'Balcón Viajes' i 'Premi Mar Adentro': humor negre per conscienciar sobre el 'balconing'
LLEGIR EN CASTELLÀ
Un senyor britànic es llança de cap des d'una plataforma que penja desenes de metro del terra i uns dits anònims escriuen en un compte de X (abans Twitter): Són els seus costums i s'han de respectar. El senyor britànic, que no es mata perquè en llançar-se al buit té els peus lligats per una corda elàstica que està enganxada a la plataforma, cerca popularitat: és Sir Edward Jonathan Davey, el líder del Partit Liberal Demòcrata, en ple esprint de la campanya d?unes eleccions que li donen 71 escons. Els dits anònims, que no poden deixar de relacionar la performance d'Ed Davey (tres milions i mig de britànics van votar liberal demòcrata dijous passat) amb el balconing, aconsegueixen més de tres-cents retuits, mil m'agrades i cent mil visualitzacions amb l'acudit que es publica a @botquebota.
–Últimament, la realitat ens ho posa molt fàcil a la Federació Balear de Balconing. No em refereixo als casos amb què actualitzem les nostres classificacions, sinó a les notícies relacionades amb el model turístic que patim a les nostres illes. ¡A un turista alemany que anava borratxo no se li va acudir res més que robar una excavadora en una pedrera de s'Arenal i bolcar-la! Les bromes ens les trobem gairebé fetes i, si no som nosaltres els qui les trobem a internet, són els nostres seguidors els que corren per etiquetar-nos. “Ei! Heu vist això?” Així ens vam assabentar que a l'Eurocopa havia aparegut una bandera mallorquina a la grada de l'afició anglesa durant un partit de la fase de grups. I, és clar, ho hem de retuitar. L'esport dóna molt de joc. Si es publica que el Mallorca està interessat a fitxar [al defensa alemany Matt] Hummels, hem de recordar que fa uns anys no se li va acudir res més que tirar-se a una piscina des d'un balcó [es va emportar una multa del seu club, el Borussia Dortmund].
A l'altra banda del telèfon hi ha una veu mallorquina (“l'accent és inconfusible”) que podria ser de la mateixa persona que va escriure el tuit traient suc al salt electoralista del polític britànic. O no. “Perquè a sa federació som unes quantes persones. Moltes, de fet. És una joguina col·lectiva”. La massa de seguidors que interactuen i, a parts iguals, riuen i s'indignen amb els casos de balconing que reporta aquest compte no existia fa tot just dos anys. Ni de lluny són tots catalanoparlants, encara que la majoria dels teus s'escriguin en català de Mallorca: “Mai no pensem mai que aquesta idea arribés a funcionar tan bé ni que creixés tan de pressa”.
El perfil es va crear el maig de 2022. Un únic objectiu: continuar amb el treball d'un grup de Facebook que havia estat abandonat, Balconing a Mallorca, i ampliar el focus a totes les Illes Balears per comptabilitzar amb efecte retroactiu tots “els guiris que s'haurien precipitat des del balcó o la finestra d'un hotel i que haguessin aparegut a la premsa local”. Entre les ments pensants no hi havia “ni periodistes ni còmics ni tan sols algú expert en estadística”. “Només érem un grup d'amics a qui feia gràcia que aquestes persones es fotessin les vacances tirant-se a la piscina des de la terrassa de la seva habitació. Per què es llencen? Aquesta és la pregunta que volíem respondre. La resposta, em sembla, té molt a veure que el balcó sigui una de les puntes de l'iceberg de la massificació turística. Nosaltres som d'un poble no turístic, però ens acaben esquitxant les conseqüències”.
