Les rectores d’universitats públiques volen implantar la ‘carrera’ d’estudis de gènere

Les set rectores d’universitats públiques espanyoles es van reunir dilluns a Castelló en una cimera per a treballar contra els sostres de vidre en l’ensenyament. Només són set les dirigents, entre cinquanta universitats públiques, de les quals moltes –com la Universitat de València o la Jaume I de Castelló– no havien estat fins enguany dirigides per una dona.

La bretxa de gènere en les universitats públiques comença amb el salt en la docència. Les dones són el 54% de l’alumnat, el 40% del professorat, però només arriben a catedràtiques un 20%, condició indispensable per a ser rectora. La Llei d’igualtat del 2007 exigia la paritat en els equips de govern –vicerectors i gerents– fet que ha donat ales a aquestes professionals per a poder créixer.

A l’amfitriona de la cimera, Eva Alcón, rectora de la Universitat Jaume I de Castelló, es van sumar Mavi Mestre, de la Universitat de València (UV); Pilar Aranda, de la Universitat de Granada; Margarita Arboix, de l’Autònoma de Barcelona; Nekane Baslluerka, de la Universitat del País Basc; María José Figueras, de la Rovira i Virgili, i Antonia Peña, de la Universitat de Huelva, en una trobada en què fer autocrítica i traure una sèrie de propostes.

Per a trencar el sostre de vidre, totes han defensat en les seues conclusions la creació d’una àrea de coneixement d’estudis de gènere i la implantació d’un grau específic, alhora que, en les etapes prèvies, fer un esforç per arribar a l’alumnat “per posar fi als estereotips i aconseguir incorporar homes en graus feminitzats i dones en graus masculinitzats”.

Algunes universitats, com la Jaume I, la Universitat de València o la Complutense de Madrid, ofereixen màsters o postgraus sobre polítiques de gènere i igualtat, mentre que l’Autònoma de Barcelona i la Rey Juan Carlos de Madrid sí que ofereixen estudis específics en aquesta matèria. No obstant això, no és una realitat en la major part de les institucions acadèmiques i la pretensió de les rectores és que siga, a més de comuna, una eina transversal.

En l’àmbit de la recerca, les catedràtiques consideren que haurien d’aplicar-se mecanismes de discriminació positiva per a visibilitzar la faenaeball de les investigadores, encara que no han concretat quins. Des de la Jaume I expliquen que ara les universitats es posaran a treballar i a desenvolupar aquests aspectes. En el mateix espai, defensen que la carrera investigadora preveja períodes de maternitat i cura de dependents, i que es faça un esforç per visibilitzar les dones investigadores, bé citant els noms al complet –no solament les inicials– bé mitjançant més reconeixements acadèmics.

En les conclusions de la primera cimera de rectores, les dirigents insisteixen que les universitats elaboren pressupostos amb perspectiva de gènere i augmentar la dotació econòmica per a polítiques de gènere i unitats d’igualtat. Reclamen que es potencie i es normalitze l’ús de llenguatge no sexista i inclusiu; es treballe perquè hi haja equilibri i paritat en totes les composicions organitzatives de la universitat; es fomente la realització de programes de formació en lideratge entre les dones i que hi haja una política de tolerància zero davant de violències masclistes.