“Cal facilitar a la gent el vot en clau de canvi”

Llicenciada en Història, Àngela Ballester, de 35 anys i de Bellreguard, té experiència en projectes de cooperació per al desenvolupament i de formació en drets humans i justícia social. Secretària de coordinació de la direcció de Podem, que lidera Pablo Iglesias, és la dirigent valenciana de més nivell en el partit del cercle, formació que va representar en la negociació de l’Acord del Botànic que va donar peu a la nova majoria d’esquerres en la Generalitat Valenciana. Ocupa la segona plaça en la llista per València per a les eleccions generals del 20 de desembre de la coalició Compromís-Podemos-És el Moment, de la qual ha estat una defensora ben ferma.

La candidatura amb què hi concorre, juntament amb Compromís, és conseqüència d’una política de confluència o del fet que Podem respecta, quant a l’estructura espanyola, singularitats en la seua organització en algunes nacionalitats o comunitats autònomes?

És una combinació de dos elements. Primer de tot, vam fer una anàlisi de la realitat social i sociològica valenciana i vam veure que en les últimes eleccions hi havia una majoria social a favor del canvi, i que aquesta majoria tenia dos referents. L’un era Compromís, que va obtenir uns resultats espectaculars en les autonòmiques, i l’altre era Podem, pel que fa al component estatal i també valencià. D’altra banda, ha arribat el moment, arran del que a hores d’ara passa a Catalunya, de repensar el model territorial i les relacions entre les diferents comunitats autònomes a Espanya. En aquest sentit, som l’únic actor estatal que fa un discurs coherent a Madrid, a Barcelona i a València, l’únic que parla de tu a tu a aquestes forces polítiques que representen sensibilitats diferents en aquests territoris, en aquestes nacionalitats històriques amb particularitats culturals: Galícia, Catalunya o València. Aquesta és una de les nostres fortaleses amb vista a allò que vindrà. Si cal repensar el model territorial, no podem criminalitzar comportaments i sensibilitats com l’independentisme a Catalunya, sinó que cal afrontar-ho adoptant decisions polítiques. A escala valenciana, cal facilitar a la gent el vot en clau de canvi i, en clau estatal, forma part de l’estratègia de Podem el fet d’avenir-se amb les perifèries i d’anar-hi de bracet.

Un dels objectius fonamentals de la coalició és aconseguir un grup valencià en el Congrés dels Diputats. Pot arribar a resultar-los conflictiu si sorgeixen discrepàncies entre les posicions de Podem i les d’aquest grup valencià?

Els diputats i les diputades tindrien llibertat de vot, encara que formàrem part d’una candidatura que es diguera només Podem. És veritat que hi pot haver elements en què no estiguem d’acord, però, si comparem els programes de Compromís i de Podem i veiem el que fan els consellers de Compromís i els diputats de Podemos, podem veure que hi ha elements en què no coincidim, però en la majoria de temes hi estem d’acord. Es tracta d’arribar a acords i dialogar. Entenem la política com un diàleg, com una manera d’afrontar el conflicte. Això no vol dir que aspirem a formar un grup parlamentari en què tots pensem igualment, sinó a fer un grup en què que siguem capaços d’arribar a acords, perquè la gent s’ho mereix.

Insisteixen molt en el fet que Compromís i Podem van sumar més vots que el PP en les eleccions autonòmiques del mes de maig. Fins a quin punt es pot traslladar això a les generals, atés que les coalicions o els pactes electorals mai no sumen mecànicament?

Em sembla que és difícil aventurar si es pot fidelitzar el vot, si es poden mantenir els resultats, perquè el camp polític està molt obert. I, sobretot, perquè no es pot comparar amb les eleccions generals anteriors, atés que no existia Podem. En tot cas, en les confluències sempre hi ha una pèrdua de vot. I combinar-ho amb el vot dual entre les autonòmiques i les generals és complicat. Per això és difícil saber si serem capaços de mantenir aquest resultat. Allò que més ens indica que podem aspirar a ser primera força és l’ambient en la societat, al carrer, en la gent. Veuen que hi ha forces del canvi que governen –en el nostre cas, tenim una vicepresidenta; les candidatures populars tenen el govern en els ajuntaments més importants, com ara València, Barcelona i Madrid– i s’adonen que es pot governar d’una altra manera. Durant molts anys ens han dit que podíem dir menys coses, que la democràcia es limita a una esfera més reduïda i tancada en si mateixa, perquè tenim unes institucions europees, uns organismes financers internacionals o unes agències de ràting que diuen quant val el deute de cada país, la qual cosa obliga a fer retallades per a donar seguretat als inversors estrangers, etc. Tot això col·loca la democràcia en un racó de la vida en comú. I ara es va demostrant que el camp d’acció política es pot ampliar una mica, que si volem una democràcia s’ha d’ampliar més encara. Això és el que motiva la gent i ens porta a pensar que podem ser la primera força.