Només érem un grup d'amics als quals els feia gràcia que aquestes persones es fotessin les vacances tirant-se a la piscina des de la terrassa de la seva habitació. Per què es tiren? Aquesta és la pregunta que volíem respondre. La resposta, em temo, té molt a veure amb què el balconing sigui una de les puntes de l'iceberg de la massificació turística. Nosaltres som d'un poble no turístic, però ens acaben esquitxant les seves conseqüències
La fórmula va enganxar gràcies a un embolcall enginyós. La disfressa d'una federació olímpica (amb un logo molt eloqüent), les dues classificacions (per nacionalitats dels accidentats i pels municipis on es produeixen els accidents) i el sistema de puntuació (un punt per ferit; dos, si el salt s'acaba en mort) i desempat (la suma dels pisos caiguts) donen sentit a la documentació. I després hi ha el condiment: els comentaris sense filtre. Aprofitant la festa de Sant Joan –la nit més curta de l'any, foc i pólvora, el tret de sortida de l'estiu–, van repassar les classificacions de la temporada 2023, i van donar alguns premis especials: com el “Mar Adentro”, “a un espanyol que es va tirar de cap des del pantalà de la platja de Muro en un lloc on només hi havia seixanta centímetres de profunditat”, o el Barana d'Or, “a un britànic que es va matar fent balconing PER SEGONA VEGADA després d'haver quedat greument ferit el 2018”.
“Crec que els millennials estem molt acostumats a l'humor negre i entenem que és una eina més per tenir una visió crítica de la realitat. Ara que es debat tant sobre els límits de l'humor i hi ha hagut tantíssims casos de querelles i judicis contra còmics o, fins i tot, tuiters, nosaltres no hem tingut mai cap problema. Autocensura, cap; però sí que tenim un codi: quan hi ha una víctima mortal no actualitzem les nostres classificacions ni fem un acudit fins que no està ben publicada i contrastada per mitjans de proximitat, que són els més fiables. No ens podem oblidar que la possibilitat d'un suïcidi sempre hi és; aquesta és la nostra línia vermella. Quan la descartem, barra lliure per al sarcasme”, diu la veu anònima. Si per tercera vegada aquest estiu mor un alemany, ells escriuen: “Hat-trick de caixes de pi”.
L'humor negre és una eina per a tenir una visió crítica de la realitat. Autocensura, cap; però si que tenim un codi: quan hi ha una víctima mortal no actualitzem les nostres classificacions ni fem un acudit fins que no està ben publicada i contrastada. La possibilitat d'un suïcidi sempre és aquí; aquesta és la nostra línia vermella
104 morts i 282 ferits
A més de la seva acidesa, els membres de la Federació Balear de Balconing destaquen per ser constants. Diverses vegades per setmana repassen exhaustivament les webs dels mitjans de comunicació per evitar que se'ls escapi algun vol. Amb l'anglès de vint-i-set anys que va caure el 26 de juny passat d'una primera planta en un edifici del carrer de Sant Agustí, han documentat 386 casos. 104 morts, 282 ferits. Un cada vint-i-quatre dies, des del primer que trobem, el 1999 (no hi ha cap hemeroteca digital d'un mitjà balear disponible a internet que vagi més enrere en el temps). Si tenim en compte que el balconing és un fenomen estiuenc, que la majoria dels guiris cauen entre maig i octubre, podem afirmar que, en temporada turística, cada dotze dies n'hi ha un cas. Compte, aquestes xifres que hem tret són només una mitjana, però creiem que donen una mesura molt real que no es tracta de casos aïllats. Però sona més greu si prenem com a referència un informe que va publicar Periódico de Catalunya el 2018 sobre el cost que implica atendre a la sanitat pública cada precipitat: “si la mitjana són 32 mil euros per pacient… el balconing ens ha costat 12,3 milions en els darrers vint-i-cinc anys!”.
La Federació Balear de Balconing ha contabilizado 386 casos desde 1999
Tant va ser el neologisme als titulars dels diaris que, al final, la Reial Acadèmia Espanyola la va acabar acceptant. Va passar en l'última actualització del seu diccionari, el novembre de 2023: “Balconing. De balcó i l'anglès -ing, sufix d'acció. Pràctica que consisteix a saltar a la piscina d'un hotel des del balcó o la terrassa d´una habitació, generalment per diversió”.
