Quan les institucions culturals van donar portada al PP en el seu intent de protegir els bous al carrer com a bé d’interés cultural

En ple debat sobre el futur dels bous al carrer’ després dels set morts i més de 300 ferits que ja han deixat enguany a la Comunitat Valenciana, el secretari general del PP de Castelló, Salvador Aguilella, va afirmar que és “inqüestionable” el futur que aquests actes taurins tenen a la província “i a la Comunitat Valenciana” amb el PP “com a garantia de protecció” i va garantir que “blindarà” aquestes celebracions en el cas que governen els populars.

No obstant això, en el passat el PP ja va intentar protegir tant les corregudes de bous com els bous al carrer mitjançant la seua declaració com a Bé d’Interés Cultural (BIC) Immaterial. No obstant això, l’expedient finalment va quedar arxivat al juny del 2012 davant el rebuig de dues de les entitats culturals consultades i l’abstenció d’una altra, i tan sols amb un informe favorable.

En concret, es va sol·licitar l’informe necessari al Consell Valencià de Cultura (CVC), la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i dues universitats: la Universitat de València (UV) i la Universitat Catòlica Sant Vicent Màrtir (UCV).

Tan sols aquesta última, la Catòlica, va donar el vistiplau a la declaració BIC perquè entenia que es tracta d’espectacles d’arrels valencianes que mereixen una protecció.

En el cas del CVC, una de les comissions de l’organisme va redactar un informe en contra de la declaració, encara que finalment no va ser aprovat en ple per un marge de vots estret, d’11 en contra i huit a favor. Així, finalment el CVC va optar per no pronunciar-se, en una decisió no exempta de polèmica.

I és que, prèviament, dues comissions del CVC, la de promoció cultural i la de govern, havien donat suport amb una majoria aclaparadora a un informe contrari a la declaració de BIC. No obstant això, el ple de l’òrgan consultiu el va rebutjar per evitar un pronunciament contrari als bous al carrer.

El dictamen aprovat el 2009 afirma textualment que “en el cas de la modalitat del bou embolat”, resulta manifest el fet que l’animal és sotmés a un dolor innecessari. Una reforma de la pràctica tradicional implicaria la supressió del bou embolat i la substitució per una mena d’activitat sense boles de foc o amb la substitució de l’animal per representacions d’animals, a pesar que el CVC és conscient de la gran presència que està tenint en els últims anys (al voltant del 80% de les festes)“.

Per part seua, l’informe de la Universitat de València (complet en l’enllaç) afirma que pel que fa a la protecció de la integritat de l’animal, aquesta és “absolutament impossible” en les corregudes de bous, atesa l’existència del terç de vares, les banderilles i el sacrifici: “Però, també en la major part de les modalitats del bou de carrer es donen pautes d’actuació que produeixen patiment a l’animal, més clarament presents en el bou embolat. La violència sacrificial, i per tant el maltractament i la tortura, és un element indissoluble de la festa que, des d’una perspectiva contemporània, no pot ser inclosa en una declaració de bé patrimonial immaterial, per molt gran que siga l’arrelament històric i la implantació social”.

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles afirma directament que aquests actes taurins populars “no tenen prou entitat cultural” per a declarar-los BIC.

Segons el procediment de la Llei de patrimoni cultural valencià, per a obtindre la declaració BIC l’expedient hauria d’haver comptat amb els informes favorablement “expressos” d’almenys dues de les institucions consultades. Però, d’“exprés” només va obtindre un, el de la Universitat Catòlica, per la qual cosa es va arxivar l’expedient.

Si que va aconseguir el reconeixement BIC Immaterial aprovat el 2011 l’Entrada de Bous i Cavalls de Sogorb (l’alt Palància), també reconeguda el 1985 i el 2005 amb sengles declaracions com a Festa d’Interés Turístic i Festa d’Interés Turístic Internacional.

Llavors el Govern valencià va justificar la declaració BIC per tractar-se d’un “tret distintiu”, ja que no es reprodueix, en cap altre lloc de la Comunitat Valenciana, i que “es justifica per la seua pròpia existència, com a element diferenciador, no sols de la comarca, sinó de la província i de tot el territori valencià”. En la tramitació de l’expedient es va concedir tràmit d’audiència a l’Ajuntament de Sogorb que es va comprometre, juntament amb la Generalitat, a vetlar per la seguretat dels espectadors i evitar que es maltracte els animals.

El tancament, l’origen del qual es remunta al segle XIII, destaca per la participació de cavalls, muntats per genets experts que tenen com a missió conduir el ramat a la plaça sense que cap bou desarramade en una carrera trepidant que discorre per una de les principals artèries de la ciutat.