El PSPV activa dilluns el calendari per a la renovació de lideratges

El PSPV reuneix dilluns la seua Comissió Executiva Nacional, una trobada de què eixirà el mandat per a convocar el congrés que renove el lideratge del partit després de l’etapa de Ximo Puig. Els socialistes han retardat dues vegades aquesta cita, a la recerca d’un acord entre els corrents que opten a encapçalar la formació, sense avanços remarcables en la negociació.

L’expresident valencià vol fer un congrés abans que acabe el primer trimestre, una cita ràpida que evite les picabaralles internes que es van desencadenar l’última vegada que els socialistes van perdre el poder, en els anys noranta. Però els crítics amb Puig volen fer-lo suar. En les últimes setmanes, els tres corrents han buscat suports que reforcen la seua posició i els exhibeixen en l’àmbit intern del partit. Amb tot, hi ha un compromís tàcit de no oficialitzar les candidatures fins que l’Executiva aprove el calendari i se superara la convenció a Galícia.

Tots els pesos pesants del socialisme valencià han acudit a la Corunya aquest cap de setmana. El secretari general, Ximo Puig, el secretari d’Organització, José Muñoz, la vicesecretària i delegada del govern, Pilar Bernabé. També els tres rostres que mouen els corrents per a la futura direcció: la ministra Diana Morant, el president provincial de València, Carlos Fernández Bielsa, i el diputat en el Congrés Alejandro Soler. Tots tres tenen suports significatius: la primera compta amb la confiança de la Moncloa i Ferraz; el segon, amb el suport d’alcaldes de la província; el tercer, amb el sector d’Alacant i l’òrbita de José Luis Ábalos. Amb tres corrents en lliça, la clau són els pactes.

La ministra té un perfil a valorar: és una dona, és jove, té formació cientificotècnica –és enginyera–, té sensibilitat valencianista i una plataforma política, el Ministeri de Ciència i Innovació, que li pot fer guanyar posicions, segons trasllada l’entorn de la direcció. Un currículum que l’ha feta guanyar punts a escala estatal. En canvi, Soler i Bielsa tenen suports arrelats, especialment als ajuntaments, que han anat treballant-se en els últims anys. Des del Congrés, el primer té més projecció i implantació orgànica que el segon, que té el hàndicap de no haver pogut aconseguir els vots per a presidir la Diputació de València, encara que controle el partit a la província.

El fantasma d’una aliança entre els caps de València i Alacant planeja sobre les negociacions. Això suposaria plantar cara a l’actual direcció i a la direcció nacional, un pas bastant arriscat i allunyat dels desitjos de Ferraz. Els socialistes podrien pactar una candidatura integrada entre dos corrents o anar a unes primàries. Fins a la data, totes les opcions estan obertes. La cita de la Corunya resulta clau per a apaivagar. La de dilluns, que activarà el procés, decisiva.