El Tribunal de Comptes no veu il·lícit comptable en la permuta de concessions de Boluda malgrat que el Port de València les va sobrevalorar

“Segons el parer d’aquesta delegada instructora, no es donarien els requisits per a establir una presumpta responsabilitat per abast per atorgament per l’Autoritat Portuària de València (APV) d’una nova concessió a Boluda Corporación Marítima’ com a forma de pagament del rescat de la concessió de les drassanes d’Unión Naval Valencia SA, atés que, de la documentació i les dades aportades a aquestes actuacions prèvies, aquesta hauria suposat un estalvi a l’APV de 806.679 euros.”

El Tribunal de Comptes resol així les actuacions prèvies del cas sobre el rescat aprovat per l’APV de la concessió d’Unión Naval Valencia SA, empresa propietat del president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, i del pagament de la indemnització corresponent mitjançant una nova concessió de 35 anys sol·licitada pel navilier i també conseller del Port, per a la construcció d’un nou edifici d’oficines de 13 plantes.

La vista, a què van acudir la representació legal de la Comissió Ciutat-Port com a denunciant i l’Advocacia de l’Estat com a defensa de l’APV, es va desenvolupar la setmana passada i es va tancar amb la resolució esmentada, per la qual cosa ara les parts han de decidir si formalitzen la demanda.

La investigació del Tribunal de Comptes es va reactivar una vegada el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va determinar que la concessió d’Unión Naval València s’havia de recuperar per la via del rescat i, per tant, amb dret a compensació per a Boluda, i no per la via de la caducitat, sense dret a indemnització, com sostenien la Intervenció General i l’Advocacia de l’Estat.

Així doncs, una vegada determinada la via del rescat com a fórmula legal, el Tribunal de Comptes s’ha centrat a dirimir si hi ha algun tipus d’il·lícit comptable que poguera perjudicar els interessos públics, cosa que segons la investigació de la instructora no passa, principalment perquè sosté que l’APV compensa Boluda amb una altra concessió, la valoració econòmica de la qual és inferior a la indemnització que caldria abonar al navilier pel rescat de la concessió d’Unión Naval Valencia, motiu pel qual conclou que hi ha un estalvi.

No obstant això, sí que corregeix l’APV quant a les valoracions fetes de la concessió esmentada de les drassanes d’Unión Naval Valencia SA. En concret, l’organisme portuari avalua la nova concessió sol·licitada per Boluda en 1,9 milions d’euros i la d’Unión Naval en 3,9 milions, per la qual cosa l’empresari tindria dret a una indemnització de 2 milions d’euros (que s’abonen amb la nova concessió).

No obstant això, assenyala, “del total de 2 milions a què haguera tingut dret a ser indemnitzada Unión Naval Valencia, segons el parer d’aquesta delegada instructora, caldria descomptar de l’import a indemnitzar l’import resultant de la taxació de l’edifici d’oficines situat en els terrenys de la nova concessió atorgada per import d’1 milió d’euros, atés que (...) no tindria raó de ser indemnitzar per unes instal·lacions que continuen mantenint-se dins dels terrenys que se li atorguen en la nova concessió com a forma de pagament del rescat”. Segons els càlculs de la instructora, els dos milions d’euros a què segons l’APV tenia dret a ser indemnitzat Boluda es rebaixarien a 806.679 euros, sense comptar el cost d’uns terrenys sol·licitats per Boluda per a l’execució d’un aparcament de 100 places al costat de les oficines, la valoració del qual encara no s’ha fet i que caldrà afegir a la liquidació final.

Amb tot, la resolució considera que no hi ha un mal per al patrimoni públic, sinó un estalvi valorat provisionalment en aquests 806.679 euros.

Una conseqüència de l’ampliació del port

Una de les conseqüències del canvi de configuració de l’ampliació del port de València és el trasllat de la terminal de creuers, actualment situada en el dic nord, allunyada, per tant, del nucli urbà, als terrenys que ocupen les drassanes d’Unión Naval, empresa propietat de Boluda, mitjançant una concessió que caducava l’any 2027.

Més enllà que el trasllat de la terminal a una zona apegada als Poblats Marítims es va aprovar sense cap mena d’informe ambiental, per a situar-la en el nou emplaçament calia deixar sense efecte la concessió que tenia vigent Boluda, per la qual cosa l’APV va recórrer a un procediment de rescat de la concessió pel qual, en compte de pagar una compensació econòmica al navilier, se li’n va atorgar una altra de nova de 35 anys per a la construcció d’un edifici d’oficines de 13 plantes en altres terrenys.