Sis anys de presó per a tres socis d’una botiga de mascotes que van vendre un “al·luvió” de gossos moribunds

Tres socis d’una botiga de mascotes de València han sigut condemnats a sis anys de presó per maltractament animal, pertinença a grup criminal, estafa i falsedat en document oficial i mercantil. L’apartat de fets provats de la sentència, dictada per la titular del Jutjat Penal número 9 de València, és un relat terrorífic de les condicions dels animals a la botiga situada en el número 9 de l’avinguda del Cardenal Benlloch, amb unes tremendes condicions d’insalubritat i amuntegament que van propiciar contagis massius de malalties entre els cadells.

Entre el novembre del 2014 i el juny del 2016, els tres socis de l’empresa Girocadell SL rebien carregaments de gossos de diverses races procedents d’Eslovàquia, que viatjaven per carretera en unes males condicions que els provocaven malalties, sense que en arribar a la botiga Mascotas Valencia foren posats en quarantena. L’establiment, segons van acreditar nombrosos testimonis, tenia unes condicions esborronadores.

A més, els tres condemnats van vendre els animals “amagant als clients la procedència i l’edat real”, segons la sentència, avançada per Levante-EMV i a què també ha tingut accés elDiario.es. A pesar que els compradors volien “gossos nacionals i de poca grandària”, per a “aconseguir fer de manera ràpida moltes vendes”, s’entregava una cartilla de vacunació que indicava una “edat inferior a la real” i que no es corresponia amb la que figurava en els passaports eslovacs.

En molts casos, a penes arribaven al domicili del client, els cans mostraven símptomes de malalties com ara coronavirus, parvovirus, bronquitis o brom que els causaven la mort. “Molts d’aquests gossos es venien estant ja sotmesos a medicació”, indica la sentència.

En més d’una desena d’ocasions, els clients van haver d’assumir de la seua pròpia butxaca les despeses mèdiques de les clíniques veterinàries per a atendre els seus animals moribunds, sense que els foren reembossats, a pesar que el contracte de venda ho establia així.

A més, les inspeccions de la botiga van acreditar que els gossets no arribaven a l’establiment “degudament vacunats i desparasitats” i estaven “amuntegats” en vitrines de “dimensions insuficients”, amb llits de serradures o de paper no aptes per a absorbir els “freqüents” vòmits, orines i femta. “Un gran nombre desenvolupaven allí mateix i abans de ser venuts, símptomes de les malalties que patien, com ara coronavirus, parvovirus, brom o tos de les gosseres”, relata la jutgessa.

La botiga tampoc tenia dimensions suficients o estances necessàries per a aïllar als animals malalts, cosa que va propiciar “contagis massius”. No es tractava d’una “operació aïllada”, sinó que els condemnats van dur a terme el maltractament i les vendes falsificades de manera “continuada, reiterada, concertada i assumida conjuntament”, segons indica la magistrada.

A pesar que els acusats van negar els fets i van al·legar que “mai havien venut cap gos sabent que patira alguna d’aquestes malalties”, la jutgessa considera que els tres “estaven al corrent” de tot, segons els nombrosos testimonis.

Diversos agents de la Guàrdia Civil que van declarar com a testimonis van confirmar que l’edat que reflectia la cartilla no era real. A més, la jutgessa considera “molt cridaner” l’elevat nombre de veterinaris que van treballar a la botiga i van abandonar el lloc voluntàriament “per no estar d’acord amb la manera d’operar”, un fet que “reforça que s’hi cometien irregularitats”.

A més, el país d’origen dels animals –una dada que s’ocultava als compradors– tenia “poques garanties de sanitat” en l’àmbit veterinari. “Sent els acusats criadors a Espanya (...) no s’arriba a entendre la raó d’importar quantitats de gossos tan elevades d’aquell país, poc fiable, amb els problemes eventuals que els gossos podien presentar i, de fet, van presentar”, raona la sentència.

Molts dels compradors es van assabentar de la procedència dels animals pel Seprona de la Guàrdia Civil. Així doncs, va ser el “desconeixement” de l’origen dels gossos el que va motivar la compra, creient els clients que es tractava de cans espanyols. “Ningú els va traure de l’error” ni els va dir “expressament” aquesta dada.

Un negoci “nefast”, segons la jutgessa

Els condemnats ja havien tingut negocis conjunts. Si després de conéixer els primers casos de contagi no es va tallar la venda dels animals en aquestes condicions va ser perquè “evidentment, els resultava profitosa”. En cas contrari, afig la magistrada, “no es pot entendre com es va poder mantindre un negoci amb un resultat tan nefast en les vendes” si no era perquè els resultava altament rendible.

