L’expresident del Consell d’Europa que va dimitir per corrupció és el senador valencià menys actiu

Col·loquialment es coneix el Senat com un “cementeri d’elefants”. Una mena de retir espiritual a què els partits envien els seus dirigents fins que arribe l’hora de la jubilació. Fins que el PP ha utilitzat la cambra per a obstaculitzar sistemàticament les iniciatives del Govern socialista de Pedro Sánchez, la tònica de la sobretaula era que la cambra tenia poca utilitat per als ciutadans.

Durant aquesta legislatura, la XII, alguns senadors s’han esforçat a llavar aqueixa imatge de la cambra alta mentre que altres no han tingut massa problema a mantindre els tòpics. Resulten cridaners els dos extrems, precisament per la seua oposició i contrast: d’una banda, els que no han deixat constància de cap faena; de l’altra, els que acumulen les iniciatives i les compten per milers.

En el primer cas hi ha alguns senadors del PP com Alberto Fabra i Pedro Agramunt i l’únic representant dels socialistes al Senat, Joan Lerma. L’expresident popular de la Generalitat Valenciana va passar a la cambra alta quan va perdre la presidència, com a senador per designació territorial. Des del 2015, només consta una pregunta oral en el ple, presentada al desembre del 2016: “Pregunta sobre els plans que té el Govern per a augmentar la grandària del nostre teixit empresarial”, assenyala el text. Consten a més 7 participacions en mocions, una pregunta de control al Govern i tres intervencions referides a la composició de la cambra; és a dir, jurar i prometre el càrrec i els assumptes bàsics.

No obstant això, fins i tot és més cridaner el cas de Pedro Agramunt, senador electe per València, expresident del Consell Europeu, càrrec que va haver d’abandonar per una investigació que l’acusava d’haver-se deixat subornar per a afavorir al Govern de l’Azerbaidjan. Segons les dades que recull el web de la cambra alta, Agramunt ha intervingut en tres mocions, totes dues durant la primavera d’enguany, quan va ser expulsat de l’organisme europeu. La seua activitat parlamentària es completa amb la recollida de la credencial de la seua condició de senador electe per la circumscripció de València.

Per part dels socialistes valencians, el seu únic representant, l’expresident Joan Lerma, tampoc no ha tingut una activitat frenètica. El socialista ha presentat 100 iniciatives, orals i escrites, que ascendeixen a 126 comptant totes les intervencions registrades. És també vicepresident segon de la cambra alta i de la diputació permanent. Lerma també va accedir al Senat per designació territorial. Els socialistes no van obtindre cap representant en aquesta cambra com a resultat de les eleccions generals.

En l’espectre contrari hi ha dos senadors de Compromís. El polèmic Carles Mulet, al qual anualment es reconeix la seua faena, és el representant valencià –i en general, de la cambra– que més iniciatives ha presentat aquesta legislatura. Segons les dades del Senat, Mulet ha presentat quasi 20.500 preguntes orals i escrites al Govern, entre les quals destaquen les relacionades amb memòria històrica i simbologia franquista, protecció del sector citrícola valencià i infraestructures. No obstant això, mediàticament ha sigut més rellevant per haver preguntat al Govern de Mariano Rajoy si estava preparat per a una “apocalipsi zombi”, com a manera de cridar l’atenció atesa la falta de respostes de l’executiu. Tenint en compte totes les iniciatives presentades (preguntes, intervencions en iniciatives legislatives, intervencions en sessions de control, etc), les dades del Senat comptabilitzen 20.700 intervencions i iniciatives des que va ser designat per les Corts Valencianes al juliol del 2015.

A Mulet el segueix el seu company Jordi Navarrete, també de Compromís i de Castelló, que va accedir a la cambra després de les últimes eleccions generals, celebrades al juny del 2016. El valencianista ha presentat més de 4.000 iniciatives, en la mateixa línia que Mulet, ja que pertanyen al mateix grup parlamentari. En un comunicat de la coalició, el senador es vanagloria d’haver aconseguit aprovar mocions instant el Govern a actuar en penya-segats i cales del Maestrat, canalitzar barrancs, millorar el servei de DNI, el reconeixement legal del caràcter consuetudinari dels tribunals de reg i d’haver denunciat el mal servei i infraestructures ferroviàries de l’Estat. Després de Navarrete, la senadora valenciana que més iniciatives ha presentat és la popular Susana Camareno, amb 665 preguntes orals i escrites i un total de 687 intervencions.

Per part de Podemos, entre els seus tres representants, qui més ha participat és Ferran Martínez, senador electe per València. La seua activitat registra 316 intervencions, encara que les seues companyes Pilar Lima i Vicenta Jiménez dupliquen les seues intervencions orals i escrites, mentre que Martínez agrupa més faena en les intervencions de control al Govern i comissions parlamentàries.

De Ciutadans, el seu únic senador, Lluís Crisol, elegit per designació de les Corts Valencianes –la formació, com el PSOE, no va obtindre representants a la Comunitat Valenciana en les eleccions generals–, ha registrat 302 iniciatives, de les quals 140 són preguntes orals i escrites i d’altres en sessions de control.