La multitudinària desfilada de l’Any Nou Xinés fa cada vegada més visible la puixant comunitat asiàtica a València

La Festa de la Primavera, coneguda en Occident com l’Any Nou Xinés, se celebra entre el gener i el febrer, segons marca el calendari lunisolar. El calendari tradicional xinés està basat en cicles lunars, encara que també té en compte el Sol i es fonamenta en els cicles agrícoles de la naturalesa: collites, sembres, temps atmosfèric, que es divideixen en 24 períodes d’uns 15 dies d’intervals.

Un dels trets més populars de la cultura xinesa a Espanya és la gastronomia, vinculada fortament a les arrels espirituals i als rituals. Així doncs, durant aquesta festivitat a la taula familiar se serveix peix, perquè porte abundància al llarg de l’any nou; pollastre, per a tindre plans de futur; una alga anomenada facai, per a demanar prosperitat i arrel de lotus, per a fer vindre la intel·ligència. 

Els conceptes van lligats entre si perquè es pronuncien igual, segons explica la web de l’Institut Confuci de València, que es dedica a difondre la llengua i els valors culturals xinesos. Des de la seu que té a la Facultat de Filologia ofereix cursos, conferències i activitats relacionades amb el gegant asiàtic i col·labora en l’organització del calendari festiu. Des de fa 9 anys, els empresaris xinesos i l’Institut Confuci celebren a la ciutat de València la cavalcada que dona color al ritual i a què acudeixen prop de 20.000 persones. El 25 de gener l’Ajuntament de València cedirà uns quants espais de la ciutat perquè els ciutadans d’origen xinés hi desenvolupen la seua cita anual principal, aquesta vegada per a l’any de la rata de metall.

La cavalcada del que anomenem ‘any nou’ des de la perspectiva occidental s’ha convertit en una cita marcada en el calendari de festivitats de València. La data fa visible la comunitat xinesa, un sector creixent a la ciutat. La població xinesa a València ha passat de 4.787 persones censades l’any 2010 a 7.480, segons les dades del padró municipal del 2019; hi ha 3.771 dones i 3.710 homes. La variació de la població xinesa a la Comunitat Valenciana ha seguit una línia ascendent en els anys de la crisi, mentre que els migrants europeus, sud-americans i d’origen africà hi han anat descendint. 

En l’autonomia, la població d’origen xinés és de prop de 25.000 persones i ocupa el tercer lloc pel que fa a població estrangera a València, només per darrere de la població migrant de Romania i d’Itàlia.  La majoria, prop del 90 %, provenen de la regió de Zhejiang, al sud-est del país, i de Fujian, a la mateixa zona. La valenciana és la tercera comunitat preferida per la població d’origen xinés, per darrere de la comunitat de Madrid i de Catalunya, i amb unes xifres molt semblants a les d’Andalusia. 

Els qui es dediquen a observar el comportament de la comunitat xinesa assenyalen que és una població que tendeix a registrar-se i establir-se de manera formal als seus llocs de residència, per això es considera probable que la població censada siga bastant pròxima a la real. Per a eixir del país, els ciutadans xinesos necessiten documentació que acredite el seu lloc de residència. 

El boom migratori del gegant asiàtic va començar a Espanya a mitjan huitanta, pocs anys després que el Govern xinés decretara l’obertura econòmica del país. Tres dècades després, coincideixen la segona generació de persones migrants amb la maduresa de les persones d’origen xinés adoptades en la mateixa època a l’Estat espanyol. La Universitat de València té prop de 600 alumnes d’origen xinés i és la seu de l’Institut Confuci, que col·labora en la formació i la difusió dels valors culturals entre tots dos països.

Els negocis que han emprés els ciutadans del gegant asiàtic han resistit la crisi econòmica; a València és conegut el barri de Jerusalem, el chinatown valencià, carrers que concentren restaurants amb receptes asiàtiques originals i altres negocis a càrrec de població xinesa, com ara perruqueries, supermercats i basars. Quant a la diversificació del negoci, els estudiosos apunten que la comunitat xinesa ha ampliat els locals i ha passat als grans centres comercials –com els situats als polígons de Manises i d’Alfafar–, han millorat la qualitat dels seus productes i han ampliat les superfícies destinades a restauració. Des de fa uns quants anys han començat a rescatar bars i restaurants abocats a tancar i han mantingut el producte i els proveïdors. Qualsevol persona que haja fet una passejada pel seu barri deu haver-hi vist bars ‘de tapes’ regentats per asiàtics i basars amb empleats espanyols. Associar producte “del xinés” a baixa qualitat comença a ser cosa del passat.

Representants del Govern autonòmic valencià han viatjat unes quantes vegades a regions xineses per intensificar els llaços amb els seus governadors. La Xina és un dels grans inversors a Espanya i un soci comercial important. Entre el 2014 i el 2018 la inversió procedent d’aquest país es va incrementar un 800 % respecte dels quatre anys anteriors (2009-2013) fins a arribar als 15.700 milions d’euros, mentre que les exportacions espanyoles a la Xina han augmentat un 70 % i van arribar als 6.257 milions d’euros l’any 2017.

L’última expedició comercial autonòmica va ser la de la vicepresidenta, Mónica Oltra, i el conseller d’Economia, Rafa Climent, que va acabar amb un acord per a construir un col·legi bilingüe en totes dues regions. Segons han explicat fonts de la vicepresidència, el Govern regional xinés veu amb bons ulls que se cedisca la plaça de l’Ajuntament de València per a celebrar-hi l’Any Nou Xinés, festivitat visitada per l’ambaixador durant l’última edició, i té un interés especial a explotar culturalment la Ruta de la Seda, que a la capital valenciana té com a emblemes la Llotja i el Col·legi de l’Art Major de la Seda.