eldiario.es

9

Reflexos del conflicte en la política valenciana: com miren Catalunya els veïns del sud

El president socialista Ximo Puig rebutja qualsevol intent de traslladar el conflicte a la Comunitat Valenciana i aposta pel diàleg, mentre la dreta l'acusa de còmplice de l'independentisme i Compromís manté un perfil moderat

Tres concentracions pacífiques protesten a València contra una sentència que consideren injusta i abusiva

El Consell Nacional del Bloc aprova una resolució en què reivindica l'amnistia "dels presos polítics condemnats", però la direcció de Compromís evita secundar les reivindicacions independentistes

Entidades independentistas se oponen en València a la sentencia del 'procés'

Protesta a València contra la sentència del 'procés'. EFE

Tres concentracions pacífiques poc concorregudes en protesta per la sentència en una setmana. Dues sessions parlamentàries centrades en el conflicte polític i als carrers de Barcelona. L’assemblea d’un partit del Govern autonòmic que sol·licita l’amnistia per als “presos polítics”. L’oposició tira llenya al foc i tracta d’atiar les flames en el parlament valencià. Les seccions d’opinió dels mitjans locals s’omplin de “Catalunya” i els comptes de Twitter tiren fum. Com es viu en la societat valenciana, comunitat amb vincles lingüístics i culturals, la situació de la veïna catalana? La realitat dels veïns del sud, com passa sovint, és una mescla de moltes coses, però en general des d’ací s’observa el que ocorre sense implicar-s’hi.

En la política que es desenvolupa fora del parlament s’han succeït tres marxes en sis dies en protesta per la sentència i en solidaritat amb els polítics presos. L’una el dilluns, una altra divendres i l’última diumenge, totes amb prop d’un miler de persones i desenvolupades de manera pacífica. L’únic incident registrat es va donar en la concentració que transcorria en paral·lel a una convocatòria de la ultradreta valenciana, que va avançar el seu horari per coincidir amb la protesta. Dues persones van ser detingudes i dos agents van resultar ferits amb contusions. El dilluns, en la primera concentració a la plaça de l’Ajuntament de València, un jove va intentar rebentar la marxa i va ser ràpidament aïllat pels manifestants i la policia. “Deixeu-lo en pau, que només busquen gresca”, deia un diputat valencianista, cridant a la calma.

En l’àmbit dels partits d’esquerres es reclamen fórmules per a rebaixar la tensió. El Bloc, partit majoritari en Compromís, va aprovar en el seu Consell Nacional una resolució a favor del diàleg en què se sol·licita “l’amnistia dels presos polítics condemnats” i demana un referèndum pactat, recordant que reivindica “el dret a decidir”. Per part de Podem, els seus diputats han estat presents en les concentracions i apel·len a l’esperit de diàleg de la transició per a teixir ponts.

En conéixer la sentència, la portaveu parlamentària, Naiara Davó, va afirmar: “S’evidencia el fracàs de la política en la seua faceta més cruel; els polítics no poden donar l’esquena a la política, sinó que han de ser capaços de tornar a asseure’s, dialogar i veure la manera de construir una Espanya més àmplia on capiem tots”. I el PSPV sol·licita a la resta dels actors que no utilitzen la qüestió catalana de manera electoral a la Comunitat Valenciana, ja que no es donen les condicions perquè es replique.

Una de les derivades del conflicte català és que es converteix en munició per als partits més conservadors, que deixen veure el seu costat més reaccionari. En la política autonòmica, la dreta ha fet esforços notables per intentar traslladar el conflicte nacionalista des que va sorgir. De primer van ser PP i Ciutadans, amb acusacions considerables cap al Govern de Ximo Puig en la legislatura anterior –adoctrinament de mestres, imposició del valencià, subvencions a entitats catalanistes, amics dels colpistes...–, que ara troben en Vox un aliat per a aquestes finalitats i una manera d’atiar el nacionalisme espanyol d’una forma grotesca des de l’hemicicle.

L’anticatalanisme està present en les Corts Valencianes des dels inicis de la democràcia postfranquista, però els successos de les últimes setmanes, especialment la publicació de les condemnes per sedició als dirigents independentistes, han tornat a portar la qüestió catalana al debat parlamentari. Un debat que té poc d’intercanvi dialèctic i que, la majoria, es compon d’acusacions de PP, Ciutadans i Vox a PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida.

En l’última sessió de control, celebrada dijous, els dirigents de l’oposició van acusar Ximo Puig de còmplice del catalanisme, van recordar que els seus socis de govern es van manifestar “donant suport als colpistes” i li van preguntar si Catalunya “era un exemple a seguir”. “No”, va respondre el president. La resposta del cap del Consell s’instal·la en la moderació absoluta i es distancia de la d’altres barons socialistes que donen suport a postures de rebuig als independentistes i exigeixen “fermesa”. Puig apel·la al diàleg entre institucions. Primer de tot va manifestar la seua “solidaritat amb el poble català” a propòsit dels episodis violents, va demanar “diàleg per a reconstruir els ponts de la convivència”, va criticar que “utilitzar [el conflicte] políticament és irresponsable” i va sentenciar: “Qualsevol intent de traslladar el conflicte tindrà el nostre rebuig. Mai encendrem el fanatisme ni el nacionalisme excloent. Intentem generar una societat inclusiva”, va assenyalar el president valencià.

Si s’ha de jutjar pel contingut de les preguntes dels grups parlamentaris per a la sessió següent, aquest dijous es repetirà una situació similar. El portaveu de Ciutadans, Toni Cantó, preguntarà a Puig si pensa “continuar governant amb un partit polític –Compromís– que defensa que a Espanya hi ha presos polítics, que manté imputats en les institucions i que bloqueja centenars de milions d’euros en inversions per motius ideològics, malgrat els informes respectius a favor”. Vox, sobre si Puig “instarà el Govern en funcions perquè aplique de manera immediata l’article 116 de la Constitució per restablir la normalitat” a Catalunya i Unides Podem demanarà al president que explique “quin paper ha de tindre la Generalitat Valenciana davant la crisi territorial que està patint Espanya, on la via valenciana es postula com a alternativa a la tensió unilateral i a la tensió recentralitzadora”. El PP, en principi, preguntarà sobre la qualitat dels serveis públics, encara que és habitual que la portaveu del partit, Isabel Bonig, faça referències a Catalunya en la seua argumentació.

Una altra de les tàctiques de l’oposició és assenyalar Compromís com l’ala de l’independentisme a València, que es repeteix en cada debat públic. Malgrat els intents de l’oposició per vincular Compromís amb el moviment independentista, la direcció de la coalició està distanciant-se des dels inicis del procés dels seus dirigents. A la seua coportaveu, Mónica Oltra, li van ploure insults quan en una entrevista amb aquest mitjà va criticar Carles Puigdemont. “L’un està a la presó i l’altre està per ací pegant-se fartades i pujant-les a Twitter”, va dir, comparant-ho amb la situació processal d’Oriol Junqueras. El comentari es va convertir en una picabaralla en les xarxes socials.

Amb tot, els dirigents valencianistes han considerat “desproporcionada” i injusta –en paraules del diputat en el Congrés, Joan Baldoví– la sentència de 13 anys de presó a Junqueras i les de la resta dels polítics catalans i demanen diàleg entre el Govern central i la Generalitat de Catalunya. Unes declaracions que la dreta torna a aprofitar per a carregar contra els que “qüestionen l’Estat de dret”, un plantejament, pel que sembla, antipatriòtic.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha