València en Comú, sota el control de Podem, s'allunya dels seus socis en els grans projectes

El rellotge electoral ha començat a córrer i quan falta poc més d'un any per als pròxims comicis, els partits que sostenen el Govern de la Nau en l'Ajuntament de València (Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú) han d'anar marcant distàncies per a aconseguir fer-se visibles i trobar un espai propi.

Més enllà dels desacords que s'han produït al llarg de la legislatura, la majoria a compte d'algunes decisions en matèria de mobilitat (prohibició de l'aparcament nocturn en el carril bus o peatonalització de la plaça de l'Ajuntament), més per les formes que pel fons, un dels socis, en concret València en Comú, s'està mostrant en els últims mesos més bel·ligerant amb els seus socis de govern a compte dels grans projectes.

Una actitud que s'ha incrementat exponencialment des de la sobtada eixida del que fóra capdavanter i portaveu de la plataforma, l'independent Jordi Peris, al juliol de l'any passat: “Podem té un full de ruta per a València en Comú i jo no en sóc part”, va afirmar Peris abans de dimitir.

I el temps sembla que li està donant la raó. Després de la seua renúncia, i amb Podem controlant la plataforma, la regidora María Oliver va assumir el paper de portaveu i el lideratge del grup municipal i des de llavors la formació s'ha desmarcat de Compromís i el PSPV-PSOE en assumptes com l'hotel de la Marina de València, l'ampliació de la CV-21, la Universitat Europea, les torres del Parc Central o la construcció d'un nou pavelló Arena sufragat per Juan Roig per al València Basket, però també per a tot tipus de grans esdeveniments.

A falta de decidir el seu candidat o candidata a l'Alcaldia, València en Comú i la seua portaveu cerquen així visibilitat i un espai propi per a la formació de cara a unes eleccions a les quals previsiblement concorreran amb la marca de Podem.

Projectes en els quals discrepa València en Comú

Pavelló València Basket. La idea inicial de Juan Roig era comprar uns terrenys municipals situats prop de l'actual pavelló de la Font de Sant Lluís. València en Comú va ser el partit que més fermament es va oposar a aquesta fórmula en entendre que la venda perjudicava l'interès general. Per a la formació “el model més lògic i coherent és el de la concessió, en la qual l'ajuntament no perdria la propietat del sòl i a més és la fórmula més àgil per a realitzar-ho”. L'última oferta que se li ha realitzat a Roig és una concessió per un termini de 75 anys.

Ampliació de la V-21. El projecte no agradava a cap dels partits del Govern de la Nau. L'Ajuntament en va arribar a enviar un d'alternatiu amb menys afecció en l'horta i més barat, però València en Comú va ser el que més en contra es va mostrar “en xocar frontalment amb el model de mobilitat pel qual aposta aquest govern, que consisteix a guanyar espai i fer més transitable la ciutat per a vianants i ciclistes. Aquesta infraestructura no estava justificada per raons ni tècniques ni socials, que era invertir per invertir, alimentant una vegada més la bambolla d'infraestructures d'obra pública del país. A més, suposa la destrucció de 80.000 metres quadrats d'horta, amb l'impacte negatiu per al nostre patrimoni natural i cultural”.

Universitat Europea. També ha sigut la plataforma morada la que de moment ha frenat el projecte en considerar que “la instal·lació no semblava oportuna en al Cabanyal en les condicions proposades. Suposava realitzar una permuta en la qual aquests solars, que són simbòlics i massa estructurals per al desenvolupament del Cabanyal, quedarien en mans privades”. Per aquest motiu, van proposar cedir el sòl durant 75 anys, en els quals podien instal·lar la universitat a canvi d'un acord econòmic, “l'única cosa que es va posar com a condició és que l'interlocutor de la universitat fóra l'Ajuntament i no un agent privat, cosa que no van acceptar”.

Hotel en la Marina. València en Comú va ser l'únic grup que va votar en contra de la instal·lació en l'últim consell rector del Consorci València 2007. L'immoble podria tenir fins a 30 altures i es planteja com una concessió per un màxim de 75 anys a raó d'uns 350.000 euros anuals a pagar en concepte de cànon per l'empresa que finalment construïsca la instal·lació. Malgrat tot, per a la formació morada “tindrà un impacte paisatgístic i urbanístic inacceptable per al delicat entorn del port antic i els Poblats Maritims. Es pretén construir en uns terrenys que són propietat de l'Autoritat Portuària però que, en virtut d'un conveni, el 2013 van ser cedits a l'Ajuntament de València sempre que es destinaren a una finalitat d'interès públic; si els terrenys tornaren a les mans de l'Autoritat Portuària, els beneficis generats per l'hotel correspondrien al Port”.

Torres en el Parc Central. L'Ajuntament va impulsar unes jornades de reflexió i debat per a donar a conèixer el projecte urbanístic vinculat al Parc Central després de les crítiques de Podem i València en Comú a les quatre torres que flanquegen la zona verda, projectades per a finançar part de l'actuació del soterrament de vies. La formació aposta per replantejar el disseny dels edificis i l'avinguda que creuarà l'enclavament per a guanyar en sostenibilitat.