El Govern balear del PP va disparar la despesa un 17,8% el 2024, gairebé set vegades el límit permès

La Sindicatura de Comptes ha constatat que el Govern de Marga Prohens (PP) va incomplir la regla de despesa el 2024, quan la despesa computable de la comunitat autònoma va augmentar un 17,8%, davant la taxa de referència del 2,6% fixada per a aquell exercici. Això va suposar una desviació de 15,2 punts percentuals. L'òrgan fiscalitzador també alerta de les deficiències en la gestió econòmica del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), que va recórrer a procediments excepcionals per regularitzar 213,6 milions d'euros en despeses derivades de contractacions irregulars. La Sindicatura qualifica aquesta pràctica d'“incompliment sistemàtic de la legalitat” i adverteix que aquests mecanismes no es poden utilitzar de manera ordinària per atendre necessitats recurrents de l'Administració ni eximeixen de les possibles responsabilitats derivades de les irregularitats.

L'informe, aprovat pel Consell de la Sindicatura el passat 8 d'octubre i lliurat aquest dilluns al president del Parlament, Gabriel Le Senne, torna a posar el focus en l'evolució dels comptes públics de les Illes Balears. L'incompliment de la regla de despesa es constata a partir de les dades definitives del Ministeri d'Hisenda, publicades el novembre de 2025. La despesa computable va passar de 4.254 milions d'euros el 2023 a 5.010 milions el 2024.

La regla de despesa limita el creixement de la despesa pública computable per contribuir a la sostenibilitat de les finances públiques. Incomplir-la no implica necessàriament incórrer en dèficit, ja que es tracta d'obligacions fiscals diferents. De fet, les Balears van tancar el 2024 amb una capacitat de finançament d'uns 101 milions d'euros, equivalent al 0,2% del PIB regional, segons les dades recollides en l'informe.

Durant l'acte de lliurament, el síndic major, Joan Rosselló, va advertir que un increment de la despesa superior al creixement de l'economia pot generar dificultats si els ingressos s'estanquen o disminueixen. El risc, va explicar, rau en el fet que una part important de la despesa pública té caràcter estructural i es manté en exercicis successius. No obstant això, va assenyalar que, de moment, l'evolució dels ingressos per damunt de les despeses permet descartar un problema immediat.

L'IB-Salut va regularitzar 213,6 milions d'euros en contractes irregulars

L'informe dedica una atenció especial a la gestió econòmica de l'IB-Salut. La Sindicatura detecta deficiències en la planificació pressupostària i adverteix que els crèdits inicials són insuficients per atendre les necessitats reals de despesa de l'organisme. En concret, l'òrgan fiscalitzador assenyala que l'IB-Salut recorre sistemàticament a la revisió d'ofici per regularitzar despeses derivades de contractacions irregulars. Recorda que aquest procediment té caràcter excepcional i no es pot utilitzar de manera ordinària per satisfer necessitats recurrents de l'Administració.

Segons l'informe, el Servei de Salut va contractar sense seguir els procediments legalment establerts i sense disposar de dotació pressupostària suficient per abonar els serveis rebuts. La Sindicatura considera que aquesta actuació constitueix un “incompliment sistemàtic de la legalitat”. El 2024 es van reconèixer pressupostàriament 213,664 milions d'euros mitjançant expedients de revisió d'ofici per declarar la nul·litat o la inexistència jurídica dels contractes.

L'organisme fiscalitzador precisa que el reconeixement de les despeses no valida ni esmena les irregularitats contractuals ni elimina les possibles responsabilitats que se'n puguin derivar. La Sindicatura no qüestiona la legalitat de recórrer a aquests mecanismes quan correspon, sinó la seva utilització sistemàtica per corregir deficiències de gestió, algunes de les quals són estructurals.

L'informe també detecta que, a 31 de desembre de 2024, hi havia 71,6 milions d'euros en despeses pendents d'aplicació al pressupost. D'aquesta quantitat, 26,5 milions corresponien a factures ja conformades que no s'havien reconegut en l'execució pressupostària d'aquell exercici.

La Sindicatura recomana elaborar pressupostos inicials suficients i ajustats a les necessitats reals de l'IB-Salut, garantir un finançament adequat i acompassar l'execució de la despesa als ingressos disponibles. També reclama millorar la gestió pressupostària i contractual per evitar l'acumulació d'obligacions sense crèdit suficient.

