El primer “no” de Compromís a Sánchez i Iglesias: el que passa a Madrid es queda a Madrid

José Luis Ábalos, Ximo Puig, Pedro Sánchez, Mónica Oltra i Joan Baldoví, en una reunió. EFE

Les xarxes socials han fumejat durant les 24 hores. Càrrecs públics de Compromís, PSPV-PSOE i Podem han debatut amb més o menys vehemència sobre el “no” de la coalició valencianista a la pròrroga de l’estat d’alarma plantejada pel Govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. El portaveu socialista en les Corts Valencianes, Manolo Mata, ha enviat una nota de premsa explicant que els motius pels quals la formació representada per Joan Baldoví en el Congrés ha trencat el suport de la investidura poden ser “perjudicials” per als valencians. I poc més.

El que passa a Madrid es queda a Madrid. Ni el president de la Generalitat, Ximo Puig, socialista, ni la vicepresidenta Mónica Oltra, de Compromís, ni el vicepresident segon Rubén Martínez Dalmau, d’Unides Podem, han fet cap declaració pública o en les xarxes socials sobre la ruptura per Compromís del consens que va obrir la legislatura a Espanya. Oltra va dir una vegada que “el Pacte del Botànic és a prova de bombes” i per les fonts de primer nivell consultades pel diario.es no sembla ser que la situació haja de canviar. Una altra cosa són les relacions dins de l’executiu i entre els partits després de cinc anys secundant sense fissures els pressupostos en la Comunitat Valenciana, que l’amor s’acaba, però de tant d’usar-lo.

Els flirtejos que hi ha hagut dimecres i els que vindran els pròxims dies no deixen de ser una cerca per guanyar la batalla del relat. Des que els politòlegs nord-americans introduïren el terme storytelling (relat de marca) en la comunicació, guanyar el discurs s’han convertit en l’objectiu de tots els partits. Primer de tot per a convéncer els seus i després per a desgastar al rival. Però l’ona expansiva d’aquest “no” a l’estat d’alarma no passarà del pantà de Contreras, frontera física i mental entre la política valenciana i la madrilenya.

“No confrontarem, hem tingut altres discrepàncies i sempre les hem superades”. Aquesta frase és del secretari d’Organització del PSPV-PSOE, José Muñoz, i resumeix com acabarà aquesta “ruptura” de Compromís amb els desitjos del president del Govern Pedro Sánchez i del vicepresident Pablo Iglesias d’aconseguir el seu suport per continuar amb l’estat d’alarma. “Dilluns, els tres partits del Pacte del Botànic vam presentar la Llei del joc en les Corts Valencianes i la traurem avant, malgrat totes les pressions externes que hem rebut”, argumenta Muñoz, que separa la política autonòmica de la nacional.

Ferran Martínez, diputat de Podem en el parlament valencià, ha sigut dels més actius en les xarxes criticant el vot de Compromís, però, preguntat pel diario.es, conclou: “No ho veiem com una pèrdua de confiança. Crec que el vot de Compromís té més a veure amb una posició de partit i amb la intenció de marcar una posició diferent de la del Govern. Cal mantindre la cohesió pel que tenim davant, tant per la crisi que ens ve damunt com per la dura oposició”.

“No hi ha cap problema en el Botànic. A València som un Govern i anem tots a l’una”, conclou Àgueda Micó, responsable d’Organització de Compromís. Per a una de les dones fortes de la coalició, els seus socis en el Govern valencià “entenen” que el seu posicionament és “argumentat” i que estan rumiant “aquest tema molt temps”.

“Saben que el nostre posicionament polític és legítim i hem de pressionar perquè es tinga en compte en el Congrés el canvi en el sistema de finançament”, afirma. Això sí, adverteix Micó: “A partir d’ara anirem negociació per negociació. No garantirem res d’inici. Podem i el PSOE han de saber que no tenen majoria absoluta i que han d’escoltar i negociar”. Micó afig: “La nostra pressió a Madrid beneficiarà a tots”.

Els pròxims dies les aigües en les xarxes socials, que és on està debatent-se la discrepància en aquests moments, aniran minvant a mesura que el Govern del Botànic vaja enfrontant-se a nous reptes plantejats per la crisi del coronavirus i a les crítiques i les denúncies de l’oposició. Dues són les coses que més uneixen en política: el manteniment en el poder i la por que els antagonistes polítics es facen amb ell.

El que no es conta públicament. En Compromís estan molt emprenyats pel que consideren una actitud de “menyspreu” del Govern de Sánchez a la seua formació, malgrat la “lleialtat” que els ha caracteritzat des de la moció de censura. Creuen que no se’ls tracta amb el mateix respecte que al Partit Nacionalista Basc, “amb qui sí que negocien diners a canvi de l’estat d’alarma”, i veuen amb preocupació l’acostament del PSOE a Ciutadans. “Utilitzen els d’Arrimadas per a pressionar l’esquerra”, es lamenten.

En la coalició ja preparen una bateria de titulars del president Ximo Puig i el conseller Vicent Soler en què reclamaven que els 16.000 milions no reembossables del Govern per a les autonomies es repartiren amb criteris de població. Per si de cas.

De la seua banda, en el PSOE i Podem consideren que en Compromís estan interpretant un paper. “No estan tenint visibilitat en aquesta crisi i busquen un espai polític que no troben”, expliquen.

De moment, cap dels tres partits es pren aquesta discrepància com un tema important. La sang no ha arribat al riu. Veurem el dia que una votació depenga d’un sol vot. Es mantindrà la serenitat? De moment, el que passa a Madrid es queda a Madrid.