“A Balears hi ha dotze turistes per habitant. El doble que a les Canàries. El triple que a Catalunya o Madrid. Tenim un model turístic de merda que cal denunciar: nosaltres ho fem des de l'humor. La serietat la posen les dades que aportem: són números verificats: el 95% dels caiguts anaven beguts i el 40%, drogats. I ja no només passa als hotels. També hem incorporat a les nostres estadístiques les caigudes en penya-segats; cada tres metres ho comptabilitzem com un pis i, ale, a funcionar. Quant de mal ha fet Instagram!”. L'anglès que va ingressar a Son Espases, l'hospital balear de referència, ferit de gravetat després d'haver-se obert una bretxa després de caure de cap des d'un primer pis a Palma, va explicar que havia consumit cocaïna i ketamina. La Federació Balear de Balconing va retuitar amb cita la notícia publicada pel Daily Mail: “OH, NO! Did it happen AGAIN??” [Oh, no! Ha passat una altra vegada?]
Amb retranca mallorquina, s'estaven cobrant un deute pendent.
A Balears hi ha dotze turistes per habitant. El doble que a Canàries. El triple que a Catalunya o Madrid. Tenim un model turístic de merda que hem de denunciar: nosaltres ho fem des de l'humor. La serietat la posen les dades que aportem: són números verificats: el 95 per cent dels caiguts anaven beguts i el 40 per cent, drogats. I ja no sols ocorre als hotels
El Daily Mail, contra l'humor negre
–Jo m'he criat, gràcies al meu pare, amb les sèries còmiques de la BBC que emetia TV3: L'escurçó negre, Fawlty Towers, Els Joves… Mira que els britànics tenen fama de practicar un humor molt negre! És el país de Ricky Gervais, ningú no es mossega menys la llengua que ell! Però el que ha passat amb el Daily Mail em recorda el que passa amb els nens petits quan en rius perquè deixin de fer una cosa i el que passa és que s'enfaden.
Irene Francolí deixa anar una riallada neta; una riallada força semblant a la que va deixar anar quan va veure que el degà del sensacionalisme al Regne Unit publicava el 19 de juny –una setmana abans del darrer cas de balconing britànic a Mallorca– una “exclusiva” sobre la Federació Balear de Balconing. Van fer servir un titular quilomètric: “Un grup antiturístic local que riu dels estiuejants que han mort després de caure dels balcons dels seus hotels a Mallorca col·loca els britànics com a dominadors absoluts de la seva classificació de víctimes”. I un subtítol molt més curt i directe: “La Balconing Balearic Federation elabora una classificació cruel per nacions a l'estil d'una lliga de futbol”. “És clar que només volien llençar llenya al foc, però, bé, el Daily Mail seria com l'OK diari britànic. Uns dies després, el Heute austríac, va esmentar a sa federació en un reportatge sobre el balconing a les nostres illes i va ser molt més seriós. Van fer una feina periodística perquè es van preguntar pels orígens i les conseqüències del problema”, diu Irene Francolí.
Aquesta eivissenca comparteix generació, preocupacions i el gust per les bromes àcides amb els mallorquins que gestionen de forma anònima el compte de X que va indignar el Daily Mail. Ella sí que es dedica professionalment a la comèdia –viu a Madrid i és guionista i monologuista– i “amb els titulars surrealistes que provoca el turisme de masses” a Balears ha trobat un filó per anar construint un univers propi, però compartit amb altres veus insulars: Santi Liébana, amb una trajectòria destacable al stand-up comedy, Pebre Coent, fabricants de mems i apunts d'actualitat política, o el “bufó i agitador” Àngel Aguiló…
“Amb el balconing passa com amb els casos de corrupció; la quantitat insensibilitza. Ens interessa que la gent que ve a fer turisme a les Balears pugui tornar a casa seva! Per això és tan vistós el que està aconseguint sa federació. La seva recepta és súper senzilla: és la pura realitat bolcada en un excel –de la qual no en pots fugir– i comentaris molt irònics –que aporten el context i ens ajuden a entendre les contradiccions d'aquest model turístic. Perquè l'humor serveix per a això, per entendre coses molt complexes: conec un compte semblant que s'ha dedicat a recopilar totes les cagades arquitectòniques que ha anat deixant per aquí i allà Santiago Calatrava”, explica Irene Francolí, i no pot evitar que aflori la vocació antropològica que el va fer estudiar el Grau d'Humanitats a la Pompeu Fabra abans de dedicar-se a l'humor.