Parlem d’una xifra de set o vuit diputats?

Encara no hem fet apostes. L’última setmana de campanya en farem.

S’han unit dues formacions, Compromís i Podem, que caminen pel mateix viarany o que són complementàries?

Hi ha un sector que, efectivament, va dubtar en les autonòmiques si votava Podem o Compromís. Hi ha un altre sector que se sent més identificat amb les propostes de Podem i un altre amb les de Compromís. En tot cas, en un segment electoral, el del partit socialista, molta gent fa anys que vota amb el nas tapat. Aquests votants veuen com més va més Podem, i al País Valencià Podemos-Compromís, com a forces polítiques capaces de dur a terme allò que busquen en els socialistes i que els socialistes diuen que faran, però no fan. Aquesta combinació de segments pot sumar, o restar. Fer una campanya tan plural és una manera de dir a la gent que les aspiracions d’aquesta confluència no són acontentar els uns o els altres, sinó sumar els que saben que aquest moment és històric i que, si no canviem ara les coses, serà més complicat fer-ho més avant.

Però el canvi pel qual advoquen, a l’hora de formar una majoria, passaria pels socialistes...

No traurem majoria absoluta, ni nosaltres ni ningú. Molts discursos dels socialistes sonen bé a les orelles dels que tenen necessitats, dels exclosos, però a l’hora de governar ho fan per als privilegiats, fan reformes laborals i se situen en els mateixos consells d’administració que els ex del PP, canvien la Constitució quan Merkel telefona. Segurament, no podrem governar sense el PSOE, però aspirem a obtenir més vots, perquè sabem que, si ells tenen la majoria, després no aplicaran les polítiques necessàries. S’ha demostrat en el Pacte del Botànic, que marca les línies polítiques del Consell que tenim ara. Nosaltres no vam voler entrar en el Govern, però volíem ser un control i una garantia. Per això vam voler estar presents en aquest acord, que inclou una majoria de Podem i de Compromís. I per això ara es governa d’una manera i no d’una altra.

Llavors no van voler entrar a formar part del Consell, però potser després de les generals es plantejaran incorporar-s’hi?

No n’hem parlat ni ho hem valorat. Ara mateix estem centrats en la campanya per a la qual vam nàixer, treballem en el grup de les Corts Valencianes i en farem l’anàlisi més tranquil·lament el dia 22.

Quina repercussió poden tenir les eleccions generals sobre l’estabilitat del Govern valencià?

Sincerament, no pense que hi haja cap perill d’inestabilitat, per la simple raó que no hi ha cap altra combinació que puga donar estabilitat al Consell. Hi ha qui diu que un govern hipotètic del PSOE amb Ciutadans a Espanya podria influir en la Generalitat. Però en les Corts Valencianes hi ha una majoria de diputats pel canvi. Per això diem que és important obtenir més vots que el PSOE. Es nota la diferència entre el que fa ací el PSOE i el que fa a Andalusia, on Ciutadans permet Susana Díaz que no investigue els ERO fins que passen les eleccions o bloqueja la nostra proposta de comptes clars. Aquesta diferència es deu a nosaltres.

Hauria estat possible l’acord entre Compromís i Podem sense la figura de Mònica Oltra?

Hi ha una coincidència programàtica i és evident que Mònica Oltra és un referent, no sols en aquesta comunitat, sinó també a Espanya, contra la corrupció, contra els descarats que han governat ací i a Espanya. És una sort comptar amb ella, però no ha facilitat ni dificultat arribar a aquest acord.