El cardenal Cañizares: “Ni sóc homòfob, ni xenòfob, ni sexista”
L’arquebisbe de València, el cardenal Antonio Cañizares, ha remés una carta a la seua diòcesi amb motiu del debat parlamentari en les Corts del dijous passat 26 de maig a propòsit de les referències del prelat a l’“imperi gai”. Aquest escrit coincideix pràcticament en el temps amb el document remés al cap del Consell, Ximo Puig, i a la vicepresidenta, Mónica Oltra, en què equipara l’època actual a la Comunitat Valenciana amb “els temps de Franco”.
Es refereix Cañizares en la seua carta a la diòcesi a les paraules del president Ximo Puig i el síndic de Compromís en el parlament valencià, Fran Ferri, i assegura que s’hi va faltar a la llibertat religiosa i insisteix que se’l va sotmetre a judici sense escoltar-lo i sense defensa per la seua banda. “Se’m va condemnar de fet, plens de prejudicis i de lectures esbiaixades tretes d’alguns mitjans i les seues interpretacions”, afirma el cardenal, que retrau que no es llegira la seua homilia en conjunt: “Van convertir les Corts en un tribunal popular, de tan mals records històrics”.
A parer del purpurat, tant Puig com Ferri van emetre uns judicis de valor “verdaderament infames, falsos i calumniosos que incitaven a l’odi” en un lloc, les Corts, que assegura que no era el lloc adequat per a aquestes denúncies, “imputacions falses”. Així, insisteix que se’l va insultar greument quan se li va dir que no és “gens cristià” i se’l va contraposar al papa Francesc: “Es va utilitzar i es va manipular el papa contra mi per a desprestigiar-me; el papa no es mereix aquesta utilització, està en un altre nivell molt més digne i elevat”.
A Cañizares li va doldre “especialment” l’acusació d’incitació a l’odi contra homosexuals i lesbianes, “els quals estime, els valore en la seua dignitat que els correspon com a persones i em mereixen el màxim respecte”. En aquest sentit, explica en la carta que també se’l va acusar “amb falsedat i traïdoria” de xenòfob fa uns quants mesos i d’incitar a l’odi contra els refugiats procedents de països àrabs. “Casualitat, pura coincidència o pla i estratègia preestablits? Els destorbe, els sóc molest i volen fer-me caure?”, es pregunta el purpurat, que es mostra contundent quan assegura: “Ni sóc homòfob, ni xenòfob, ni sexista. Déu me’n lliure!”. I afirma: “qui haja seguit la meua trajectòria com a sacerdot, com a bisbe o com a cardenal sap que no excloc ningú siga del color que siga, de la religió que professe, de la seua manera de pensar, que respecte, i de la condició que siga”.
El cardenal valencià, a qui “només” importa el judici de Déu i no el dels homes, dóna per tancat aquest assumpte i retira les paraules de l’homilia que hagen pogut ferir o molestar alguns, alhora que “perdona” els que l’han ofés: “això sí, espere reciprocitat i els demane que rectifiquen, que deixen d’acaçar l’Església i que respecten la llibertat religiosa”, alhora que es mostra “disposat a carregar amb la creu”.
