El Parlament pren la iniciativa: canvi dràstic en la manera de produir lleis
“Un nou tipus de producció legislativa”. Així la va denominar el diputat del PP Alfredo Castelló en el ple de les Corts del 9 de març passat. I la socialista Ana Barceló va posar xifres al fenomen: 29 proposicions de llei presentades en els vuit mesos d’aquesta novena legislatura, de les quals 10 ja estan en tramitació. Això supera tot el que s’ha fet en totes les legislatures amb majoria del PP. En 24 anys, va indicar Barceló, s’hi van presentar 106 proposicions de llei, però el partit hegemònic només va permetre que arribaren a tramitar-se’n vuit. Castelló va provar, sense èxit, que s’exigira a les proposicions de llei “els mateixos mecanismes de control que als projectes de llei” per a evitar problemes posteriors d’inconstitucionalitat o invasió de competències.
“Ha canviat l’activitat parlamentària”, va assenyalar la socialista Barceló. “Abans es limitava a les lleis que presentava el Govern”. I va rebutjar, com la resta dels grups que donen suport al Consell, que s’exigisca a les proposicions de llei informes previs a la tramitació per part del Consell Jurídic Consultiu, el Consell Econòmic i Social i l’Advocacia de la Generalitat. “Vostés volen desnaturalitzar la tasca legislativa”, va respondre Barceló, que va proposar limitar l’exigència a un “informe jurídic” genèric sobre l’adaptació de la iniciativa parlamentària al “marc normatiu aplicable”.
Però Castelló, que va obtenir el suport de Mari Carmen Sánchez, de Ciutadans, hi va insistir: “És necessari, moleste a Podem o no”. El portaveu d’aquest grup, Antonio Montiel, va respondre a l’envit recordant que el PP “mai no es va plantejar un control més estricte” de les lleis, ja que va mantenir vacants de lletrats tant al CJC com a les mateixes Corts, i va citar la jurisprudència que hi ha contrària al “control a priori de constitucionalitat”. Montiel va rebutjar “la depuració jurídica prèvia” i va proclamar: “Aquest Parlament ha canviat; ara és un Parlament viu que connecta amb el carrer”. La diputada de Compromís Mireia Mollà va criticar el PP per voler “control, control, control” i va defensar el “canvi de comportament” a l’hora de legislar.
El fet és que la pèrdua de la majoria absoluta pel PP i la conformació d’una majoria estructurada en un Consell bipartit del PSPV-PSOE i Compromís amb el suport parlamentari de Podem ha canviat dràsticament els costums i atorga a les Corts Valencianes un protagonisme inèdit. Així, el Consell a penes ha promulgat uns quants decrets llei, com el que restaura la sanitat universal, i ha elaborat els projectes de Pressupostos i d’Acompanyament per al 2016, convertits ja en lleis, encara que prepara normes, com una llei d’habitatge o la que vol regular l’autonomia de l’IVAM. En canvi, les Corts tramiten proposicions de llei com la de la creació d’una nova Ràdio Televisió Valenciana, la de creació d’una Agència Antifrau, la de regulació de la publicitat institucional o la de reforma de la iniciativa popular.
“Que hi haja vida parlamentària és saludable”, va assegurar Montiel, el grup del qual es fa valdre des de l’àmbit parlamentari com a tercera pota de la nova majoria d’esquerres.
