Zaplana, l’expolític del PP que va fer “milers de favors” als acusats de la trama d’Erial, proclama la seua innocència

L’expresident valencià Eduardo Zaplana, principal acusat en el judici del cas Erial, va respondre dimarts durant tres hores a les preguntes del fiscal anticorrupció. Després, el lletrat de Zaplana va declinar interrogar el seu client, un fet poc habitual: “Ha sigut tan aclaridor i exhaustiu l’interrogatori del ministeri fiscal que no tinc cap pregunta”, va afirmar l’advocat per a sorpresa general.

Per part seua, el principal protagonista, per a qui la Fiscalia Anticorrupció demana una pena de 19 anys de presó, es va proposar com un d’aquests personatges de pel·lícula de sèrie B que, malgrat tindre la millor de les intencions, sempre apareix en el moment i en el lloc més inoportuns. Cosa que, segons la seua estratègia de defensa, va poder donar lloc a malentesos com els que reflecteixen els informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. “És filar encara més prim fins que volem trobar el que volem”, va resumir.

La fiscalia considera que la trama va moure en paradisos fiscals fins a 20,6 milions d’euros. No obstant això, Zaplana sempre s’ha escudat en el fet que no hi ha cap paper que demostre que aquests fons eren seus.

El fet que en les escoltes telefòniques alguns dels acusats es referiren a ell com a “cap” ve del costum. “És un apel·latiu amb què, per a desgràcia meua, es dirigeix moltíssima gent, fins i tot en l’actualitat, i mire que la meua situació és desgraciada”, va dir al fiscal Pablo Ponce.

Zaplana no va negar les evidències principals i es va limitar a reconéixer l’amistat amb els companys de banc, especialment amb Joaquín Barceló, Pachano, el presumpte testaferro que ha arribat a un pacte de conformitat amb Anticorrupció, i amb qui va dir que manté una relació d’amistat “des del col·legi”. En termes generals, l’expresident autonòmic va negar que mantinguera negocis amb la resta dels acusats.

Sobre les proves més delicades que l’acusació pública té contra ell, va afirmar que es tractava de favors que va fer a amics seus, tots acusats. Va mitjançar en la compra d’uns apartaments, d’unes parcel·les del presumpte testaferro i en l’ampliació del port esportiu d’Altea. “D’aquestes gestions, n’he fet milers al llarg de la meua vida”, va dir en un moment de la seua declaració. Ni els apartaments ni les parcel·les són propietat seua; menys encara els fons en paradisos fiscals.

Zaplana va donar mostres evidents que coneix el sumari del cas Erial amb detall. El fiscal li va preguntar pels pagaments de l’empresari Francisco Pérez López, més conegut com el Gasofa, pel que fa al pagament d’un iot de luxe. “És un gran amic meu, un home molt conegut a Benidorm, relacionat amb el món nàutic des de sempre i amb contactes”, va explicar l’acusat.

L’expresident va sostindre que el Gasofa, la gasolinera del qual rep fons públics d’ajuntaments del PP, es va limitar a reservar un creuer a manera de “favor”. Encara que no va recordar quan, assegura que va tornar els diners posteriorment.

També va matisar que, a diferència de les tesis que sosté l’UCO, va ser l’empresari Carlos Gutiérrez qui el “va convidar” a dos “creuers” més. “Carlos Gutiérrez i jo, des del 2008, tenim una bona relació d’amistat”, va manifestar Zaplana, que va insistir que el bon rotllo amb l’empresari es va iniciar quan ja havia abandonat la política (“no he tingut cap relació des del punt de vista de l’Administració”).

Vaixells, avionetes i habitatges

L’acusat va emmarcar el seu alt nivell de vida en la seua etapa de directiu de Telefónica –va ser fitxat per César Alierta, va recordar– una vegada havia abandonat l’activitat política institucional. “En altres ocasions també he navegat amb persones importants i ens han deixat el vaixell”, va dir. A més, Carlos Gutiérrez també el va deixar “fer ús d’una avioneta que ell llogava”.

