Primer pas per a transformar el nou llit del Túria en un parc fluvial: València constitueix una comissió tècnica

Primer pas ferm per a fer realitat un dels grans projectes de l’alcalde de València, Joan Ribó, com és la conversió del nou llit del Túria en un corredor verd ecològic que connecte el parc del Túria amb l’Albufera.

El vicealcalde i regidor de Conservació d’Àrees Naturals i la Devesa-l’Albufera, Sergi Campillo, va anunciar dimecres la constitució de la comissió tècnica per a abordar el pla de renaturalització de la infraestructura, i a partir d’ací es començarà a treballar.

La comissió estarà integrada pel director general de l’Albufera, Joan Miquel Benavent, i pel cap de secció de paisatge vegetal de la Devesa-l’Albufera, Francisco Collado, per part de l’Ajuntament. A més, hi haurà també representació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) i de la Conselleria d’Emergència Climàtica, departaments que han de nomenar els seus representants en els pròxims dies, quan es convocarà la primera reunió.

Com va explicar Campillo, el nou llit del Túria compleix la seua funció de desguàs en cas de grans avingudes, però té un potencial enorme quant a la renaturalització per als pobles del sud i per a tota l’àrea metropolitana.

A l’octubre del 2018 es va plantejar la possibilitat de donar-li altres usos mediambientals, com han fet altres ciutats amb els seus rius, des de Madrid fins a Los Angeles, passant pel cas del Parc Fluvial del Besòs. “És una oportunitat per a connectar dos parcs naturals: el del Túria i el de l’Albufera, a més de reparar l’enorme factura que van pagar els pobles del sud amb la solució del Pla Sud de València en temps de la dictadura”, va dir Campillo.

El president de la CHJ, Miguel Polo, va qüestionar el mes d’abril passat la viabilitat del projecte, encara que finalment segons la creació de la mesa s’estudiaran les fórmules per a fer-ho viable.

A grans trets, la idea consistiria a dividir el llit actual en tres eixos en què coexistiria un cabal hidràulic entre l’assut i la mar que portaria aigua de manera permanent procedent de les depuradores de Pinedo, Paterna i Quart; un altre eix ecològic envoltant aquest rierol amb fauna i flora local; i un altre de social d’ús ciutadà amb passejos i dotacions com ara carrils bici, jocs infantils o miradors.

Aportacions d’aigua a l’Albufera

El dèficit hídric estructural que pateix l’Albufera és “molt preocupant. Des de fa dècades la quantitat d’aigua que arriba al llac ha anat disminuint per la sobreexplotació del riu Xúquer, fins a posar en perill la supervivència de l’Albufera tal com la coneixem hui”, va manifestar el vicealcalde Campillo.

“Per això des de l’Ajuntament de València, a més de ser la principal administració en inversions i manteniment del Parc Natural de l’Albufera, volem col·laborar amb la resta d’institucions que tenen competències en el llac, la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (organisme dependent del Govern central) i per això hem anat treballant en una proposta per buscar una solució eficient que no perjudique ningú (és a dir, que no fa minvar cap concessió en l’àmbit de la conca), i que pot aconseguir que en poc de temps arriben els recursos hídrics necessaris durant els mesos que no es cultiva l’arròs (durant el cultiu els sobrants de regueró són prou per al manteniment del llac i de la mateixa marjal)”, va afirmar.

L’edil va mantindre una reunió amb el director general de l’Aigua del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teodoro Estrela; la secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Conselleria d’Agricultura, Paula Tuzón; el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo; i representants de les comunitats de regants de la Séquia Reial i de Sueca, per arribar a un acord que done solució als problemes hídrics estructurals de l’Albufera.

Des del 2016, i en virtut del diàleg amb la Confederació, s’ha anat derivant aigua a l’Albufera de València, uns 12 hectòmetres cúbics anuals, però, segons els tècnics de l’Ajuntament, el llac en necessitaria uns 74 hectòmetres cúbics anuals, durant els mesos en què no es cultiva l’arròs. Com va explicar el vicealcalde, Sergi Campillo, “la nostra proposta solucionaria el problema, perquè sense tocar aigua de cap altra concessió, podem obtindre aquests 74 hm³, a partir de la modernització de la Séquia Reial del Xúquer, a més del mateix llit del riu Xúquer en el tram baix, i de la dotació hivernal dels regants de la Ribera Baixa que no s’usa per al cultiu de l’arròs”.

La proposta es va explicar durant la reunió, i tant la Confederació, com el Ministeri i la Conselleria l’han valorada de manera “molt positiva i s’han compromés a estudiar-la”. De fet, la setmana vinent hi haurà una altra reunió entre el personal tècnic per acabar de treballar en la proposta. 

El vicealcalde Sergi Campillo va explicar també la importància d’aquesta proposta per al futur de l’entorn al llac, perquè “és una proposta que va encaminada també a salvaguardar els interessos agrícoles, gràcies a la introducció d’aigua dolça en el sistema. La disminució del cordó dunar, la restinga i la pujada de la mar deguda al canvi climàtic i per efecte dels temporals amenacen de salinitzar l’Albufera, i això suposaria el final del cultiu de l’arròs a la marjal, perquè l’arròs és un cultiu tremendament sensible a la salinitat”. La introducció d’aigua dolça, per tant, és absolutament urgent.