El TSJCV tomba l'absolució d'un presumpte assetjador sexual per un “error manifest” en la valoració de les proves

“Una sentència que deixa sense valorar part de la prova, amb una visió parcial i interessada, fruit d'un error manifest i rellevant”. Així descriu la secció d'apel·lació de la Sala civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) l'absolució d'un home acusat d'un presumpte delicte contra la llibertat sexual. 

La resolució declarava provat que el 4 d'octubre del 2019 una dona va conéixer l'acusat en un pub de Castelló, amb el qual es va dirigir a la seua habitació en un hostal on l'home la va penetrar via vaginal, anal i bucal. La presumpta víctima “es va sentir desbordada” i va marxar quan l'home va entrar en el bany. Després de contactar amb un amic i alertar a la Policia, la van dur a l'Hospital General de Castelló on se li va practicar un reconeixement ginecològic per part del metge forense, que no va detectar lesions. 

La secció primera de l'Audiència Provincial de Castelló va absoldre a l'acusat i tant l'acusació particular com el Ministeri Fiscal van recórrer la decisió. El recurs considerava que la sentència omet declaracions dels testimonis i de la víctima, així com la prova documental. La dona va declarar que l'home la va ajudar a pujar a l'habitació degut a l'efecte de l'alcohol. “Era una persona molt més gran, es va posar damunt i amb una persona tan gran no podia, em vaig posar nerviosa i em vaig quedar immòbil”, va dir durant el judici. 

L'acusat, segons la declaració de la presumpta víctima, la va immobilitzar per darrere com si l'estiguera “detenint” i li va dir “calla't gossa”. La dona va escriure-li després a un amic demanant ajuda i assegurant que l'home no la deixava eixir. “He intentat cridar-te però em llevava el mòbil”, resa un dels missatges. No obstant això, la sentència conclou que la víctima va acceptar la relació, “no va exterioritzar res” i “no va oposar resistència”. 

L'acusació particular retreia que la resolució ometia la valoració d'altres proves indirectes com el comportament de la víctima després dels fets, que van relatar els agents de policia que la van atendre. I tampoc valorava la declaració de l'acusat, que “va tindre fins a cinc versions diferents”. 

El fiscal també es va adherir al recurs d'apel·lació en considerar que la sentència absolutòria establia “sense cap motivació” que les relacions sexuals van ser consentides. A més, remarcava “corroboracions perifèriques” que donaven credibilitat al testimoniatge de la dona. 

“Ens trobem davant una sentència que deixa sense valorar part de la prova, amb una visió parcial i interessada, fruit d'un error manifest i rellevant” que, a més, no al·ludeix, de manera “injustificada”, al contingut incriminatori, afirma la resolució de la Sala penal i civil del TSJCV. En definitiva, es tracta d'una “valoració il·lògica” de la prova. 

La resolució absolutòria “no valora la declaració de la víctima en relació a la negativa del consentiment” ni les contradiccions de l'acusat sobre els fets, amb fins a cinc versions contradictòries. Tampoc valora els missatges d'ajuda enviats per la dona al seu amic i “res diu sobre les declaracions de la perjudicada relatives a la seua oposició a mantindre relacions sexuals”. 

Així, el TSJ ha anul·lat tant la sentència absolutoria com el judici oral celebrat davant la secció primera de l'Audiència Provincial de Castelló. També ha ordenat la celebració d'un nou judici amb una composició de la Sala diferent a la que va conformar el tribunal.