“La tecnologia no ha desenvolupat una eina que puga substituir els rescats amb gossos”

El 15 d’agost passat, un golden retriever va trobar un ancià que, desorientat, havia desaparegut en la zona del Saler. El gos pertany a la unitat canina d’IAE, les sigles d’Intervenció, Ajuda i Emergències, una ONG de rescat amb seu a Algemesí.

L’entitat, fundada per un bomber, té ara més de 50 voluntaris i 25 gossos llestos per a qualsevol emergència. Els seus voluntaris han treballat en multitud de llocs, des dels terratrémols d’Haití i l’Equador fins a cerques en camp obert com la de la setmana passada. Encara que tots requereixen un mínim de dos anys de formació, els perfils són diversos: hi ha enginyers, bombers, professors... que es van especialitzant en intervencions sanitàries i de rescat juntament amb els gossos.

A Espanya fins fa dues dècades no era habitual utilitzar animals en tasques de cerca, segons explica Moisés Belloch, el bomber fundador de l’ONG, que va dedicar uns anys a formar-se a Europa en aquestes tasques per a adaptar-les a l’Estat espanyol. Segons el voluntari, amb anys d’experiència al llom, els gossos continuen sent la millor eina de cerca. “La tecnologia encara no ha pogut desenvolupar una eina que puga substituir els rescats amb gossos”, afirma Belloch. Entre els membres de l’ONG preval l’anonimat per a fomentar el treball en equip i que tothom se senta part de les faenes de rescat. Els èxits són compartits i no arribarien si no fora pel treball conjunt, afirma una voluntària. Aquesta col·laboradora, que demana a eldiario.es que no se la identifique per aquesta mateixa raó, explica que la seua manera de treballar sol ser en coordinació amb el 112 o les forces de seguretat. A vegades, és la família del desaparegut qui els sol·licita l’ajuda, normalment en casos de persones majors que es poden desorientar.

Els gossos, explica la voluntària, s’entrenen dues vegades per setmana per no perdre les seues característiques. “Des de cadells aprenen a jugar amb nosaltres, amb pilotes de goma, amb el seu mossegador... L’entrenament és com jugar a l’amagatall. Treballen el seu instint de caça, l’olfacte, però quan hi arriben troben un joguet”, explica la monitora.

Les seues instal·lacions compten amb 5.000 metres quadrats en la localitat d’Algemesí, en els quals creen circuits amb monticles i tubs. Una vegada per mes, tot el personal du a terme activitats col·lectives a manera de simulacre per a mantindre’s entrenats. “Els rescats són igual que els entrenaments”, explica, amb àrees dividides per a les parelles de monitor i gos i cerca quadriculada. En els seus 20 anys, l’ONG ha treballat en 14 catàstrofes naturals i han perdut el compte de les cerques en grans àrees.