València, capital verda europea: les polítiques del PP i Vox que xoquen contra la distinció

L’abril del 2022, la Comissió Europea va anunciar que València era designada una de les 100 ciutats europees que assumiran el repte de convertir-se en climàticament neutres i intel·ligents el 2030. Pocs mesos més tard, l’octubre, la Comissió Europea va escollir la capital valenciana com a referent de les polítiques de sostenibilitat davant de Càller, l’altra finalista, i es va convertir així en la segona capital espanyola després de Vitòria a obtindre el guardó.

Cap de les dues distincions són casuals i ambdues van de bracet. Responen al nou model de ciutat implementat des de l’any 2015 amb l’arribada de l’esquerra a l’Ajuntament de València, amb l’alcalde Joan Ribó al capdavant. Un model basat en la conversió progressiva en zona de vianants del centre històric, evitant el seu ús pel trànsit privat com una drecera per a travessar la ciutat, la renaturalització de les grans avingudes, la millora del transport públic i el foment de la mobilitat sostenible com les bicis o els patinets.

Així doncs, places grans i cèntriques com les del Mercat, la de la Reina o la de l’Ajuntament que històricament s’havien usat com a rotondes per al trànsit privat i com a dàrsenes per a centenars d’autobusos, van ser guanyades per als vianants, amb la millora ambiental que comporta.

D’altra banda, l’Ajuntament, de la mà de Joan Ribó, es va convertir en el principal opositor a l’ampliació del port de València precisament pels dubtes existents al voltant de la seua afecció a les platges del sud i a l’Albufera mateixa, però també a la mobilitat en les rondes de la ciutat, tenint en compte que la qüestionada declaració d’impacte ambiental (DIA) del 2007 no preveu molts d’aquests paràmetres. Per no parlar de l’augment d’emissions en la proporció que augmenten els trànsits marítims.

Amb el canvi de Govern municipal després de les eleccions passades, seran el PP i Vox els encarregats de gestionar la Capitalitat Verda Europea i les estratègies perquè València complisca la neutralitat climàtica el 2030 com una de les 100 Ciutats Missió.

Malgrat que s’ha projectat un ambiciós calendari amb 400 activitats, algunes de caràcter internacional, i s’han plantejat objectius importants, com aconseguir que l’Albufera siga Reserva de la Biosfera, el model de ciutat que es projecta en els primers mesos de mandat de la dreta no sembla anar de bracet amb les distincions europees.

Els canvis aprovats en matèria de mobilitat que van en contra de les polítiques de conversió en zona de vianants, la negativa a aplicar les zones de baixes emissions amb dades avalades per experts, la supressió de projectes de renaturalització de grans avingudes o el suport a l’ampliació del port de València en són exemples clars.

La remodelació de línies de l’EMT anunciada per l’alcaldessa, María José Catalá, per la qual cinc línies i 600 busos diaris tornen a accedir a aquests espais semiconvertits en zona de vianants com els carrers de la Pau, la plaça de la Reina, el carrer de Sant Vicent i la plaça de l’Ajuntament, unit a la reobertura del carrer de Colom al trànsit privat des de la plaça de la Porta de la Mar, eliminant un carril per al transport públic, és un dels casos més paradigmàtics, ja que xoca amb una zona que els vianants ja havien interioritzat de prioritat per als vianants. De fet, ja han sigut nombroses les vegades que s’han hagut de desviar els busos des del carrer de la Pau per Poeta Querol per estar l’eix de Reina, Sant Vicent i la plaça de l’Ajuntament ple de vianants.

Un altre exemple és la negativa a aplicar restriccions als vehicles més contaminants mitjançant de les zones de baixes emissions (ZBE), ja que finalment s’ha utilitzat com a tal l’Àrea de Prioritat Residencial (APR) del centre històric, una zona menuda controlada per càmeres per a evitar restringir l’accés a tots els que no siguen veïns, comerciants o tinguen una plaça de garatge. L’Ajuntament, a més, ha descartat utilitzar els mesuraments de qualitat de l’aire d’experts de la Universitat Politècnica en l’aplicació de les ZBE, ja que implicaria més restriccions.

El nou Govern de dretes i d’extrema dreta també ha renunciat a projectes de renaturalització d’avingudes com la del Port o la de l’eix del carrer de Xàtiva i Guillem de Castro encaminades a reduir espai per al trànsit i guanyar zones verdes per als vianants. A més es va modificar el projecte de remodelació de Pérez Galdós per no reduir espai per al vehicle privat. Projectes tots aquests encaminats a reduir les emissions i a aconseguir la neutralitat climàtica esmentada.