Balears guarda silenci sobre les indemnitzacions a les víctimes de la dictadura franquista

Balears no ha facilitat a la Comissió Tècnica de la Llei de Memòria Democràtica informació qualitativa sobre les indemnitzacions concedides per reparar econòmicament les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, tal com consta en un informe fet públic aquest dijous per aquest òrgan, encarregat d'avaluar les mesures de reparació impulsades per les diferents administracions públiques.

El document analitza les iniciatives desenvolupades per diverses comunitats autònomes per complementar les compensacions estatals a les persones represaliades per motius polítics. Tanmateix, en el cas de Balears -igual que passa a Aragó, Euskadi, Extremadura, Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, Madrid, Múrcia i la Comunitat Valenciana— la comissió no ha rebut informació suficient per determinar quantes persones van ser indemnitzades ni quines quantitats van percebre.

El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica matisa que aquesta absència de dades no implica necessàriament que no s'hagin desenvolupat actuacions de reparació econòmica, sinó que la informació no estava disponible o no va ser remesa a la comissió.

L'informe, el contingut del qual recull Europa Press, revela a més una notable desigualtat territorial en les polítiques de compensació. Catalunya encapçala amb diferència el volum d'ajudes autonòmiques, amb més de 52,7 milions d'euros destinats a complementar les indemnitzacions estatals a més de 22.500 víctimes del franquisme. Andalusia figura en segon lloc, amb més de 9,4 milions d'euros repartits entre 2.522 beneficiaris, mentre que Astúries supera els 3,4 milions d'euros en ajudes.

La publicació d'aquestes dades coincideix amb un moment especialment sensible per a les polítiques memorialístiques a Balears. El març passat, el Parlament va derogar la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics amb els vots del PP i Vox, una decisió que el Govern central ha anunciat que recorrerà davant el Tribunal Constitucional en considerar que pot vulnerar els drets de les víctimes.

Malgrat això, la Llei de Fosses continua vigent a la comunitat autònoma. Gràcies a aquesta normativa, aprovada el 2016, s'han impulsat exhumacions i identificacions de víctimes del franquisme mitjançant tècniques arqueològiques i genètiques, convertint Balears en un dels territoris amb més activitat en la localització i recuperació de desapareguts.

D'altra banda, l'Executiu central ha anunciat també un conjunt de propostes de reparació simbòlica dirigides al poble gitano després de segles de discriminació institucional i exclusió social.

Entre les recomanacions figura la celebració d'un congrés específic sobre la memòria històrica del poble gitano i l'organització d'un gran acte d'Estat al Congrés dels Diputats amb la presència del rei Felip VI. L'objectiu seria reconèixer públicament la persecució patida per aquesta comunitat i avançar en una reparació simbòlica d'unes vulneracions de drets que, segons conclou l'informe, es van prolongar durant segles i també van arribar al franquisme.

L'estudi, elaborat per la comissió de treball sobre memòria i reconciliació amb el poble gitano, repassa episodis com la Gran Batuda de 1749, definida com un intent d'extermini burocràtic de la població gitana, i documenta la vigilància i persecució que va continuar durant la dictadura franquista. Els experts conclouen que l'antigitanisme ha estat un fenomen estructural a Espanya i recomanen reforçar les mesures educatives, institucionals i de reconeixement públic per combatre'n els efectes actuals.

La proposta s'afegeix a altres actes institucionals celebrats en els darrers anys per visibilitzar la història i les aportacions del poble gitano. El 2025, amb motiu del 600è aniversari de la seva arribada a la Península, els Reis van presidir al Congrés un homenatge en què Felip VI va reclamar una “plena integració” de la comunitat gitana i va denunciar la persistència de la discriminació.