València demana al Govern que avale el cobrament a l’Església de 2 milions d’euros per l’IBI dels seus immobles

La Regidoria d’Hisenda de l’Ajuntament de València ha elevat una sol·licitud a la Direcció General de Tributs del Ministeri d’Hisenda perquè elabore un informe que avale el cobrament de l’impost sobre béns immobles (IBI) relatiu a locals de titularitat de l’Església Catòlica que hagen sigut objecte de declaració o reconeixement per la corporació d’algun benefici fiscal o exempció per poder constituir ajudes d’Estat considerades il·legals per la normativa europea.

En el cas que s’avalara la recaptació de l’impost, en cap cas es girarien rebuts per edificis de culte ni tampoc per locals en què es desenvolupen activitats sense ànim de lucre, sinó només d’aquells en què es desenvolupen activitats econòmiques que incórreguen en competència amb altres entitats públiques o privades.

El regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ha sol·licitat la intervenció de la Direcció General de Tributs després que el Jurat Tributari de València no es pronunciara sobre el fons d’aquesta qüestió que va plantejar la Regidoria el mes de juliol passat, i replicara l’actual jurisprudència aplicada fins hui.

En virtut de l’article 15 de la llei de mecenatge que regula aquestes exempcions fiscals, l’Ajuntament deixa de recaptar cada any 4,3 milions d’euros, dels quals entre un 40% i un 50% correspondrien a immobles de l’Església en què es desenvolupen activitats econòmiques amb ànim de lucre.

L’Ajuntament basa la seua petició a la Direcció General de Tributs en l’informe que ja ha fet el Jurat Tributari de Barcelona i que obri una via jurídica per al cobrament de l’IBI als immobles de l’Església sobre la base d’una sentència del Tribunal de Justícia Europeu que va considerar que les bonificacions tributàries a activitats econòmiques, siguen qui siguen els titulars, són ajudes d’Estat Il·legals, perquè generen una competència deslleial entre les que reben, com l’Església, i les que no.

Per exemple, l’hospital La Fe de València paga cada any 2 milions d’euros per l’impost sobre béns immobles (IBI) i la Casa de la Salud, com que està vinculada a l’Església, està exempta del pagament de 150.000 euros anuals, que és el que li correspondria abonar.

No és la primera vegada que l’Ajuntament tracta de cobrar aquest tribut als immobles de l’Arquebisbat en què es desenvolupen activitats que li generen beneficis econòmics.

L’antecessor de Sanjuán en el Departament d’Hisenda, el difunt Ramón Vilar, ja va remetre per primera vegada l’any 2019 sis rebuts per un valor d’un total d’un milió d’euros a entitats dependents de l’Arquebisbat en els locals de les quals es desenvolupen activitats econòmiques després de l’elaboració d’un minuciós estudi per a detectar-los. No obstant això, van recórrer acollint-se a l’esmentada llei de mecenatge i finalment no van pagar.

En concret, es van girar amb càrrec a les seus de la Universitat Catòlica, situades al carrer de la Corona, al carrer de Quevedo, entre Guillem de Castro i el passeig de la Petxina i en Jordi Joan. També a l’hospital de la Casa de la Salud que ocupa una illa sencera en l’avinguda de Manuel Candela, amb titularitat de les religioses de Santa Anna. El recinte sanitari va facturar el 2018 al voltant de 32 milions d’euros.

Un altre dels immobles pels quals es va remetre el rebut és el situat en la cruïlla de l’avinguda de Guillem de Castro amb el carrer de Balmes. Allí se situa el convent de l’Encarnació de les Carmelites Calçades que data de l’any 1502.

Per la seua condició d’edifici de culte i residencial de les monges, està exempt del pagament de l’IBI. No obstant això, lloga els baixos a cinc empreses i una part important de l’immoble (baix més plantes) al Quart Youth Hostel, per la qual cosa els tècnics entenen que han d’abonar la part proporcional corresponent als baixos comercials i a la zona de l’edifici dedicada a ús hoteler.