El sindicat de metges xifra en 65 milions d'euros els sobrecostos del 'model Alzira' per a les arques públiques en dos anys
Una anàlisi “detallada” del sindicat de metges (Simap) sobre el cost que està suposant per al contribuent el funcionament dels hospitals públics amb concessió administrativa, un model de gestió privada de la sanitat pública que dóna cobertura al 20% de la població valenciana, ha conclòs en l'existència d'un sobrecost a l'erari públic de l'anomenat model Alzira, que es va implantar de forma progressiva en cinc dels vint-i-quatre departaments de salut a la Comunitat Valenciana: Alzira, Manises, Dénia, Torrevella i Vinalopó.
Expliquen des de Simap que es promulga “constantment” pels impulsors i defensors del model Alzira un suposat estalvi econòmic per a la Conselleria de Sanitat en comparació amb els departaments que es gestionen de forma pública, sobretot en ple procés de reversió del departament de la Ribera, després de 19 anys de gestió privada per una societat mercantil (Ribera Salut). Aquesta aparent reducció de costos s'ha recolzat en un informe que la Sindicatura de Comptes que va publicar respecte d'una auditoria a Manises, “del que discrepem per la metodologia seguida per a comparar costos reals entre concessions i els departaments de gestió pública, ja que, si es confronten els mateixos blocs de despesa sanitària executada, els resultats són diferents d'aquell informe”.
En el model Alzira, la Conselleria abona a la gestora privada un cànon anual per habitant del departament per l'atenció sanitària, la càpita; “però van a càrrec de l'Administració despeses de difícil control com són la farmàcia ambulatòria extrahospitalària, les endopròtesis i exopròtesis, l'oxigenoteràpia, el transport sanitari, la salut pública (vacunes, etc.) i les despeses proporcionals generades per l'existència d'uns serveis centrals de gestió de la conselleria”.
Informació procedent de dues font
En l'anàlisi han comparat la despesa efectiva dels departaments de gestió directa amb els de concessió administrativa segons el model Alzira, obtinguts de dues fonts: Les Memòries de Gestió 2015 i 2016 que donen a conèixer la despesa del capítol 1 (Comissionats en les concessions / Despesa de personal en els altres departaments), la despesa del capítol 2 (Càpita en les concessions / Despesa corrent en els altres departaments) i les despeses proporcionals que corresponen a salut pública i a serveis centrals; i de fonts directament relacionades amb Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública s'han obtingut les despeses corresponents a farmàcia extrahospitalaria, endopròtesis i exoprótesis, oxigenoteràpia ambulatòria i transport sanitari.
Per a poder comparar departaments de similars característiques s'han retirat del càlcul les dades dels set departaments amb hospitals de referència provincial de la Comunitat Valenciana i fins i tot nacional, classificats per la pròpia administració sanitària, per a evitar el biaix d'activitat sanitària molt costosa com les unitats de cremats, trasplantaments, UCI pediàtrica, etc..... i que no estan en la cartera de serveis de les concessions sanitàries.
Conclusions de l'estudi
Segons es desprèn de l'estudi elaborat pel sindicat, el 2015 el model Alzira va suposar un sobrecost de 44 euros per habitant amb targeta SIP i l'any 2016 el sobrecost va passar a 28 euros. En xifres globals, pel total d'habitants amb targeta SIP atesos sota règim de concessió administrativa, el 2015 pràcticament es va aconseguir 40 milions d'euros de sobrecost i el 2016 uns 25 milions. En definitiva, 65 milions d'euros de sobrecost efectiu basant-se en la despesa executada en els exercicis 2015 i 2016, “que han pagat els ciutadans de la Comunitat Valenciana pel model Alzira”.
Aquestes dades, expliquen, contradiuen els que ha publicitat l'empresa, “que segueix expressant que la seua gestió ha estalviat entre un 20-25% a l'erari valencià, l'equivalent a 50 milions d'euros anuals”. “Crida l'atenció la constant repetició d'aqueix concepte des de fa anys, impossible d'acarar i auditar fins al 2015, que és quan es va publicar la primera memòria de gestió de la Conselleria de Sanitat en 17 anys, realitzada després de l'arribada del nou govern valencià”, apunten. Tampoc no s'ha de perdre de vista el “rescat” de la concessió el 2003, una indemnització, després de quatre anys de pèrdues, obtinguda amb el pretext d'incloure l'assistència primària, procés censurat pel propi Sindic de Comptes en un informe ad hoc.
En una hipotètica classificació per cost sanitari executat per habitant segons el seu departament de salut i deduint de la mateixa els departaments amb hospital de referència provincial a aquest efecte de comparar els de similars característiques, “s'objectiva que els departaments concessionals es troben o bé per sobre de la mitjana o ben propers o lleugerament per sota, ja que cadascun d'ells té la seua especial idiosincràsia”. “Aquestes dades també desmenteixen l'afirmació que el model en si i de forma general estalvia diners a l'erari, com s'assevera constantment”, ressalten.
Increments “difícils de justificar”
Finalment, en termes d'eficiència, insisteixen que l'increment de l'import per l'assistència sanitària en els departaments de salut del model Alzira “resulta difícil de justificar quan altres conceptes que incideixen directament en la qualitat assistencial són significativament menors en aquests respecte als departaments de gestió directa”. Serien, per exemple, el nombre de treballadors sanitaris o el nombre de llits hospitalaris, que en estudis anteriors el sindicat ha posat en relleu amb les següents dades:
El nombre de treballadors és més baix en els departaments del Model Alzira que tenen 7,63 treballadors per cada mil habitants, xifra que en els públics és de 9,69 professionals, la qual cosa suposa un 21% menor.
Els departaments del model Alzira tenen 1,42 llits per cada mil habitants, xifra que és molt més baixa que la dels hospitals comarcals públics que tenen una mitjana de 1,77 llits. És a dir, els hospitals model Alzira tenen un nombre de llits un 20% inferior que els comarcals públics.
Per tot això, el Simap es ratifica en la tesi que en aquesta forma de gestió privada no es confirma el suposat estalvi de costos i prima, com a resulta lògic en qualsevol empresa, el benefici empresarial. “Aquest fonament no pot aplicar-se en la sanitat pública, ja que d'entrada distorsiona l'essència de la mateixa”, matisen. El benefici que es poguera derivar d'una gestió eficient de la sanitat pública “ha de repercutir a millorar la pròpia sanitat pública i, per tant, redundar en el benestar de tota la població que és la que la finança amb els seus impostos. El nostre estudi, que tracta d'esclarir les dades, demostra que el model Alzira és més car de mantenir i confirma que els serveis públics sanitaris i soci-sanitaris mai van haver de ser considerats objecte de negoci. La reversió és una bona notícia, i està justificada tant per raons econòmiques com per raons polítiques de cerca del millor servei al ciutadà”, conclouen des del sindicat de metges.