Això, “comprendre un fenomen absurd”, va ser el que es va proposar quan, el juliol del 2023, aprofitant que havia tornat uns dies a casa, va recórrer Sant Antoni de Portmany per preguntar als turistes sobre el balconing. Es va posar la samarreta de Balcón Viajes (el primer producte de marxandatge que va produir @botquebota, més de dues-centes samarretes que es van esgotar en un pestanyeig) i, parodiant a algun format televisiu espanyol que ven investigació quan realment ofereix morbositat, va llançar, més que preguntes, pessics d'àvia.
–¿Has sentit a parlar del balconing?
–No.
–És com li diem quan, normalment, britànics, de vegades també alemanys, intenten saltar del balcó a la piscina…
–Ah!
–... o d'un balcó a un altre. Coneixeu algú que ho hagi intentat?
–Conec un parell que ho han intentat. Jo mateix he fet.
–Tu mateix ho has fet?
–Sí, diverses vegades. De fet, vam perdre un amic. John… RIP.
La reportera va fer cara de pòquer en escoltar la lleugeresa amb què dos amics explicaven aquesta història amb tràgic final. “Em vaig quedar com… i m'ho estàs dient tan tranquil, cabró!” En editar les imatges, va amagar darrere d'un xiulet el cognom del mort. Gairebé un any després de publicar-ho, el teaser del vídeo, que continua fix al compte de X de la còmica, suma 2 mil retuits, 6 mil m'agrades i més de mig milió de visualitzacions.
Irene Francolí no va triar Sant Antoni per casualitat. Per il·lustrar-ho amb una dada: va ser en un hotel portmanyí on el mateix turista va caure dues vegades del balcó amb cinc anys de diferència. Aquest municipi eivissenc que té 27.000 habitants i 21.000 places turístiques (0,7 turistes per veí) és l'únic capaç de rivalitzar amb els dos líders absoluts de la classificació intermunicipal de la Federació Balear de Balconing: Calvià i Palma.
Des de Calvià –116 balconings: 30 morts, 86 ferits; 49 mil habitants, 68 mil places turístiques: 1,38 turistes per veí– va escriure el periodista John Siddle el reportatge per al Daily Mail: Magaluf és sinònim de turisme escombraries, “o d'excessos”, l'etiqueta que va rebutjar precisament l'Ajuntament de Sant Antoni quan el Govern balear va impulsar un decret per impulsar la reconversió de zones turístiques condicionades pel combo alcohol barat més venda indiscriminada de drogues igual a soroll, aldarulls i, fins i tot, morts. “No és la publicitat que ens agradaria”, va declarar l'alcalde Marcos Serra en una entrevista concedida a El Mundo el 2020.
La Federació Balear de Balconing ha comptabilitzat 67 balconings (i dinou morts) a Sant Antoni. El darrer aquesta mateixa temporada. “Pocs volen mullar-se amb aquest tema. Els hem deixat beure i pixar al carrer: hem creat una selva que permet aquests comportaments. Qui se sent ofès és qui té negoci i treu benefici d'aquest tipus de turisme. En realitat són pocs, però hi ha molta gent que s'ha convertit en esclava d'aquest model econòmic. Cal canviar la perspectiva que sense turisme ens moriríem de fam. Ara estem recollint els resultats d'aquest model: ens quedem sense cases per viure, cada cop crec que som més els joves amb consciència del poc futur que ens espera a l'illa on vam néixer. Els rècords de visitants s'haurien de frenar. Si no, aquestes illes petaran”, argumenta Irene Francolí.
–Tu et consideres turismefòbica?
–El problema és anomenar-lo turismefòbia a creure que viure únicament del turisme és un error.
