Balears adjudica l'execució de 12 noves excavacions per recuperar els cossos de les víctimes del franquisme

El Govern balear ha adjudicat les actuacions del V Pla de Foses, que permetrà l'excavació de 12 fosses (vuit a Mallorca, una a Eivissa i tres a Formentera) amb l'objectiu de recuperar nous cossos de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les illes.

El contracte ha recaigut a la unió temporal d'empreses (UTE) formada per la Societat de Ciències Aranzadi i l'empresa Associació de Tècnics en Investigacions Culturals i Socials (ATICS), únics licitadors que ja prestaven el servei fins a la IV fase d'aquest projecte.

Les excavacions se centraran, en el cas de Mallorca, a la Fossa d'Esporles - Aljub de s'Heretat i al cementiri d'Artà, així com a Son Servera (fossa del cementiri, fossa dels nínxols del cementiri, fossa de Son Moro dels Llanterners, fosa del Comellar Fondo, fosa de Son Escrivà i fosa de l'esglèsia de Sant Joan Baptista).

La llista la completen el cementiri de Ses Figueretes (Eivissa) i, en el cas de Formentera, Es Pujols, el cementiri vell de Sant Francesc i la tercera fase del cementiri nou de Sant Francesc. El termini d'execució del V Pla és de 24 mesos des de la formalització del contracte.

En concret, el contracte està dividit en dos lots. D'una banda, el lot 1 d'excavació, exhumació i identificació de cossos a 12 fosses de la Guerra Civil i coordinació de les intervencions ha estat adjudicat per un import màxim de 759.620 euros.

Per la seva banda, lot 2, dirigit a la realització de totes les actuacions de restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d'excavació i documentació de les fosses exhumades als plans anteriors, ha estat atorgat per 77.343 euros.

Les actuacions del V Pla de Foses s'han programat d'acord amb els estudis històrics de viabilitat sobre fosses de l'arxipèlag del IV Pla de Foses, aprovats per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Foses el 27 de juny de 2024, així com en funció dels resultats d'intervencions de plans anteriors i del mapa de fosses, Govern i Cooperació Local.

Els plans de fosses es duen a terme a l'empara de la Llei de Recuperació de Víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, més coneguda com a Llei de Foses, aprovada per unanimitat el 2016. Fins aleshores no hi havia hagut cap desenvolupament normatiu en aquest sentit, cosa que va suposar la indefensió de nombroses famílies de desapareguts i de les associacions que les representen atès que, excepte en comptats casos, les institucions autonòmiques i locals no havien facilitat la cerca dels desapareguts de la Guerra Civil i de la dictadura.

Com especifica la normativa, es tracta d'una problemàtica específica que l'Administració ha d'afrontar tant a l'hora d'indagar on es troben els desapareguts com en tot el procés d'intervenció d'una fossa comuna on es trobin restes humanes. “No es tracta de restes arqueològiques en el sentit estricte del terme sinó de restes de persones amb signes de mort violenta fa gairebé vuitanta anys, enterrades la majoria d'elles de forma clandestina en forats excavats a cementiris oa prop, però també llançades a pous i avencs”, assevera la llei.

A Balears, més de 2.000 víctimes del franquisme van ser assassinades i més de 10.000 van ser tancades a la presó. A totes elles se sumen les que van patir condemnes i sentències a mort “manifestament injustes” -com denuncien les associacions memorialistes-, les que van ser executades extrajudicialment i les que van ser objecte de desaparicions forçades a les illes, principalment a Mallorca. Es calcula que hi ha 56 fosses a Mallorca, Eivissa i Formentera.