Un malentés similar es va donar, a parer seu, amb una embarcació localitzada pels investigadors en el port esportiu d’Altea. No era ni molt menys propietat seua, sinó que hauria sigut comprada per una sèrie d’“amics” que navegaven “sovint junts”. Zaplana va explicar que el patró de l’embarcació era Felipe S., una “bellíssima persona” que així mateix exercia per a ell de conductor en terra.

El luxós habitatge en què va viure a Madrid tampoc era seu, sinó del seu amic Joaquín Barceló Pachano, veí de la província d’Alacant. “Quan compra l’habitatge el senyor Barceló, m’ofereix anar-me’n a l’habitatge i jo estic encantat d’anar-hi”, va declarar davant el tribunal de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València.

Els fons usats per a moblar l’habitatge, situat al carrer de Núñez de Balboa de Madrid, els va abonar l’empresa Costera del Glorio, una de les firmes implicada en el presumpte blanqueig de capitals de la banda. No obstant això, Zaplana va assegurar que tot era d’allò més lògic per tal com Pachano era el propietari tant de l’habitatge com de l’empresa.

L’expresident i exministre popular va al·legar que els fons en paradisos fiscals intervinguts per la justícia espanyola tampoc són seus. Ni els habitatges ni l’embarcació ni les parcel·les de la Vila Joiosa pretesament usades per a blanquejar les mossegades repatriades a Espanya. “Ni sé on estan els terrenys ni els he visitat”, va assegurar. La seua intervenció, de nou, es va limitar a una “gestió” quan l’operació estava “pràcticament feta”.

Zaplana, en definitiva, sempre apareixia en el moment més inoportú i donava a entendre a l’UCO que es tractava d’operacions corruptes, tot i que només era una mostra d’amistat sincera. Tota la causa, en definitiva, hauria nascut d’un enorme malentés. En altres operacions sospitoses, l’acusat va rebaixar el seu paper a una simple “interlocució”.

Un vehicle comprat amb fons de Costera del Glorio també va ser un pretés préstec de Barceló en un moment en què Zaplana passava per “dificultats econòmiques”. “Aquest deute el vaig declarar en la meua declaració de la renda i en el Congrés dels Diputats, perquè era portaveu [del PP]”. El vaig reintegrar huit anys abans de la detenció“, va al·legar l’acusat.

L’exministre popular es va referir a una auditoria del seu patrimoni i dels seus comptes aportada a la causa a manera d’escut contra les acusacions d’Anticorrupció. “Tinc tots els meus comptes corrents intervinguts i, per tant, són de domini públic”, va declarar.

El blanquejador uruguaià i les seues amistats a Madrid

En general, Eduardo Zaplana va salvar en la seua declaració la resta dels acusats, malgrat els pactes de conformitat a què han arribat diverses defenses per a reconéixer els fets i rebaixar les penes de presó. A qui va posar en la seua diana, en règim de monopoli, va ser el blanquejador de la trama, l’advocat uruguaià Fernando Belhot.

El blanquejador, que va lliurar quasi set milions d’euros al jutjat i figura com a testimoni en la causa, és una de les principals bases de l’acusació pública contra Zaplana. “No és que siga amic meu, que ho va ser, és amic de mig Madrid i d’empresaris molt, molt rellevants”, va dir l’exministre del PP.

L’acusat va dir que tots dos van compartir “amistats”. També va assegurar que va ser ell qui va sospitar que Belhot, especialitzat en optimització fiscal, no era tan sant com el pinten. “No tenia per què sospitar, ateses les seues relacions amb gent que jo coneixia, que poguera dedicar-se a una altra cosa”, va justificar Zaplana. En la seua declaració davant la jutgessa instructora i el fiscal anticorrupció, Fernando Belhot va donar tota una lliçó magistral de l’art del blanqueig de capitals.

No obstant això, Zaplana no va especificar quines eren les amistats madrilenyes del blanquejador. Només va reconéixer que Belhot li va proposar “alguna operació econòmica” i que li va presentar dos candidats presidencials a l’Uruguai i l’Argentina. “Vam coincidir a l’Argentina amb qui, fa poc, ha sigut candidat derrotat a la República Argentina”, va dir en referència a Sergio Massa.