Ximo Puig anuncia “una gran mobilització” entorn del 9 d'Octubre contra l'infrafinançament valencià
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va assenyalar aquest divendres que el problema territorial d'Espanya “no és només Catalunya” i va agregar que malgrat no tenir un “afany independentista”, quan es plantegen solucions en matèria d'infrafinançament no permetrà que la Comunitat Valenciana continue “invisible”.
Així, va ressaltar que, amb el suport social i polític assolit, el “problema valencià” s'ha situat “en la taula d'Espanya” i s'evidenciarà en una “gran mobilització” a l'entorn de la celebració el pròxim 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.
Puig va participar en la clausura del 'Fòrum: Ètica Pública i Democràcia. Diàlegs d'Estiu' que s'ha celebrat en la seu universitària Ciutat d'Alacant de la Universitat d'Alacant.
En aqueix context, i en resposta a preguntes formulades pels ciutadans i càrrecs públics del PSPV i de Compromís, Puig va subratllar que els partits polítics valencians es van posar d'acord per a “tenir més capacitat de pressió” i es compta amb les Corts Valencianes, els ajuntaments i un suport social, per la qual cosa ara cal “visualitzar” el problema valencià.
Així mateix, va afegir que a l'infrafinançament s'uneix la infrainversió i va xifrar en un 2% anual la inversió de l'Estat a la Comunitat, quan d'acord amb el pes poblacional hauria d'arribar al 11%. “Això són milers de llocs de treball”, va destacar, per a indicar que aquest és un dels motius de què el Corredor Mediterrani no estiga acabat, la qual cosa afecta les empreses valencianes i la seua competitivitat. Al seu judici, no és una qüestió “filosòfica o identitària”, sinó que “estem parlant de la realitat dels ciutadans”.
“Dret de regalia”
En relació a les polèmiques vinculades a la Conselleria d'Educació, Ximo Puig va explicar que el model del Consell és que els estudiants valencians aprenguen valencià, anglès i castellà i va posar com a exemple el sistema finlandés, que el mateix Puig va conèixer en una visita al país escandinau amb el conseller d'Educació, Vicent Marzà.
El president valencià va sostenir que a Finlàndia la societat coneix i parla finés i suec, malgrat que aquesta última llengua solament és la nadiva de 200.000 dels 5,5 milions d'habitants. “És una obertura al coneixements i és una riquesa. L'important són els alumnes, no els polítics, ni els professors ni els funcionaris; la garantia per a usar les dues és tenir coneixement de les dues llengües. És normalitat democràtica”, va afegir.
Sobre la polèmica per les aules concertades, el president de la Generalitat va criticar que existisca “dret de regalia” en un sistema que ha de “replantejar-se”. “A Finlàndia, per exemple, és una educació pública 100%. Ací, tenim problemes perquè ara el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha decidit que els batxillerats concertats tenen una espècie de dret de regalia, que és una mica estrany”, va al·legar.
Va relatar que “sobren places públiques” però “s'obliga” a contractar en el mercat més places “encara que no hages de completar els teus serveis”, un model “rar”.
