El PP fa prevaldre les famílies davant del Consell Escolar en l’elecció de castellà o valencià com a “llengua base” del centre

El projecte de reforma de la Llei de plurilingüisme que la Conselleria d’Educació que dirigeix José Antonio Rovira s’ha fixat entre els seus objectius preveu fer “una consulta” a les famílies sobre la “llengua base” del seu centre educatiu, tant en Primària com en Secundària.

La intenció és posar en marxa un “mecanisme de llibertat d’elecció, però que siguen les famílies les que trien, no els consells escolars, sinó totes i cadascuna de les famílies, la llengua base de cada centre” –castellà o valencià–, que serà en la que s’impartisquen les matèries troncals. A més, dins d’aquesta llengua base es poden obrir diferents percentatges d’aplicació dels idiomes

(Cal recordar que la mateixa jurisprudència ha ‘blindat’ la presència de llengües cooficials, per exemple, amb un mínim del 25%.)

Així ho ha avançat, en una entrevista concedida a Europa Press, el secretari autonòmic d’Educació, Daniel McEvoy, que ha qualificat el projecte de “bastant innovador”. Ha matisat que la Conselleria té ja un esborrany “molt avançat” de la norma, però que aquesta ha de passar per les Corts, de manera que pot experimentar modificacions.

En concret, McEvoy ha detallat que la fórmula a què s’apunta passa perquè “en cada centre es triarà una llengua base”. D’aquesta manera, en les zones castellanoparlants serà el castellà “la llengua base del sistema, però sí que hi haurà un percentatge de valencià”. Així, es pretén desenvolupar “un procés de consulta en les famílies que accedeixen per primera vegada al sistema i, fins i tot, en el primer any veiem la possibilitat de fer-ho entre totes les famílies”.

Preguntat per les possibles crítiques al fet que la llengua vehicular no siga marcada per un projecte lingüístic aprovat pel Consell Escolar, el secretari autonòmic ha remarcat: “Nosaltres el que pretenem és que la llibertat d’elecció siga dels pares i de les mares dels alumnes”.

I ha afegit: “El Consell Escolar està perfectament reglamentat i les competències les té atribuïdes per llei. Però realment, en el Consell Escolar la representació és paritària i no equilibrada entre famílies, professors i alumnes. Llavors, el que volem és que siguen les famílies les que trien, de la mateixa manera que va fer, per exemple, amb la jornada escolar l’anterior govern”.

A partir d’aquesta consulta als progenitors –que es desenvoluparà de manera telemàtica– i en funció dels resultats, “ja sabrem en cada centre quina és la llengua base i també depenent del resultat i en funció de les línies de cada col·legi o institut”.

L’“esbós” de la renovada llei preveu una sèrie de taules que permeten que, dins de la llengua base, sí que pot haver-hi diferents percentatges quant a l’aplicació lingüística perquè hi haja matèries en diferents idiomes.

També s’ha previst un mecanisme –igual que passa amb les votacions sobre la jornada contínua– perquè les famílies puguen revisar la llengua triada. “Els fills de les famílies que estan en un moment donat sol·licitades per veure quines són les seues preferències van abandonant el centre i els que hi entren no tenen per què tindre les mateixes preferències”.

“Amable i abellidor”

A més, McEvoy ha subratllat que la Generalitat vol “garantir” i “fomentar” l’aprenentatge del valencià i perquè als alumnes els resulte “amable i abellidor el seu estudi, es posarà en marxa una certificació dels nivells adquirits en les diferents etapes.

“És a dir, el que acabe Secundària tindrà una certificació, el que acabe Batxillerat en tindrà una altra i una altra més alta en funció de la nota obtinguda. Amb això el que pretenem és que, fins i tot en les zones de predomini lingüístic castellà, siga atractiu estudiar valencià”, ha asseverat.

Preguntat per les crítiques als canvis que s’han fet des d’alguns sindicats docents o entitats com Escola Valenciana, McEvoy ha considerat que hi ha “una col·lisió de drets”.

“Les mateixes persones i entitats que fan aquestes afirmacions des de fa molts anys el que defensen és que el millor per als xiquets i els joves és estudiar en la seua llengua materna. Llavors, clar, a Oriola o a Requena la seua llengua materna és el castellà”, ha argumentat.

Així mateix, ha defensat que “el foment del valencià es pot fer d’una manera amable”. “Aquest és el sentit que nosaltres perseguim. Si certifiquem també els xiquets i els joves d’Oriola o Requena un nivell de valencià quan diplomen del sistema educatiu, fomentem precisament que ho facen i que ho facen a gust. Una llengua no es pot aprendre per imposició, la llengua cal protegir-la i cal estimar-la, però no es pot imposar mai i és la línia que nosaltres seguim”, ha insistit.

Una altra de les qüestions que recull el projecte que dissenya Educació és que l’alumnat amb necessitats educatives especials, com pot ser el de famílies migrants, “siga educat en la llengua materna o la llengua a què tinga un accés més fàcil”.

En aquest punt, ha avançat també la voluntat de la Conselleria que les dotacions de personal i recursos incloses en el Pla de Millora Docent (PAM) “vagen en funció d’uns criteris com més objectius millor i en funció de la quantitat d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que hi haja en cada centre”.

Finalment, ha asseverat que la llei “permetrà també uns percentatges de matèries impartides en llengua estrangera”, que decidirà cada centre.

Pròxim curs

Des de la Conselleria s’intentarà que el nou marc normatiu estiga a punt per al pròxim curs escolar, encara que tot depén de la tramitació parlamentària i que estiga a punt el mecanisme informàtic per a fer la consulta. A més, cal tindre en compte que hauria d’estar preparat per al procés d’admissió d’alumnat.

“Esperem arribar a temps”, ha dit Daniel McEvoy, que ha puntualitzat que, per si de cas, es va decidir introduir ja en la llei d’acompanyament la reforma perquè el valencià deixara de ser obligatòriament llengua vehicular en zones castellanoparlants, pel fet de ser aquesta, a parer seu, “la part més lesiva” de l’actual Llei de plurilingüisme.