La ministra d'Hisenda: nou finançament autonòmic, sí; pròrroga de pressupost, no; deute històric, depén

L'actual sistema de finançament autonòmic és “especialment lesiu” per a la Comunitat Valenciana, però la seua reforma “no depén només del Govern”, ja que necessita una majoria qualificada per a la qual el PP i el PSOE “serien suficients”. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha expressat així aquest dimecres en un desdejuni organitzat per la Cadena Ser a València, on ha mostrat la seua empatia amb la reivindicació urgent d'un nou model de finançament que comparteixen la major part dels sectors polítics i socials de la Comunitat Valenciana.

Entrevistada pel periodista Bernardo Guzmán, Montero ha demostrat que coneix l'assumpte des de les dues perspectives, ja que va ser consellera de la Junta d'Andalusia abans que ministra, i ha coincidit amb dues de les reclamacions valencianes més importants en relació amb la reforma del sistema. D'una banda, ha assumit que “el criteri de població ha de pesar sobretot”, encara que s'haja de modular en relació amb la dispersió geogràfica, la insularitat o l'envelliment. Però no s'ha de permetre que entre la comunitat millor i pitjor finançada hi haja, com ocorre ara, una diferència de 800 euros per càpita.

“No s'ha ponderat correctament la variable de població”, ha constatat Montero sobre l'actual sistema, i ha apuntat que la població universitària o la taxa de desocupació podrien també ser criteris a tindre en compte en el nou model de repartiment.

D'altra banda, la ministra ha assumit que per a “corregir progressivament” les diferències existents no cal restar fons a unes comunitats per a donar-los a unes altres, atés que “el sistema està molt ajustat”. I ha assumit que és de l'Administració central, “aprofitant una major recaptació”, d'on han de procedir els recursos addicionals destinats a proveir, en un “Estat quasi federal”, els fons autonòmics que garantisquen els serveis essencials de l'Estat del benestar, amb l'objectiu d'arribar al 7% del PIB destinat a sanitat, el 5% a educació i el 2% a serveis socials.

Les reflexions de la ministra han recollit, així, arguments que han reiterat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, presents en l'acte. Però María Jesús Montero ha sigut més cauta amb altres aspectes de la reivindicació valenciana en matèria de finançament, com el reconeixement del deute històric, terme que al·ludeix a l'endeutament generat pel infrafinançament.

Si bé ha reconegut que “en tots els documents” que es manegen per a la reforma del sistema es planteja l'assumpte de com tractar l'endeutament de les comunitats autònomes i la seua “sostenibilitat”, ha al·ludit a la “corresponsabilitat i l'autonomia fiscal” com a elements “obligatoris del debat”, sense al·ludir a la condonació de deute històric que es planteja des de la Comunitat Valenciana.

Contra la “recentralització”

Montero ha assegurat que les aportacions del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) “no són un finançament addicional” sinó “préstecs en condicions avantatjoses”, “un auxili financer amb vocació de desaparéixer” a mesura que les comunitats autònomes puguen tornar a eixir als mercats. La ministra ha criticat implícitament als governs del PP per haver usat mecanismes com el FLA per a “recentralitzar algunes competències de les comunitats autònomes”.

Partida reivindicativa, “retallades” i “ajustos”

Ja en el terreny dels pressupostos i la seua execució, Montero li ha tirat una mà al conseller Soler en expressar la seua comprensió que els comptes de la Generalitat Valenciana incloguen una partida “reivindicativa” de 1.300 milions d'euros que acaba convertida en dèficit i que correspon als que es deixen d'ingressar per efecte de l'actual sistema de finançament. I també en matisar que una cosa són “retallades”, en el sentit de pèrdua de drets que es va produir com a resposta a la crisi, i una altra els “ajustos”, que ha definit com l'acció de “corregir tendències incrementalistes que portaven els pressupostos”.

No ha secundat, no obstant això, la idea de Soler de prorrogar els Pressupostos de la Generalitat Valenciana de 2019 per a 2020 davant l'absència d'uns nous Pressupostos Generals de l'Estat. “Sempre aconselle fer pressupostos”, ha assegurat Montero, que ha expressat la seua intenció de tindre Comptes de l'Estat al més prompte possible. Mentre això ocorre, els pressupostos autonòmics poden basar-se, segons la ministra, en les dades que el Govern d'Espanya ha remés a Brussel·les, per la qual cosa no es redactarien “a cegues”, atés que l'Executiu espanyol ja ha informat sobre la liquidació de 2018 i “està disponible la fórmula dels lliuraments a compte”.

Més lliuraments a compte i més liquidació

Segons les dades del Govern, l'actualització dels lliuraments a compte, que al principi va assegurar l'Advocacia de l'Estat que no podia fer un Executiu en funcions, per a després trobar la manera de fer-lo, suposa 460,4 milions d'euros per a la Comunitat Valenciana, que en 2019 haurà rebut un total de 9.433,2 milions en bestretes (un 8,5% més que en 2018).

D'altra banda, el càlcul provisional de la liquidació del sistema de finançament en 2018 (el procediment funciona amb dos anys de marge) preveu que en 2020 arriben a la Generalitat Valenciana 1.849,2 milions, la qual cosa suposa 635,6 milions més que la liquidació de 2017 cobrada en 2019.

Els comptes valencians haurien de treballar amb aqueixes previsions i amb l'orientació d'un escenari econòmic que el Govern situa en un creixement del 2,1 en 2019, del 1,8 en 2020.