Pocs volen mullar-se amb aquest tema. Els hem deixat beure i pixar al carrer: hem creat una selva que permet aquests comportaments. Qui se sent ofès és qui té negoci i saca beneficio d'aquesta mena de turisme. Són pocs, en realitat, però hi ha molta gent que s'ha convertit en esclava d'aquest model econòmic. Cal canviar la perspectiva que sense turisme ens moriríem de fam
El turisme britànic, font d'ingressos
“No obstant això”, torna a parlar la veu anònima, “les nostres classificacions diuen moltes coses si es miren amb un mapa al davant. No és casualitat que en municipis tan turístics com Santa Eulària, Alcúdia o Andratx tinguen moltíssims menys casos que Llucmajor, que limita amb Palma, Vila [la capital eivissenca] i Sant Josep, que comparteixen Platja d'en Bossa, o, fins i tot, Formentera, on de tant en tant els italians treuen el cap. Per què en uns llocs la gent cau i en altres no? Perquè hi ha hotels que aposten pel turisme familiar i d'altres, pel de borratxera”.
Consultat per a aquest reportatge, el departament de premsa de l'Ambaixada del Regne Unit a Madrid va incidir que “la campanya de prevenció Stick with your mates, queda't amb els teus amics”, havia contribuït “a una reducció en caigudes accidentals entre els joves que visiten unes illes que reben quatre milions de britànics cada any”: “La gran majoria gaudeix cada any de la seva estada a les illes sense cap mena de contratemps. Els nostres consolats a Palma i Eivissa treballen en col·laboració amb les autoritats balears per ajudar a garantir que els visitants i els residents britànics estiguin segurs durant la seva estada”. La tornada econòmica del turisme britànic, segons aquesta font, és de 4 mil milions d'euros. Diverses zones turístiques en viuen gairebé exclusivament. “A Calvià, per exemple, estan fent un esforç per canviar el model”, diuen des de sa federació, “i això es nota en els nostres registres perquè veiem que els britànics cauen menys. Es queden a Magaluf, Santa Ponça és per als irlandesos –que algun puntet han sumat aquests anys– i Platja de Palma és territori alemany: allà la cosa està que crema”.
La capital balear –72 balconings: 31 ferits, 41 morts; 423 mil habitants i 49 mil places turístiques: 0,11 turistes per veí– és actualment el municipi on més fàcil resultaria veure una ambulància amb els llums encesos mentre un metge i un infermer socorren un turista precipitat (poli contusions, traumatismes cranioencefàlics, lesions medul·lars) o certifiquen la seva mort. “Són minoria els guiris que cauen a sa Gerreria”, al centre històric de la ciutat, com el que tanca la llarga llista de precipitats, “o”, malgrat ser un barri molt gentrificat, “a Santa Catalina”. La majoria d'accidents es produeixen a s'Arenal –nou des de començament de temporada– i els protagonitzen alemanys –sis, repartits igual entre morts i ferits–, molt lluny del Regne Unit a la classificació històrica (157 a 46), però campions de la Balcon League el 2023 i líders, de moment, aquest any.
Palma lidera enguany el rànquing de balconing. La majoria d'accidents es produeixen en s’Arenal –nou en el que portem de temporada– i els protagonitzen alemanys, molt lluny del Regne Unit en la classificació històrica (157 a 46), però campions de la Balcon League en 2023 i líders, de moment, enguany
Tot just quaranta minuts va haver d'esperar el fotògraf per caçar un turista jugant-se la pell mentre s'enfilava a la barana de la terrassa. L'escombrada d'hemeroteca de la Federació Balear de Balconing demostra que molts dels precipitats “en comptes de baixar a recepció a demanar una còpia de la clau que s'havien oblidat a l'habitació van tenir la brillant idea d'entrar saltant al balcó des del balcó de l'habitació del costat”. Gairebé tots –un 87 per cent– eren homes: els nois de vint anys cauen amb molta més freqüència que els quarantens, però, com més joves són, més possibilitats de supervivència tenen.