Molts clients “imparcials” van descriure les tremendes condicions d’amuntegament i brutícia que acreditaven que les instal·lacions no eren adequades. La sentència també destaca la “quantitat elevada de cadàvers en cambres frigorífiques” i la falta de reacció dels amos “quan se’ls requeria perquè prengueren mesures” per a frenar els “contagis massius”.

La titular del Jutjat Penal número 9 de València destaca el “nombre elevat” de cadàvers trobats en els frigorífics en les successives inspeccions i el fet que a cap dels cans se’ls practicara una autòpsia ni es registrara la seua defunció. Simplement, “es rebien i es venien” tants animals que els amos de la botiga no tenien inconvenient “a reposar un gos darrere l’altre als clients”. En algun cas, fins a tres vegades, destaca la sentència.

Un agent de la Guàrdia Civil que va inspeccionar la botiga el 13 de desembre de 2014 va detectar 21 cadàvers en un congelador, a més de gossos en vitrines “molt menudes” i “atapeïts sense poder moure’s”. Un altre agent de l’institut armat també va declarar que la zona de quarantena era “inadequada”, perquè formada simplement per una “tanca menuda de vidre” que en cap cas assegurava l’aïllament dels animals contagiats.

“Allau de gossos malalts”

Els veterinaris que van declarar com a testimonis o perits van confirmar els “símptomes evidents”, com ara vòmits, diarrea, decaïment o apatia, de les malalties que després van ser diagnosticades. Els professionals van coincidir a relatar que els cridava l’atenció “la gran quantitat de gossets que venien d’aquesta botiga malalts”.

La jutgessa assegura que, “a simple vista de qualsevol profà”, els animals no estaven a la venda en condicions adequades de salubritat, higiene, ventilació o espai i considera que va haver-hi un “vertader al·luvió o allau de gossos malalts”. “Ha quedat claríssimament provat que aquestes malalties ja les tenien a la botiga, perquè apareixien al cap de poques hores d’arribar els cadells a casa dels amos”, postil·la la sentència, que considera que “no s’hauria d’haver mantingut el negoci en aquestes condicions per als animals”.

Així doncs, la sentència condemna els tres amos de la botiga a penes de dos anys de presó per falsedat en document oficial i mercantil, dos anys més per estafa, 14 mesos per maltractament animal i 10 mesos per pertinença a grup criminal. A més, imposa als condemnats un total de 8.154 euros en concepte de responsabilitat civil a abonar conjuntament i solidàriament a tres dels clients.

Sentència “pionera”

A més de diverses acusacions particulars exercides per clients estafats, la protectora Modepran figurava com a acusació popular. La lletrada Amparo Requena, presidenta de la protectora i de la Secció de Dret Animal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València, sosté que es tracta d’una sentència “pionera”. “Mai hi havia hagut una condemna tan alta”, declara a aquest diari.

L’advocada destaca el paper del fiscal Eduardo Olmedo, especialitzat en medi ambient, i d’un ministeri públic que “es pren de debò aquests assumptes”, a més dels propietaris dels cans que exercien l’acusació particular i que “van ser valents i van tirar avant”.

“Tristament, com aquest assumpte, hi ha centenars de botigues en tot Espanya que compren de manera il·legal, però que se senten amb total impunitat perquè, al final, la gent no s’atreveix a ficar-se en aquests procediments tan terribles”, explica Amparo Requena. “Tant de bo siga la primera de moltes sentències i que es pose fi a l’horror que hi ha darrere dels criadors sense escrúpols i de les botigues a què els és igual el sofriment i el maltractament animal, perquè els veuen com a mera mercaderia, els deixen morir agonitzant i simplement els canvien com si fora una cadira”, afig la lletrada.

Requena recorda que “darrere de la compra d’animals, en moltíssims casos, hi ha un horror de maltractament”. “No en tots”, matisa, “però sí en un percentatge altíssim”. La presidenta de la protectora Modepran lamenta la falta d’inspeccions “per falta de mitjans” i destaca la importància que la nova legislació de protecció animal “controle d’una vegada la cria”.

“Hi ha milers de femelles i mascles criant en un infern, és la punta de l’iceberg i, per fi, ha caigut una sentència contundent per a un tema tan horrible, però tristament tan comú”, recorda. “Tant de bo òbriga un camí”, conclou Amparo Requena.