El pressupost de Salut va augmentar un 8% el 2024 respecte de l'any anterior, segons les dades exposades per Rosselló. Tanmateix, l'increment dels recursos no va evitar que persistissin els problemes de planificació i la necessitat de regularitzar posteriorment despeses derivades de contractacions irregulars.

Un informe amb 65 recomanacions

La fiscalització del Compte General de 2024 inclou 65 recomanacions dirigides a millorar la gestió economicofinancera de l'Administració autonòmica i dels organismes examinats. El document analitza, entre altres aspectes, el compliment de les regles fiscals, la gestió pressupostària, la contractació pública i els sistemes de control intern.

L'informe recull valoracions sobre els comptes de l'Administració general de la comunitat autònoma, l'IB-Salut i l'Agència Tributària de les Illes Balears, entre altres organismes. Aquestes valoracions s'han de llegir tenint en compte les excepcions i les incidències concretes que la Sindicatura identifica en el document, entre les quals hi ha l'incompliment de la regla de despesa i les deficiències en la planificació pressupostària del Servei de Salut.

L'informe reflecteix així dues dimensions de la situació econòmica de les Balears: d'una banda, la comunitat va tancar el 2024 amb capacitat de finançament; de l'altra, la despesa computable va créixer molt per damunt de la taxa de referència i van persistir deficiències en la pressupostació d'un servei essencial. Les advertències de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) apunten, a més, que el repte no es limita a corregir l'incompliment passat, sinó que exigeix garantir que l'evolució dels ingressos i les despeses sigui compatible amb les regles fiscals en els pròxims exercicis.

L'AIReF ja havia advertit del risc

L'incompliment confirmat per la Sindicatura s'emmarca en les advertències de l'AIReF sobre l'evolució de la despesa autonòmica i el risc d'incomplir les regles fiscals. El novembre de 2024, l'autoritat fiscal va alertar que les Balears podien incomplir la regla de despesa tant el 2024 com el 2025.

L'AIReF també va expressar reserves sobre la política de rebaixes tributàries del Govern en un context de creixement de la despesa i d'incertesa sobre l'evolució d'alguns ingressos. Entre les mesures analitzades figurava la reducció del mínim exempt de l'impost sobre el patrimoni, que, segons les estimacions de l'organisme, comportaria deixar de recaptar uns 50 milions d'euros el 2025.

L'autoritat fiscal també va advertir dels riscos de dependre d'ingressos temporals o de recursos l'evolució futura dels quals no estigués garantida per finançar decisions amb efectes permanents sobre els comptes públics.

La qüestió de fons és la sostenibilitat dels comptes a mitjà termini: les rebaixes tributàries poden reduir els ingressos estructurals, mentre que una part important de la despesa sanitària, educativa i social també té caràcter estructural. Si els ingressos deixen de créixer al ritme previst, el marge pressupostari per finançar aquests serveis pot reduir-se. No obstant això, les advertències de l'AIReF sobre les rebaixes fiscals s'han de distingir de l'incompliment de 2024 constatat per la Sindicatura: l'informe fiscalitzador acredita la desviació de la despesa, però no l'atribueix a una mesura tributària concreta.

Noves advertències per al 2026

L'AIReF ha mantingut les seves advertències en els informes més recents. El juliol de 2026, va assenyalar que les Balears havien de presentar un pla economicofinancer arran de l'incompliment de la regla de despesa el 2025 i va qüestionar alguns aspectes de les mesures incloses pel Govern per corregir les desviacions.

L'autoritat fiscal va considerar que el pla complia formalment els apartats exigits per la legislació, però hi va detectar deficiències. També va advertir del risc d'incompliment de la regla de despesa el 2026 i va reclamar que les previsions de l'Executiu estiguessin avalades per mesures concretes, amb els efectes i el calendari d'aplicació corresponents.

En l'informe sobre els pressupostos inicials de 2026, publicat a l'abril, l'AIReF ja havia assenyalat que persistien riscos elevats d'incompliment. Estimava que el creixement de la despesa computable se situaria en el 5,9% el 2026, per damunt de la taxa de referència aplicable. L'organisme també va qüestionar l'absència de mesures d'estalvi addicionals amb efectes concrets sobre aquell exercici.

La successió d'advertències apunta que l'incompliment de 2024 no és l'únic exercici en què els comptes autonòmics han suscitat preocupació per l'evolució de la despesa. Mentre la Sindicatura ha confirmat la desviació corresponent a 2024, l'AIReF ha alertat de riscos posteriors i ha reclamat mesures per reconduir l'evolució de la despesa i garantir el compliment de les regles fiscals.