La xarxa de Zaplana es trenca en dos bàndols

La banda pretesament corrupta que liderava presumptament Eduardo Zaplana es va desintegrar dijous, durant la sessió del judici del cas Erial dedicada a les qüestions prèvies. Uns quants acusats, entre ells els empresaris Vicente i José Cotino i el presumpte testaferro, Joaquín Barceló Pachano, han arribat a pactes de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció per a reconéixer els fets a canvi de rebaixar les penes de presó.

La unitat de la presumpta trama, que va romandre compacta durant tota la instrucció del cas Erial, va començar a desintegrar-se en les setmanes prèvies al judici, quan va transcendir que uns quants dels acusats negociaven pactes de conformitat amb el ministeri públic. Les confessions dels penedits podrien ser un autèntic torpede en la línia de flotació de la defensa de l’expresident de la Generalitat Valenciana.

La ruptura de la presumpta trama en dos bàndols es va visualitzar a la sala Tirant I de la Ciutat de la Justícia de València amb el posicionament en el banc dels acusats i els gestos d’aquests. Zaplana es va situar en la primera fila en l’extrem més allunyat. A la seua vora es van asseure uns quants dels acusats que han mantingut la seua postura reticent a arribar a un pacte amb la Fiscalia, entre ells la seua secretària Mitsuko Henríquez o el també expresident autonòmic, José Luis Olivas, a més de l’empresari Francisco Pérez López, conegut com a Paco Gasofa.

Més allunyats, també en la primera fila del mateix banc, es van situar els empresaris de la família Cotino, acusats de pagar comissions milionàries en paradisos fiscals a través de l’empresa Sedesa, i Joaquín Barceló Pachano. Aquest últim és amic de la infància d’Eduardo Zaplana i és considerat el seu presumpte testaferro. Prop de Pachano se situava Juan Francisco García, excap de gabinet de Zaplana a qui la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va detectar fons en paradisos fiscals.

Si Juan Francisco García arriba a un pacte de conformitat amb la Fiscalia, les possibilitats de l’expresident autonòmic de salvar-se de la condemna es redueixen substancialment. I és que el seu ex-cap de gabinet va presidir la mesa de contractació de l’adjudicació milionària de les ITV, d’on van partir les preteses comissions milionàries a la presumpta trama per part dels Cotino, repartides a través d’una estructura societària a Luxemburg, que després va viatjar a Andorra o Panamà, entre altres destinacions clàssiques de les operatives de blanqueig de capitals.

La confessió de Juan Francisco García permetria a la Fiscalia acreditar fefaentment la naturalesa il·lícita de la trama des de l’origen (la pilota de les ITV i del Pa Eòlic) fins al retorn de les mossegades des dels paradisos fiscals a Espanya, degudament llavats. Tot això amanit amb els detalls que puguen aportar Vicente i José Cotino i el presumpte testaferro. Un autèntic atzucac per a Eduardo Zaplana. La Fiscalia Anticorrupció demana 19 anys de presó per a Zaplana. El ministeri fiscal considera que la presumpta xarxa corrupta va moure fins a 20,6 milions d’euros en paradisos fiscals.

Cap de les defenses que han arribat a pactes de conformitat amb Anticorrupció van plantejar qüestions prèvies davant el tribunal de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València.

Entre tots dos bàndols només es va produir un moment de treva amb l’afectuosa abraçada entre Pachano i Saturnino Suances. Aquest últim, juntament amb la seua germana Elvira, estan acusats per Anticorrupció de participar en els moviments dels fons amagats a Andorra. La mare de tots dos la van soterrar dimecres, la vespra de la sessió del judici dedicada a les qüestions prèvies. El presumpte testaferro de Zaplana es va acostar al final de la sessió a saludar Nino Suances, que exerceix la seua pròpia defensa, en un gest emotiu.

Els germans Suances es van mantindre fidels a la prefectura exercida per Zaplana, amb qui Elvira, exdiputada autonòmica del PP, mantenia una “relació personal”, tal com va afirmar la seua advocada per a tractar de matisar la seua participació en la trama.

En la llarga sessió de qüestions prèvies, el tribunal presidit pel magistrat Pedro Castellano va rebutjar totes i cadascuna de les pretensions de nul·litat plantejades per les defenses. La major part de les defenses van dirigir tota la seua artilleria contra l’escorcoll del despatx del primer advocat de Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, en el marc del cas Taula.

En l’escorcoll, autoritzat pel jutge instructor, els investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van trobar la documentació que els va permetre estirar dl fil de la presumpta fortuna de Zaplana en paradisos fiscals. Es tracta del denominat “full de ruta”, lliurat a Benavent per un empresari sirià que va viure en un habitatge habitat prèviament per Eduardo Zaplana.

La doctrina del fruit de l’arbre enverinat

Les defenses que no han arribat a un pacte de conformitat basen gran part de la seua estratègia en la doctrina del fruit de l’arbre enverinat, segons la qual, si es demostra que una prova es va obtindre irregularment o il·lícitament, tota la causa s’enfonsa irremeiablement.

L’obstacle d’aquesta estratègia, tal com va recordar el fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, és que l’amo del despatx en què l’UCO va intervindre la documentació, el penalista Ramir Blasco, mai ha plantejat cap objecció a l’escorcoll, avalat judicialment. A més, l’escorcoll ja va ser avalat per una sentència de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València en el marc del cas Taula. L’exlletrat del ionqui dels diners és un dels testimonis citats en el judici.

Els advocats dels fidels a Zaplana van tractar de demostrar, pràcticament a l’uníson, que la investigació de l’UCO va ser “prospectiva”. Un altre dels plats estrela de les defenses va ser l’atac al testimoniatge de l’advocat uruguaià Fernando Belhot, blanquejador confés de l’expresident autonòmic.

El representant del ministeri públic va al·legar que totes les intervencions telefòniques i les entrades i els escorcolls van ser mesures “justificades i motivades” per la jutgessa instructora. “Ras i curt”, va postil·lar el fiscal anticorrupció.

El judici, segons el calendari preliminar, durarà uns cinc mesos. El tribunal ha dispensat els acusats de romandre totes les sessions asseguts en el banc dels acusats. Els dos bàndols podran deixar de compartir banc una vegada hagen declarat, després de les vacances de Pasqua. Només tornaran a veure’s les cares en l’última sessió del judici oral, en ocasió del torn de l’última paraula.