Gairebé tots –un 87 per cent– són homes: els de vint anys cauen amb molta més freqüència que els de quaranta, però, com més joves són, més possibilitats de supervivència tenen
“Cal encetar el meló que el balconing és una conseqüència del no hi ha ous”, diu Irene Francolí, “i aquest excés de testosterona, que surt a raig quan els oncles d'entre quinze i trenta viatgen en grup, no és exclusiva de cap nacionalitat en concret”. La còmica va etiquetar @botquebota en un vídeo on es veia un grup de xavals “fent el ximple a la barana d'una casa de camp de Menorca”, on no hi ha registrada cap mort. El fenomen, de fet, només hi ha reportat quatre casos malgrat que del Regne Unit venen tradicionalment la meitat dels turistes que visiten l'illa. “Eren mallorquins viatjant a Ciutadella per a les festes de Sant Joan. Ho reconec, vaig pensar: jaja, mallorquins fent el ximple Sant Joan; sovint clixé. Però em va semblar divertit i trist alhora. No rius del que fan els britànics quan venen de vacances aquí i vas tu a l'illa del costat i fas el mateix? No és casualitat que, a la classificació del balconing, els espanyols ocupin el tercer lloc. Nosaltres podem ser guiris a un altre lloc”.
Cal obrir el meló que el balconing és una conseqüència del 'no hi ha ous' i aquest excés de testosterona, que sali a raig quan els oncles d'entre quinze i trenta viatgen en grup, no és exclusiva de cap nacionalitat en concret
Les estadístiques de la Federació Balear de Balconing no han pogut filar tan fi –ara intenten separar els britànics entre anglesos, gal·lesos, escocesos i nord-irlandesos–, però Irene Francolí es va quedar, després del seu reportatge, amb la sensació que la majoria d'entrevistats pertanyien als chavs, la classe obrera demonitzada que Owen Jones va retratar en el seu assaig. “Treballs de merda. Problemes d'alcoholisme i vacances baratíssimes amb alcohol a l'abast de la mà. Els turistes del balconing són persones humils que s'emborratxen com a cabrons per oblidar que són víctimes del capitalisme més salvatge: els personatges tan bèsties que apareixien a Little Britain! És impossible no entendre el fenomen si se'ls escolta una mica. I, és clar, ens pot semblar de riure, però et diuen que a Sheffield, Manchester, Leeds o Liverpool només tenen balcons els rics. Per què els necessiten si amb prou feines hi ha dies de sol?”.
Treballs de merda. Problemes d'alcoholisme i vacances baratíssimes amb alcohol a l'abast de la mà. Els turistes del balconing són persones humils que s'emborratxen com a cabrons per a oblidar que són víctimes del capitalisme més salvatge
Ja ho va dir Lloyd Millen, cònsol del Regne Unit a Aragó, Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, quan ho va entrevistar Diario de Mallorca el setembre de 2018: “Els britànics no solen viure en pisos amb balcó i, per tant, no hi estan acostumats”. A la frase podrien haver-li tret moltíssima punta els Monty Python per a la seva Flying Circus (esquetxos, cançons, dibuixos animats) si el turisme hooligan hagués desembarcat a Mallorca i Eivissa deu anys abans, a principis dels setanta.
Ara és la Federació Balear de Balconing qui s'aprofita d'aquestes perles que ofereix la realitat mentre repta els canaris a crear un ens semblant i organitzar una competició de balconing entre arxipèlags. Una foto de la portada d'aquell diari és la imatge de portada al seu compte de X. “Tot guiri que ve a saltar a casa nostra cau a les nostres classificacions”, és la descripció que es llegeix just a sota. La ubicació –“a terra s'aturen”– també té molla, i on fins fa una setmana es descrivien com a “darwinísticament turismefòbics” ara promocionen la seva nova pàgina web. Allí, a més de repassar les classificacions històriques i anuals, es vendran les noves samarretes, d'aspecte futboler, ideades per un dissenyador gràfic que es va unir a la causa de @botquebota. Al coll, és clar, la signatura de Charles Darwin, autor de la teoria de la selecció natural de les espècies. A la màniga, a més de la publicitat de Balcón Viajes, ara hi ha més patrocinadors: Balcon King, Paravall Pictures, Yabaha, Botadine, Dumpin' Drunken. I a l'esquena, un dorsal –el 9 dels golejadors– i el nom d'un campió a l'art de viure surfejant el desfasament: Boris Johnson.
0