València medita el futur de les Falles després de l'edició més insòlita des de la Guerra Civil

Les Falles de València, la festa més capdavantera de la ciutat, van acabar la seua edició més insòlita després de la suspensió des de l'inici de la crisi sanitària del coronavirus, quan els carrers buits de l'urbs en ple confinament continuaven mantenint els monuments en una imatge cridanera i pròpia d'una pel·lícula del director italià Federico Fellini. El monument de 'La Meditadora', la gegantesca figura de dona en actitud pensativa que presidia la plaça de l'Ajuntament i que va haver de ser confinada (amb la seua inevitable màscara afegida), ha cremat per fi. 

La cremà s'ha celebrat en una plaça sense actes com les mascletades per a evitar les aglomeracions. Moltíssim menys concorregudes que en els anys anteriors a la pandèmia i amb moderada afluència de turistes, la majoria encara de platja, la singular celebració ha servit per a reactivar la festa fallera i els subsectors econòmics minvats per la paràlisi (pirotècnia, vestimenta, artistes fallers i altres negocis tradicionalment associats). També la restauració i l'hostaleria. 

S'han celebrat desfilades i cercaviles sense públic, les mascletades i castells de focs artificials s'han deslocalitzat per a evitar grans congregacions d'espectadors, no hi ha hagut revetles i s'han modificat els horaris de la cremà. El consum d'alcohol, consubstancial a la sempre desgavellada gresca fallera nocturna i diürna, s'ha limitat enguany a les hores de sol. I amb una moderació digna de la “corresponsabilitat” que va demanar als valencians el president Ximo Puig. 

Així, aquest 5 de setembre s'ha convertit virtualment en un 19 de març, dia de la cremà en condicions epidemiològiques normals. Amb menys soroll i una assistència de públic més moderada, les Falles del 2021 també han sigut les del 2020, en una interrupció que no es vivia des de la Guerra Civil.

Amb una Junta Central Fallera, autèntic govern en l'ombra de la ciutat durant cada mes de març, minorada per les inevitables restriccions sanitàries, el que no ha canviat ha sigut l'hegemonia de les falles de primera divisió (la comissió de Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat en la Secció Especial tant en els monuments grans com en la falla infantil) i les columnes de fum que han decorat la ciutat durant la cremà. Tampoc els inevitables carrers tallats que aquest dilluns tornen a la normalitat. 

En general, les mesures sanitàries s'han complit (especialment el toc de queda i l'obligació de portar màscara en les aglomeracions), no hi ha hagut grans problemes de botellons i el Govern valencià té previst convocar aquesta setmana una comissió interdepartamental per a alçar les restriccions. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, pretén arribar al 9 d'Octubre, encapçalant una “comunitat immunitzada”.

Es tracta, a més, de la primera celebració d'una festa de masses quan les noves variants del coronavirus encara amenacen la feliç conclusió del procés de vacunació. Les dades epidemiològiques de les pròximes setmanes confirmaran si va ser una bona idea o no celebrar les Falles a la tornada de l'estiu. 

De rebot, les excepcionals mesures preses enguany, com la descentralització de les mascletades i dels castells, poden servir de model per a pròximes edicions. L'alcalde de València, Joan Ribó, s'ha mostrat partidari de continuar amb la descentralització dels actes, “una bona opció que en definitiva acosta les Falles als districtes i els barris de València”, ha dit en declaracions a Europa Press. 

Acte de masses per excel·lència, la festa de les Falles busca adaptar-se als temps pandèmics. 'La Meditadora', ha afirmat l'alcalde Joan Ribó, “pot ser un bon símbol per a dir a tot el poble que ha d'estar previngut davant de les pandèmies”.