“Calia una vaga com la del 8 de març i 27 més”
El 1981 van entrar les primeres 29 dones en el cos de la Policia Local de València, i ho van fer en unes condicions molt particulars: “No ens deixaven conduir, ni portar armes”. Hui, 37 anys després, les coses han canviat, tot i que encara queda molt de camí per recórrer pel que fa a igualtat. Per començar, tan sols són el 14% de la plantilla (211 dones d’un total de 1.500 agents), i continua havent-hi un sostre de vidre. A pesar d’estar gairebé 40 anys en el cos, continua sent complicat veure-les en llocs de comandament, “ho tenim molt difícil”, reconeixen.
De dones en la Policia Local de València amb càrrecs de responsabilitat hi havia una intendent general –el segon lloc en l’escalafó després del comissari– fins que es va jubilar fa a penes uns mesos, una intendent principal, cinc intendents i huit oficials. Poques dones amb galó en un col·lectiu tan ampli.
En aquest temps s’han produït avanços, “com no podia ser d’una altra manera”, reconeix Amparo Ciurana, una d’aqueixes pioneres, que recorda que hi havia molt de masclisme en el cos: “No podíem patrullar dues dones juntes ni podíem participar en tots els serveis, era una norma no escrita, però les coses han canviat i molt, encara que no avancem tot el que caldria”.
Ciurana reconeix que continua havent-hi reticències en algunes coses i que hi ha aspectes en què costa molt, “no és victimisme, és una cosa que passa en tots els col·lectius”. Per això, reivindiquen “ser iguals” que els seus companys. Com un exemple que encara hi ha comportaments qüestionables, Amparo recorda una anècdota que li va passar el 2011: “Vaig sol·licitar un canvi de destinació i em van oferir un lloc d’administració determinat i amb horari de vesprades dient-me que així als matins em podria dedicar a les faenes de casa”.
Els comportaments masclistes no tenen edat
En la Policia Local de València, com en la societat en general, “hi ha de tot”, inclosos alguns comportaments masclistes. No obstant això, el que sorprén és que aquests comportaments no provenen sempre dels agents més veterans: “Hi ha bastants companys que no ho entenen, sobretot quan decidim reivindicar els nostres drets”.
Encara que els agents de la policia tenen prohibit fer vaga, Amparo considera que la mobilització del passat dia 8 era necessària: “Cal una vaga i 27 més, perquè la situació de la dona és per a plorar”. No obstant això, Ciurana reconeix que ella i les seues companyes són afortunades, amb les mateixes oportunitats que els seus companys després d’haver aprovat una oposició: “Som conscients que en el mercat laboral privat la cosa és diferent.
Bretxa salarial
La bretxa salarial és un fet i les dades ho corroboren. A Espanya una dona guanya un 13% menys per hora que un home en faenes semblants, segons un estudi de Fedea (Fundación de Estudios de Economía Aplicada) elaborat amb la base de les dades del 2014, mentre que segons els tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) la bretxa salarial a la Comunitat Valenciana està al voltant de 4.185 euros, cosa es tradueix en el fet que les dones cobren un 28% menys que els homes. Encara que les estadístiques han millorat, el problema persisteix.
