La supervisora de la comptabilitat en B del PP de Rita Barberá se salva del processament per blanqueig

Continua la demolició per parts de la peça separada A del cas Taula sobre el ‘barrufeig’ en les eleccions del 2015. María del Carmen García Fuster era la secretària del grup municipal del PP en l’Ajuntament de València durant els mandats de Rita Barberá. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va intervindre unes llibretes de la dona amb la comptabilitat paral·lela dels populars en un compte sense control de la Intervenció municipal ni del Tribunal de Comptes. 

Una resolució de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, que presideix el magistrat Pedro Castellano, ha estimat el recurs de García Fuster, persona de la màxima confiança de la difunta alcaldessa, i ha revocat la interlocutòria de procediment abreujat del titular del Jutjat d’Instrucció número 18 de València, encarregat de les perquisicions del cas Taula, en la part que processava l’exsecretària del grup popular per un presumpte delicte de blanqueig de capitals mitjançant la tècnica del ‘barrufeig’. No obstant això, manté el seu processament pel presumpte finançament irregular de la campanya electoral del 2011.

Aquesta interlocutòria, i l’anterior referida als exedils del PP, desmantella en la pràctica quasi tota la investigació de la peça separada A del cas Taula, en què s’investigava el presumpte finançament irregular de les campanyes municipals dels anys 2007, 2011 i 2015. En aquests últims comicis, l’equip de Rita Barberá va fer una donació de 1.000 euros al compte descontrolat del partit i va rebre posteriorment dos bitllets de 500 euros, tal com van confessar quatre assessors penedits que es van negar participar en l’operativa. 

No obstant això, l’Audiència Provincial de València considera que no ha quedat acreditat l’origen de l’activitat delictiva dels diners presumptament blanquejats. Així doncs, el magistrat Pedro Castellano constata “sense a penes esforç que no figura recollit en la mateixa interlocutòria [del jutge instructor], cosa que equival a la destipificació de facto de la conducta imputada”. 

Aquesta segona interlocutòria de l’Audiència de València és, bàsicament, un retalla i apega de la resolució anterior, encara que amb matisos. María del Carmen García Fuster també va impugnar l’apartat de la interlocutòria del jutge instructor referit a la seua presumpta participació en els tripijocs de la campanya electoral del 2011. Encara que la secció quarta de l’Audiència de València considera que no hi ha “declaració de prova dels fets o de culpabilitat” de García Fuster, avala que l’instructor la processe per aquesta campanya (i no pels fets “descartats” amb relació al presumpte ‘barrufeig’ del 2015). 

En definitiva, la resolució afirma que l’acusació “de cap manera pot sostindre’s més enllà de l’espai de la mera sospita” que García Fuster “rebera els diners bruts proposats i consumara” el blanqueig. Els indicis de la investigació permeten “atribuir racionalment i indiciàriament la consideració de diners procedents d’una activitat delictiva als diners descoberts a través de les notes manuscrites, posseït i manejat” per la secretària del grup “sense haver aportat una explicació coherent que descarte” les presumptes irregularitats.