Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Compromís vol que Benavent i Rus compareguen en la comissió de residències del ‘model Cotino’

Alfonso Rus a les portes dels jutjats de València

Laura Martínez

L’alçament del secret de sumari de l’Operació Taula i l’eixida a la llum de les gravacions de Marcos Benavent, gerent d’unes quantes empreses de la Diputació de València en època del PP, continua sacsejant la política valenciana en múltiples direccions. L’una, vinculada a la xarxa de residències coneguda com a ‘model Cotino’, investigada des de les Corts.

Segons Compromís, les últimes informacions sobre les declaracions de l’autodenominat ‘ionqui dels diners’, “confirmen les nostres sospites sobre la trama il·legal en l’adjudicació de places de tercera edat i la seua vinculació amb el cas Taula”, ja que ixen en les gravacions enregistrades per la Guàrdia Civil. El seu portaveu en la comissió esmentada, Mònica Àlvaro, apunta en un comunicat que la investigació parlamentària que es desenvolupa des del febrer “ja apuntava el maig passat a l’existència d’una trama per a accedir a un contracte especial amb l’Administració, l’adjudicació de la residència de la tercera edat de Xàtiva, una implicació que ara podria confirmar-se”.

Segons les sospites de Compromís, s’haurien beneficiat d’un procés “poc clar” Alfonso Rus, president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Marcos Benavent “com a testaferro” i l’empresa també investigada Gerocleop, beneficiària d’un contracte ja caducat. Gerocleop és a més l’empresa que presumptament va fer pagaments a l’Olímpic de Xàtiva, club esportiu presidit per Rus i que el jutge del cas Taula considera que va utilitzar per a blanquejar ‘mossegades’.

Àlvaro recorda en el mateix comunicat que, durant la compareixença de Marcos Turró, gerent de Gerocleop, ja es van demanar les compareixences de Rus i Benavent per aclarir les adjudicacions del contracte de la residència. El centre de Xàtiva es va inaugurar el 2007, mentre que el contracte per a places de residència en el model d’accessibilitat social es publicava el 2001. “Això fa sospitar que darrere d’un entramat d’empreses fantasma, que es creen i es venen en pocs mesos amb alta rendibilitat econòmica, hi havia un interés per obtenir un contracte que conveniava directament amb l’Administració pública”, explica Àlvaro.

Etiquetas
stats