer alguna cosa que no moleste; potser per ací sí que es veja la por de Vox, perquè els necessiten per a governar. Hi ha por de fer polítiques valentes. Quina campanya hi ha hagut per a la visibilitat lèsbica o trans? Cap. Aquest Govern creu que les polítiques LGTBi+ es resolen amb una entrada en Instagram. Una cosa és que hi haja activistes en xarxes socials i una altra que les iniciatives públiques es limiten a entrades d’Instagram.

Si estem en el primer any i ataques les entitats socials, intentes controlar l’Orgull... què no faràs quan hages de traure vots de l’extrema dreta? No ens volen en les Corts per a penjar la bandera, ni que tinguem capacitat de decisió en els Gay Games, ni en els consells socials –per això col·loquen a dit–, ni que la manifestació siga reivindicativa i activista. Llavors? Què fan? L’arc de Sant Martí, purpurina i moltes fotos.

Abans parlàvem de la censura dels llibres a Borriana, que després va passar a les Corts. Els veu còmodes amb el pacte amb la ultradreta? És cert que en el terreny discursiu intenten distanciar-se’n, però a l’hora de votar, les mesures ixen.

Crec que hi estan molt còmodes. Ja no han de ser ells els que facen els discursos homòfobs. Quan no existia Vox, qui va eixir a dir que el matrimoni homosexual era com la unió entre un amo i el seu gos? Les va dir el PP i ja no ha de fer-ho; ara només limitar-se a dir que governen amb ells i que han de fer diversa la diversitat. Votar amb Vox és fer perversa la diversitat.

Just hui –l’entrevista es duu a terme dimarts– l’Ajuntament de Borriana, del PP i Vox, ha decidit vetar de la biblioteca pública les pel·lícules Barbie i 20.000 especies de abejas. [Un dia després, l’alcalde popular va rectificar la mesura del regidor de Cultura d’ultradreta]

I a Cantàbria van censurar la pel·lícula Lightyear per un bes entre dues dones. Seria mentir dir que hi estan incòmodes, perquè, si fora així, ja haurien alçat el telèfon i parat tota aquesta persecució. Denuncien que fem ideologia. No sé què entenen per activisme LGTBI si no és una ideologia que defensa els drets humans. La Conselleria de la senyora Camarero prefereix concerts de veles i drag queens, però només cis-gais; perquè no hi veuràs una trans o una dona. Tot té un tuf a la marieta graciosa de fa dècades, només falta un humorista contant acudits homòfobs. Entenen l’Orgull com un espectacle més propi de comiat de solter: espectacle, llums, festa i res de parlar dels drets del col·lectiu, no siga que molestem els que ens sostenen en el Govern.

L’any passat s’esperaven una situació així?

Va haver-hi un moment que ens vam creure Mazón, ens vam arribar a creure que podria haver-hi una dreta a València com la dreta europea moderada, una dreta diferent, que no mercadeja amb els nostres drets i ens respecta, encara que ens costaria oblidar tot el que havíem viscut, però ens van enganyar. Abans de formar Govern, van executar el seu paper d’aliats a la perfecció, que va durar fins a guanyar les eleccions. Quan ens enganyes, ens utilitzes, dius que acabaràs amb el monopoli de Lambda... Hi ha 30 entitats a la Comunitat Valenciana, quin monopoli?, l’experiència i l’activitat rigorosa?, la capacitat de convocatòria?, la veu i la presència de l’entitat més antiga de la Comunitat Valenciana?

En les últimes celebracions, l’Orgull ha tingut un caràcter molt festiu; fins i tot s’ha criticat un cert excés en el to festiu i menys reivindicatiu. Esperaven haver de tornar a plantejar lemes contra el retrocés en drets?

No és exactament així. Una de les manifestacions més reivindicatives que hem tingut va ser després de la pandèmia per la reivindicació dels drets de les persones trans, perquè la llei no estava aprovada. Va ser una reivindicació molt política, perquè la llei estatal penjava d’un fil.

Sí, van ser molt crítics amb el PSOE i les postures del seu entorn.

Per sort no era tot el PSOE. En qualsevol cas, som crítics amb qui toca, no som dels uns o dels altres. Som independents.

Però en aquest moment, clamaven que s’aprovara una llei que no existia, per guanyar drets. Ara és per no perdre’ls.

Just, sí, per no retrocedir. Quan a Madrid es retalla la llei trans és la primera vegada que es dona un retrocés a Espanya en matèria de drets LGTBI. I sabem que, si no fem res, el que passa a Madrid passarà a la Comunitat Valenciana.

La llei trans valenciana que va impulsar Mónica Oltra va portar molta faena darrere...

És una llei en què vam treballar moltíssim els col·lectius, se’ns va escoltar; el que es va poder es va fer. A Madrid van començar arraconant les entitats abans de retallar alguns articles de la llei; ací han començat a arraconar-nos. D’ací a dos anys es veuran forts per a plantejar un canvi en les lleis LGTBI, quan hagen desactivat l’activisme LGTBi+ i creguen que ningú podrà contestar-los. Per això és la nostra obligació fer sonar l’alarma. Quan no quede ningú mobilitzat, pitjaran el botó. Ací encara no s’ha tocat la llei, però estan articulant-se els primers passos perquè, quan s’esdevinga, no hi haja oposició. Però han de tindre una cosa molt clara: continuarem donant la batalla, malament que els pese.